Nomad Trio

Aljazzira Jazz Club

presenta

Nomad Trio

Dissabte 30 d’abril de 2022
Casa de la Cultura, a les 19:30 hores

Daniel Picazo: Piano / Diego de Lera: Contrabaix / Daniel García Bruno: Bateria.

Daniel Picazo al piano i Diego de Lera al contrabaix presenten NOMAD, el seu nou àlbum a duo, deu anys després de la publicació d’Al Voltant de Mompou (Blaurecords 2012), acompanyats pel bateria Daniel García.
Estos músics s’han reunit de nou per a gravar un disc, oferint noves possibilitats rítmiques i melòdiques, amb una sonoritat més recollida i càlida, més intimista, més cambrística, i que atorga major llibertat a les veus. És un format valent i arriscat per a qualsevol músic. En el concert d’avui, el trio és més jazzístic i el disc fa de carta de presentació, amb un repertori adaptat per a trio.

Entrada: 3 € (reduïda: 2 €).

+info

Daniel Picazo
Pianista de sòlida formació clàssica, ha treballat àmpliament en el circuit de jazz nacional. Ha col·laborat amb el grup internacional Solar Sides, actuant en el “Festival Internacional de Jazz de Montreal”, “Atlantic Jazz Festival” de Halifax, així com en la televisió Musimax (Canadà). Ha treballat amb Kiko Berenguer, Voro García, Toni Belenguer, Madeleine Bell i una infinitat de músics de jazz espanyols. La premsa ha destacat la seua faceta de compositor, i l’eclecticisme i la bellesa de la seua música en la seua discografia com a líder. Ha presentat els seus projectes en destacats festivals com San Javier, Peníscola, Xàbia jazz, rebent felicitacions unànimes de la premsa especialitzada.

Al voltant de Mompou (2012)
Achromatic Project (2018)
Nomad (2021)

Diego de Lera
Contrabaixista de formació clàssica, ha treballat intensament com sideman en el circuit jazzístic.
Ha tocat en clubs i festivals amb altres artistes i en els seus propis projectes. Com a instrumentista ha transitat estils
molt diversos, des del blues, el pop, el jazz, la música simfònica, etc.. Establit a Galícia des de fa anys, acaba de gravar NOMAD, el seu segon projecte al costat de Daniel Picazo, deu anys després de col·laborar junts en el reeixit ‘Al Voltant de Mompou’.

Daniel García Bruno
Bateria. Comença a estudiar violí als quatre anys, i més tard solfeig i flauta de bec; en 1982-1984 estudia bateria amb Pepe Sánchez i Carlos Carli a Madrid. Continua els seus estudis de bateria, percussió, harmonia i educació de l’oïda en el Taller de Músics de1984-1987 a Madrid, integra el cercle jazzístic madrileny, i fa els primers concerts en el “Café Central”, «Clamores Jazz», etc. … així com programes de televisió com a “Jazz entre amigos”, amb el Jorge Pardo Quartet. En 1987 viatja a Los Angeles per a estudiar en el Dick Grove School of Music on treballa la bateria i percussió amb David Garibaldi, Peter Erskine, Peter Donald i Luis Conte. En 1988 Viatja a Paris on contínua durant dos anys estudis d’arranjaments en el CIM (Centre d’Informations Musicals) i desenvolupa la seua carrera professional durant 14 anys. En 2002 s’instal·la a Madrid la seua ciutat natal. Ha treballat amb: Jerry GONZALEZ, Dee Dee BRIDGEWATER, Bojan Z Quartet, Julien LOURAU Groove Gang, Alain JEAN-MARIE, Laurent de WILDE, Laurent CUGNY, Elisabeth CAUMONT, Bob SANDS BIG BAND, CARAVANSERAIL BIG BAND, Tam-Tam l’Europe, Sonny FORTUNE, Richie COLE, Sarah LAZARUS, Grant STEWART, Bruce BARTH, Concha BUIKA, Ana BELÉN, Pasión VEGA, Benny GOLSON,…

Baptiste Bailly Trio, presenta ‘Pensión Almayer’

ALJAZZIRA JAZZ CLUB

presenta

Baptiste Bailly Trio

Pensión Almayer

Dissabte 29 de febrer de 2020
Casa de la Cultura a les 19.30 hores
Entrada: 3 € (reduïda: 2 €)

Baptiste Bailly, piano / teclats
Ales Cesarini, contrabaix
David Gadea, bateria.

 

 

Només combinant la percussió de David Gadea i el contrabaix de Ales Cesarini, Baptiste Bailly obté en el seu trio aquesta alquímia subtil entre impressionisme francés, jazz i world music. Sense por al desconegut, una invitació a un vertader viatge musical a través de les seues composicions de melodies captivadores, impulsades per ritmes embriagadors. Inspirat en les idees de Garcia Lorca des del seu primer disc «Diálogo con un duende», Baptiste cerca amb aquest nou projecte una connexió orgànica entre els músics fins a conéixer el vertigen de lliurar-se, fins a un estat de trànsit, oblidant el terrestre en aquesta boja cerca del duende.

 

 

Baptiste Bailly va nàixer en 1992. D’origen francés, estudia en la seua infància la bateria al conservatori de St. Etienne. Va començar més tard, als 15 anys, a estudiar el piano com a autodidacta. La seua  passió cada vegada mes forta per aquest instrument el duu uns anys després a un Bachelor en Musicologia, un Diploma superior de Pedagogia musical i al Bachelor d’Interpretació en piano Jazz als 23 anys. Durant els seus estudis comença a viatjar per Espanya, gravant en 2016 « Diálogo con un duende» amb el guitarrista David Minguillon. Aquest mateix any guanya el premi de la millor composició al concurs de jazz de Castelló.

Amb els estudis acabats, va continuar desenvolupant les seues relacions musicals a Espanya, pujant a l’escenari, gravant i arreglant amb molts músics residents a València, desenvolupant una visió molt personal dels teclats, mesclant sons acústics, elèctrics i electrònics, en una explosió de dinàmiques i varietat de llenguatges que van del barroc al hard rock.

En 2019 ix el seu primer disc com a leader «Pensión Almayer» (Freshsound New Talent), amb el contrabaixista Ales Cesarini i el percussionista mediterrani David Gadea. I l’hem vist aquests últims anys compartint escenari amb músics de world music, de flamenc i de jazz, com ara Carles Dénia, Pepe Fernández, Pau Figueres, Ales Cesarini, Sergio Pereira… Les seues últimes creacions mesclen altres estils de música com la música barroca, el folk americà i l’electrònica.

És el cas del seu nou projecte amb Matt Baker i Gianluca Tavaroli on explora els seus talents de compositor,  però també de teclista, mesclant piano i síntesi analògica, en un llenguatge molt personal. I també acompanyant a la cantant francesa Roxane Arnal, en el seu treball de creació musical, desenvolupant una musica “folk psicodèlic”.

 

 

Ales Cesarini va nàixer a Roma i, residint a Espanya, comença estudis de contrabaix clàssic amb Francisco Roche en el conservatori de València, i després va estudiar música moderna (baix elèctric i contrabaix) de manera autodidacta. Ha participat en diferents seminaris de jazz des de l’any 2000.

Professionalment ha tocat amb artistes d’estils molt diversos (jazz, música africana, folklore argentí, flamenc, reggae, contemporània, electrònica, latin jazz, bossa nova) com ara Bitty Mclean, Big Youth, Kiddus I, Perico Sambeat, Greg Hopkins, Alpheus, Dave Barker, Spanish Brass Luur Metals, Albert Sanz, i ha gravat discos amb Elma Sambeat, Xperimental Shop, Sedajazz Bigband, Thais Morell, The X, Kontxi Lorente, Nacho Maño, etc.

 

 

David Gadea (València, 1985), percussionista ineludible de l’escena valenciana, ha posat les seues percussions al servei de multitud de formacions locals i artistes de renom internacional com Sole Giménez, Ximo Tébar, Leo Minax, Josemi Carmona, Ignasi Terraza, etc. Aquestes col·laboracions amb grups tan variats l’han portat a tocar en més de 20 països al voltant del món i a participar en innombrables enregistraments de diversos estils musicals diferents ( jazz, flamenc, folk, pop, world music..). L’estil de David és immediatament identificable per la diversitat tan característica de la seua paleta de colors sonors. Aquesta combinació de subtilesa, força i musicalitat, li permeten crear un estil personal de gran riquesa.

Actualment, és percussionista del grup NES amb el qual acaba de gravar disc i realitza gires intenses per Espanya i Europa.

Amadeu Adell “Personal Matters” (Electric Suite)

ALJAZZIRA JAZZ CLUB

 

presenta

 

Amadeu Adell

presentació del disc

“Personal Matters”

Electric Suite

(2017, Sedajazz Records)

.

Dissabte, 19 de maig de 2018

Auditori de la Casa de la Cultura

19:30 hores

Entrada: 3 € (reduïda: 2 €)

.

Amadeu Adell :     contrabaix i baix elèctric, sintetitzador analògic

Lucas Ibáñez :     guitarres, looper, efectes

Pere Munuera :     bateria, percussió, sampler

.

La suite Personal Matters és el tercer disc del contrabaixista Amadeu Adell, en format de trio (contrabaix, bateria, guitarra,) i quart disc com a líder i compositor, que ens ofereix un repertori que s’aparta del so clàssic del trio de jazz, prenent una adreça que porta a l’oïdor per diferents camins tant melòdics com a rítmics i que en alguns passatges cerquen la confusió i el caos controlat, allunyant-se de l’ortodòxia i dels cànons establerts. Conté un repertori polirítmic ordenat en forma d’ “electric suite”, una fusió estilística i sonora que va barrejant des del característic ordre barroc, passant pel free jazz amb pinzellades de rock progressiu i reminiscències ètniques. És una reunió de xicotetes danses estilitzades, contrastants entre si i que, sent de caràcter popular, formen una sola obra, amb espais per a la improvisació i la cadència. El trio fa ús de l’electrònica puntualment per a crear diferents atmosferes i textures, sempre al servei de la improvisació. El concert, en forma de suite, va passant i desgranant les huit danses; en cadascuna es proposa un camí harmònic i rítmic diferent, el qual va evolucionant mitjançant la improvisació del moment i sense caure en les repeticions.

