Skip to content

Crònica del concert de Bruce Saunders Trio (2 de febrer de 2013) i fotos

febrer 6, 2013

El dissabte 2 de febrer Aljazzira Jazz Club presentà, per primera vegada a Alzira, el Trio del gran guitarrista de Jazz, BRUCE SAUNDERS. L’ocasió fou excepcional per molts motius. Per primera vegada la Societat Musical d’Alzira cedia, molt amablement, les seues instal·lacions i el personal tècnic per poder oferir aquest concert. La resposta massiva del públic es va traduir en una ocupació total de l’aforament disponible per a sorpresa del Club, de la Regidoria de Cultura i, fins i tot, dels mateixos músics. Agraïm expressament des d’ací el patrocini de l’Ajuntament d’Alzira al jazz, expressió musical que cada dia que passa te un paper més rellevant a la nostra terra.

El concert va transcórrer sense estridències, malabarismes gratuïts ni concessions formals o estilístiques. Bruce Saunders és un jazzman posseïdor d’un estil propi i un reputat mestre de guitarra, a més a més, mestre de mestres ja que, a hores d’ara, imparteix les seues classes magistrals a la que es considerada la meca del Jazz docent, la Berklee College of Music a Boston, Massachusetts -USA-, lloc on s’han graduat músics de jazz valencians de categoria internacional com Jesús Santandreu, Albert Sanz, Albert Palau, Voro Garcia, etc…  Bruce Saunders amb la tècnica més subtil i precisa, i mitjançant un fraseig imaginatiu i molt coherent, ens proporcionà accés a un recull de meravelloses històries mínimes en l’espai que trigà en desenvolupar les seues improvisacions; creacions inspirades tant per les melodies de temes propis, com dels standards i que amb la seua predilecció pel compositor i pianista Thelonious Monk (3 temes) deixà patent la vigència que encara avui té l’obra d’aquest geni del Jazz.

En Masa Kamaguchi, ja habitual (per molts anys) de l’escena valenciana, al contrabaix, generà improvisacions tan viscerals com imprevisibles, que sempre hi foren dotades de caràcter, profunditat i la presència justa, virtuts no tan habituals, com de vegades podem comprovar.

A la bateria hi era Ivo Sans, jove músic barceloní foguejat durant huit anys al circuit belga de jazz qui mostrà, amb una veterania insultant, delicades figures i combinacions rítmiques sorprenents, tant per la seua capacitat per a no repetir patrons ritmics, com per arropir a Bruce, amb pulsacions tímbriques i accentuacions que s’encarregaven d’enlairar dolçament cada tema, fins a envair-nos plàcidament a tots els assistents.

Una càlida nit, tres MÚSICS amb majúscules, un lloc acústicament exquisit i un públic molt respectuós, foren els ingredients ideals que arrodoniren una experiència que perdurarà a les nostres memòries.

Xavier Ramírez Puerto

Bruce Saunders

Bruce i Masa

Bruce Saunders, Masa Kamaguchi i Ivo Sans

Advertisements
Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: