Baptiste Bailly Trio, presenta ‘Pensión Almayer’

ALJAZZIRA JAZZ CLUB

presenta

Baptiste Bailly Trio

Pensión Almayer

Dissabte 29 de febrer de 2020
Casa de la Cultura a les 19.30 hores
Entrada: 3 € (reduïda: 2 €)

Baptiste Bailly, piano / teclats
Ales Cesarini, contrabaix
David Gadea, bateria.

 

 

Només combinant la percussió de David Gadea i el contrabaix de Ales Cesarini, Baptiste Bailly obté en el seu trio aquesta alquímia subtil entre impressionisme francés, jazz i world music. Sense por al desconegut, una invitació a un vertader viatge musical a través de les seues composicions de melodies captivadores, impulsades per ritmes embriagadors. Inspirat en les idees de Garcia Lorca des del seu primer disc «Diálogo con un duende», Baptiste cerca amb aquest nou projecte una connexió orgànica entre els músics fins a conéixer el vertigen de lliurar-se, fins a un estat de trànsit, oblidant el terrestre en aquesta boja cerca del duende.

 

 

Baptiste Bailly va nàixer en 1992. D’origen francés, estudia en la seua infància la bateria al conservatori de St. Etienne. Va començar més tard, als 15 anys, a estudiar el piano com a autodidacta. La seua  passió cada vegada mes forta per aquest instrument el duu uns anys després a un Bachelor en Musicologia, un Diploma superior de Pedagogia musical i al Bachelor d’Interpretació en piano Jazz als 23 anys. Durant els seus estudis comença a viatjar per Espanya, gravant en 2016 « Diálogo con un duende» amb el guitarrista David Minguillon. Aquest mateix any guanya el premi de la millor composició al concurs de jazz de Castelló.

Amb els estudis acabats, va continuar desenvolupant les seues relacions musicals a Espanya, pujant a l’escenari, gravant i arreglant amb molts músics residents a València, desenvolupant una visió molt personal dels teclats, mesclant sons acústics, elèctrics i electrònics, en una explosió de dinàmiques i varietat de llenguatges que van del barroc al hard rock.

En 2019 ix el seu primer disc com a leader «Pensión Almayer» (Freshsound New Talent), amb el contrabaixista Ales Cesarini i el percussionista mediterrani David Gadea. I l’hem vist aquests últims anys compartint escenari amb músics de world music, de flamenc i de jazz, com ara Carles Dénia, Pepe Fernández, Pau Figueres, Ales Cesarini, Sergio Pereira… Les seues últimes creacions mesclen altres estils de música com la música barroca, el folk americà i l’electrònica.

És el cas del seu nou projecte amb Matt Baker i Gianluca Tavaroli on explora els seus talents de compositor,  però també de teclista, mesclant piano i síntesi analògica, en un llenguatge molt personal. I també acompanyant a la cantant francesa Roxane Arnal, en el seu treball de creació musical, desenvolupant una musica “folk psicodèlic”.

 

 

Ales Cesarini va nàixer a Roma i, residint a Espanya, comença estudis de contrabaix clàssic amb Francisco Roche en el conservatori de València, i després va estudiar música moderna (baix elèctric i contrabaix) de manera autodidacta. Ha participat en diferents seminaris de jazz des de l’any 2000.

Professionalment ha tocat amb artistes d’estils molt diversos (jazz, música africana, folklore argentí, flamenc, reggae, contemporània, electrònica, latin jazz, bossa nova) com ara Bitty Mclean, Big Youth, Kiddus I, Perico Sambeat, Greg Hopkins, Alpheus, Dave Barker, Spanish Brass Luur Metals, Albert Sanz, i ha gravat discos amb Elma Sambeat, Xperimental Shop, Sedajazz Bigband, Thais Morell, The X, Kontxi Lorente, Nacho Maño, etc.

 

 

David Gadea (València, 1985), percussionista ineludible de l’escena valenciana, ha posat les seues percussions al servei de multitud de formacions locals i artistes de renom internacional com Sole Giménez, Ximo Tébar, Leo Minax, Josemi Carmona, Ignasi Terraza, etc. Aquestes col·laboracions amb grups tan variats l’han portat a tocar en més de 20 països al voltant del món i a participar en innombrables enregistraments de diversos estils musicals diferents ( jazz, flamenc, folk, pop, world music..). L’estil de David és immediatament identificable per la diversitat tan característica de la seua paleta de colors sonors. Aquesta combinació de subtilesa, força i musicalitat, li permeten crear un estil personal de gran riquesa.

Actualment, és percussionista del grup NES amb el qual acaba de gravar disc i realitza gires intenses per Espanya i Europa.

Amadeu Adell “Personal Matters” (Electric Suite)

ALJAZZIRA JAZZ CLUB

 

presenta

 

Amadeu Adell

presentació del disc

“Personal Matters”

Electric Suite

(2017, Sedajazz Records)

.

Dissabte, 19 de maig de 2018

Auditori de la Casa de la Cultura

19:30 hores

Entrada: 3 € (reduïda: 2 €)

.

Amadeu Adell :     contrabaix i baix elèctric, sintetitzador analògic

Lucas Ibáñez :     guitarres, looper, efectes

Pere Munuera :     bateria, percussió, sampler

.

La suite Personal Matters és el tercer disc del contrabaixista Amadeu Adell, en format de trio (contrabaix, bateria, guitarra,) i quart disc com a líder i compositor, que ens ofereix un repertori que s’aparta del so clàssic del trio de jazz, prenent una adreça que porta a l’oïdor per diferents camins tant melòdics com a rítmics i que en alguns passatges cerquen la confusió i el caos controlat, allunyant-se de l’ortodòxia i dels cànons establerts. Conté un repertori polirítmic ordenat en forma d’ “electric suite”, una fusió estilística i sonora que va barrejant des del característic ordre barroc, passant pel free jazz amb pinzellades de rock progressiu i reminiscències ètniques. És una reunió de xicotetes danses estilitzades, contrastants entre si i que, sent de caràcter popular, formen una sola obra, amb espais per a la improvisació i la cadència. El trio fa ús de l’electrònica puntualment per a crear diferents atmosferes i textures, sempre al servei de la improvisació. El concert, en forma de suite, va passant i desgranant les huit danses; en cadascuna es proposa un camí harmònic i rítmic diferent, el qual va evolucionant mitjançant la improvisació del moment i sense caure en les repeticions.

A diferència dels seus anteriors treballs, de caràcter més acústic, Amadeu utilitza samplers, loopers i efectes que enriqueixen les composicions i ajuden a crear diferents atmosferes durant la improvisació però sempre en temps real. Ens porta influències que van des de la música barroca passant pel rock progressiu de grups com a Cactus, Frank Zappa o estils com el bop o el free jazz, un treball d’autor en format de trio en el qual ha comptat amb la versatilitat del guitarrista Lucas Ibáñez (guitarra, loopers, efectes) i la contundència i imaginativa bateria de Pere Munuera (bateria, percussió, sampler).

 

Continua llegint “Amadeu Adell “Personal Matters” (Electric Suite)”

JPMB + Dani Domínguez

ALJAZZIRA JAZZ CLUB

presenta

JPMB + Dani Domínguez

John Pickup, piano – Matt Baker, contrabaix – Dani Domínguez, bateria

Dissabte 13 de gener de 2018
Casa de la Cultura a les 19.30 hores
Entrada: 3 € (reduïda: 2 €)

.

Línies poderoses de piano i melodies dolces del contrabaix… en JPMB s’han barrejat els treballs tradicionals del duo de jazz, creant una música nova i molt vibrant, tocada en el seu propi estil, inimitable.

JPMB té les seues arrels en una trobada a Manchester, Regne Unit, durant la primavera de l’any 2000. Des de les seues primeres notes tocades a duo mentre assajaven en el Royal Northern College of Music, s’ha demostrat que John Pickup i Matt Baker posseeixen una connexió musical molt forta.

Entre 2000 i 2006, John i Matt han actuat a duo, a més de trio, a Londres i per tot el Regne Unit, fins que Matt Baker va vindre a la nostra terra per treballar en l’orquestra d’òpera a València. Després de 6 anys, el duo es troba de nou en un concert únic a València i, després d’una acollida aclaparant, va nàixer JPMB.

Des de jazz contemporani fins a música per a cinema, JPMB pren la seua inspiració de les experiències dels seus dos components. John Pickup, un compositor de mèrit de música per a cinema, i Matt Baker, contrabaixista de l’Òpera del Palau dels Arts (València), barregen aqueixos talents a les seues fites en el món de jazz i així creen un gènere musical que porta la precisió i l’àmbit de música clàssica i contemporània a la inspiració del jazz improvisat. JPMB interpreta les seues composicions originals, música per a la pantalla gran i estàndards actuals.

En 2015 van publicar el seu primer disc, “Solace”, del qual es deia al diari La Vanguardia: “Formes clàssiques, sense estridències, en un disc que es vol atemporal”.

http://www.bakerbass.com/jpmb/

.

El nord-americà Matthew Baker comença la seua carrera professional en contrabaix a l’edat de 13 anys amb l’Orquestra Simfònica de Sioux City (EUA), primer com tutti i després com a solista. Té diplomes del conservatori Royal Northern College of Music i la Royal Academy of Music (Regne Unit). Matt té una carrera diversificada en contrabaix i està reconegut pel seu treball en música clàssica, jazz, world music i per a teatre en més de vint països.

Matt ha actuat amb llegendes del jazz com Bob Mintzer, Dave Samuels, i Clark Terry, entre uns altres. En 2008 va guanyar primer premi en el concurs de jazz de la UPV i ací, a València, ha fundat els grups Diablito Tango, Duo Baker/Zambelli, i Ensemble La Seu, a més del seu treball amb JPMB. També ha actuat extensament en l’escena de la música cèltica amb artistes com Catriona McKay, Chris Stout, i Luke Daniels. Actualment, Matt és membre de l’Orquestra de Comunitat Valenciana Palau dels Arts, fundada pel mestre Lorin Maazel.

.

 

John Pickup és pianista i compositor establit a Londres, Regne Unit. Va estudiar piano i composició en el Paul McCartney Liverpool Institute for Performing Arts, graduat amb mèrit de primera classe l’any 2000.

Com a pianista, John va ser finalista del concurs Perrier Young Jazz Musician i va ser dues vegades semifinalista en el prestigiós concurs internacional de piano sol del Festival de Jazz de Montreux. Ha actuat en les ràdios BBC London i LBC London.

Mentre compon jazz i música clàssica per als seus propis projectes i ensembles, John ha treballat com a compositor i arranjador en un gran diversitat d’estils com a pop, hip-hop, i composicions per a pel·lícules i televisió. Fins i tot va treballar recentment fent arranjaments de soul/funk/pop per a Mamas Gun i el col·lectiu hip-hop de Londres Lazy Habits, així com en pel·lícules com Harry Potter and the Half Blood Prince i en programes de televisió com American Idol, X Factor, i America’s Got Talent.

.

Dani Domínguez és un dels bateries més sol·licitats, creatius i versàtils de l’escena estatal, amb una experiència de més d’1.500 concerts i més de 40 enregistraments.
Amb un llenguatge personal, un compromís amb el groove i un enfocament mancat de prejudicis, no ha tingut problemes a recórrer camins poc transitats des del jazz al hip-hop, del flamenc a l’electrònica,  o del pop a l’avant-garde, sempre amb èxit de públic i crítica.
Mostra  d’aquesta    versatilitat  són  els seus  treballs  en  el jazz (Bill  McHenry, Perico  Sambeat,  Ben  Monder,  Jean  Paul  Bourelly,  Brian  Charette, Guillermo  Klein,  Ernesto  Aurignac,  Chris  Kase,  Llibert  Fortuny…),  el hip-hop (Kase.O  Jazz  Magnetism,  Mala  Rodríguez,  Griffi, deRumba, Elphomega, Dive Dibosso…), el flamenc (Jorge Pardo, Rubem Dantas, Chano  Domínguez,  Javier  Colina,  Dan  Ben  Lior,  Rycardo  Moreno,  José
Manuel  León…),  la improvisació (Agustí Fernández,  Pablo  Rega,  Tom Chant, BIB, …), la música cubana (Miguel Angel “Angá”, Daniel Amat, Iván “Melón”  Lewis, Dany Noel, Carlos Sarduy…),  el pop (Santiago  Auserón, Marc  Parrot,  Antílopez…),  l’electrònica (Velcro,  Arnau  Sala)  o  el rock (Los Suaves, Cornelius). Va ser guardonat com a “Millor  Bateria”  (2004) i ha actuat a nombrosos festivals de jazz estatals i internacionals.

danidominguez.es/

.

Gonzalo del Val Trio, Koiné

ALJAZZIRA JAZZ CLUB

 

presenta


Gonzalo del Val Trio

Koiné

Marco Mezquida, piano – David Mengual, contrabaix – Gonzalo del Val, bateria

  

Dissabte, 27 de Maig de 2017

Auditori de la Casa de la Cultura

19:30 hores

Entrada: 3 € (reduïda: 2 €)

.

El bateria mirandés Gonzalo del Val és un dels percussionistes més destacats en l’escena actual del jazz a Espanya. Ha fet sonar la seua bateria al costat dels jazzmen més importants del país i alhora ha sigut líder de projectes propis que sempre han sorprès tant al públic com a la crítica. La seua música ha traspassat fronteres i ha rebut elogis de públics de tots els països. Així mateix, músics d’excepcional talent com Víctor de Diego, Marc Miralta, Jon Robles, Antonio Serrano, David Mengual, Jordi Bonell, Horacio Fumero, Dani Pérez, i fins i tot Joan Albert Amargós, entre molts uns altres, han comptat amb del Val per a l’engegada dels seus propis projectes musicals, la qual cosa l’ha convertit ràpidament en un dels bateries més sol·licitats del panorama jazzístic espanyol.

 

Amb la presentació del seu primer treball discogràfic tant en festivals com en sales de tota Espanya, va aconseguir un reconeixement general a tots els nivells: la revista francesa Sojazz va incloure una crítica al seu disc en la secció de joves talents, va ser nominat a “Millor nova proposta” del 2009 per la revista de Jazz & Blues de Barcelona, Jaç, i també en 2009 va ser guardonat amb la beca “Joves Excel·lents” per a estudiar en la prestigiosa escola Manhattan School of Music de New York. El seu segon disc ha sigut seleccionat per la revista americana “All About Jazz” com un dels més destacats del mes de Desembre del 2011.

 

Des del 2005 resideix a Barcelona on exerceix com a professor en l’Aula de Música Moderna i Jazz del Conservatori del Liceu (membre de la Berklee School of Music de Boston), així com en el Conservatori Superior del Liceu. En el 2013 ha sigut nomenat Director Acadèmic de L´AULA de BCN, Grau Professional de Jazz del Conservatori Liceu.

 

“…Gonzalo del Val, un bon baterista però també un gran compositor, que ha escrit composicions molt interessants al voltant d’Eric Rohmer… m’encanta el beat que té del Val, molt lleuger, molt aeri i amb molt de swing…”

Juan Claudio Cifuentes “Cifu” – RADIO 3

 

 

 

 

Koiné (2016, Fresh Sound New Talent)

 

Després de presentar el seu anterior treball discogràfic en festivals i sales de tota Espanya, i amb el qual va aconseguir un reconeixement nacional i fins i tot internacional, Gonzalo del Val ens presenta ara el segon CD d’aquesta formació, acompanyat d’alguns dels més importants solistes del jazz estatal.

 

Un trio espectacular que reuneix a algun dels músics més destacats de la seua generació que garanteix una música rica i espontània, basada en la contínua interacció dels seus components.

 

En l’escenari escoltarem a tres generacions de músics sent tots ells els més sol·licitats del panorama jazzístic. A més del bateria Gonzalo del Val, el trio està format per David Mengual i Marco Mezquida.

 

David Mengual al contrabaix, base rítmica de luxe, referència de moltes dels grans enregistraments de jazz d’aquest país. En el seu haver-hi compta amb una discografia extensíssima i amb diversos premis al seu nom.

 

El joveníssim pianista menorquí establit a Barcelona Marco Mezquida, destaca per la seua energia, virtuosisme i imaginació. Malgrat la seua curta edat, avui dia és un dels intèrprets de jazz més prometedors de la seua generació.

 

Una formació àgil, equilibrada, de sonoritat càlida i sempre suggeridora. Un vehicle perfecte perquè els tres músics s’expressen amb gran comoditat. La proposta estètica del trio és molt variada, condicionada per les inquietuds musicals dels tres intèrprets. Actualment el seu repertori el formen composicions originals amb una especial presència de reinterpretacions, basades en temes del repertori jazzístic.

 

Música plena de calidesa, intimisme i sensibilitat interpretativa.

 

 

 

 

Bernat Font Trio

Aljazzira Jazz Club

presenta

Bernat Font Trio

Des de Barcelona, concert únic a Alzira!

Presentació del nou disc, “The Sand – Live” (Swit Records, 2014)

Bernat Font Trio - The Sand - Live - cd

Bernat Font – piano, Joan Motera – contrabaix, Martí Elias – bateria

.

Dissabte, 17 de Gener de 2015

Casa de la Cultura, a les 19:30 hores

Entrades: General 3€ / Reduïda (Carnet Jove i jubilats) 2€

.

Bernat Font Trio ve a Alzira per segona vegada. La primera fou el 2011, a la Plaça de les Germanies, en la 13 Mostra de Jazz al Carrer, on va presentar el seu primer disc “The Shout” (premi Enderrock a la millor nova proposta de jazz 2011). Ens vam quedar bocabadats. I en acabar el concert ja tinguérem clar que l’havíem de tornar a dur.

No vos el podeu perdre!!!

. Continua llegint “Bernat Font Trio”

Picazo – De Lera – Cucciardi Trio

Aljazzira Jazz Club

presenta

Picazo – De Lera – Cucciardi Trio

Presentació del disc Al voltant de Mompou (2012, Blau Records)

.

Dissabte 12 d’abril de 2014

Auditori de la Casa de la Cultura

19:30 hores

Entrada: 3 euros

.

Daniel Picazo, piano

Diego de Lera, contrabaix

Felipe Cucciardi, bateria

.

Cover  picazzo picazzo2

.

Al voltant de Mompou (2012, Blau Records)   A diferència del que succeïa en èpoques passades, marcades per l’autodidactisme i les concepcions romàntiques del jazz, les últimes generacions de jazzistes espanyols han obtingut en els conservatoris una sòlida formació tècnica. La preparació proporciona a aquests músics una visió panoràmica dels mecanismes musicals que els permet moure’s amb soltesa entre gèneres molt diversos. Porten en els seus gens una versatilitat saludable, que no cal confondre amb l’eclecticisme. Daniel Picazo és un exemple perfecte d’açò. Aquest pianista va donar els seus primers passos professionals en l’àmbit de la música clàssica i després va arribar al jazz per la via del acid. En aquest disc de debut —que destil·la ja una gran maduresa— es mostra intrigat per les formes i colors musicals, més interessat pel treball col·lectiu que per l’individualisme. No renuncia a la improvisació, per al que s’envolta d’alguns dels millors vents de l’escena valenciana, però la contrapesa amb una escriptura inspirada i de múltiples registres. Al voltant de Mompou reuneix tres arranjaments sobre temes del compositor català Frederic Mompou amb dos standards i dues composicions originals. El genial Mompou (1893-1987) deu la seua fama a una música etèria, d’arrel impressionista, expressada sobretot a través de petites peces per a piano. Les Impressions íntimes són un cicle de joventut; la «Cançó número 6» és potser la més coneguda del cicle Cançons i danses. Mompou ocupa menys de la primera meitat del disc, però l’atmosfera delicada de la seua música impregna tot el conjunt. No obstant açò Picazo no cau en un respecte excessiu, i gràcies a la seua lectura, «Impressions Íntimes II», per exemple, en origen una melodia intimista, es converteix en un dels temes més potents del conjunt. Els arranjaments de «Over the rainbow», a 5/4, i «Beautiful love», amb una elaborada introducció a la manera de la música barroca, són igualment interessants. L’últim tram queda per als originals: un tango cadenciós —«Nocturna»—, que a poc a poc adquireix intensitat, i una «Nana in minor» amb aire de bachiana brasileira gràcies al bell cant sense paraules de María Velasco. El comiat a càrrec d’un sol de violoncel enllaça d’alguna manera amb les notes del contrabaix que obrien el disc, i deixa en l’oïdor la sensació d’un ple encert. Jorge García, notes al disc.

. Continua llegint “Picazo – De Lera – Cucciardi Trio”