A diferència dels seus anteriors treballs, de caràcter més acústic, Amadeu utilitza samplers, loopers i efectes que enriqueixen les composicions i ajuden a crear diferents atmosferes durant la improvisació però sempre en temps real. Ens porta influències que van des de la música barroca passant pel rock progressiu de grups com a Cactus, Frank Zappa o estils com el bop o el free jazz, un treball d’autor en format de trio en el qual ha comptat amb la versatilitat del guitarrista Lucas Ibáñez (guitarra, loopers, efectes) i la contundència i imaginativa bateria de Pere Munuera (bateria, percussió, sampler).

Continua llegint “Amadeu Adell “Personal Matters” (Electric Suite)”

JPMB + Dani Domínguez

ALJAZZIRA JAZZ CLUB

presenta

JPMB + Dani Domínguez

John Pickup, piano – Matt Baker, contrabaix – Dani Domínguez, bateria

Dissabte 13 de gener de 2018
Casa de la Cultura a les 19.30 hores
Entrada: 3 € (reduïda: 2 €)

.

Línies poderoses de piano i melodies dolces del contrabaix… en JPMB s’han barrejat els treballs tradicionals del duo de jazz, creant una música nova i molt vibrant, tocada en el seu propi estil, inimitable.

JPMB té les seues arrels en una trobada a Manchester, Regne Unit, durant la primavera de l’any 2000. Des de les seues primeres notes tocades a duo mentre assajaven en el Royal Northern College of Music, s’ha demostrat que John Pickup i Matt Baker posseeixen una connexió musical molt forta.

Entre 2000 i 2006, John i Matt han actuat a duo, a més de trio, a Londres i per tot el Regne Unit, fins que Matt Baker va vindre a la nostra terra per treballar en l’orquestra d’òpera a València. Després de 6 anys, el duo es troba de nou en un concert únic a València i, després d’una acollida aclaparant, va nàixer JPMB.

Des de jazz contemporani fins a música per a cinema, JPMB pren la seua inspiració de les experiències dels seus dos components. John Pickup, un compositor de mèrit de música per a cinema, i Matt Baker, contrabaixista de l’Òpera del Palau dels Arts (València), barregen aqueixos talents a les seues fites en el món de jazz i així creen un gènere musical que porta la precisió i l’àmbit de música clàssica i contemporània a la inspiració del jazz improvisat. JPMB interpreta les seues composicions originals, música per a la pantalla gran i estàndards actuals.

En 2015 van publicar el seu primer disc, “Solace”, del qual es deia al diari La Vanguardia: “Formes clàssiques, sense estridències, en un disc que es vol atemporal”.

http://www.bakerbass.com/jpmb/

.

El nord-americà Matthew Baker comença la seua carrera professional en contrabaix a l’edat de 13 anys amb l’Orquestra Simfònica de Sioux City (EUA), primer com tutti i després com a solista. Té diplomes del conservatori Royal Northern College of Music i la Royal Academy of Music (Regne Unit). Matt té una carrera diversificada en contrabaix i està reconegut pel seu treball en música clàssica, jazz, world music i per a teatre en més de vint països.

Matt ha actuat amb llegendes del jazz com Bob Mintzer, Dave Samuels, i Clark Terry, entre uns altres. En 2008 va guanyar primer premi en el concurs de jazz de la UPV i ací, a València, ha fundat els grups Diablito Tango, Duo Baker/Zambelli, i Ensemble La Seu, a més del seu treball amb JPMB. També ha actuat extensament en l’escena de la música cèltica amb artistes com Catriona McKay, Chris Stout, i Luke Daniels. Actualment, Matt és membre de l’Orquestra de Comunitat Valenciana Palau dels Arts, fundada pel mestre Lorin Maazel.

.

John Pickup és pianista i compositor establit a Londres, Regne Unit. Va estudiar piano i composició en el Paul McCartney Liverpool Institute for Performing Arts, graduat amb mèrit de primera classe l’any 2000.

Com a pianista, John va ser finalista del concurs Perrier Young Jazz Musician i va ser dues vegades semifinalista en el prestigiós concurs internacional de piano sol del Festival de Jazz de Montreux. Ha actuat en les ràdios BBC London i LBC London.

Mentre compon jazz i música clàssica per als seus propis projectes i ensembles, John ha treballat com a compositor i arranjador en un gran diversitat d’estils com a pop, hip-hop, i composicions per a pel·lícules i televisió. Fins i tot va treballar recentment fent arranjaments de soul/funk/pop per a Mamas Gun i el col·lectiu hip-hop de Londres Lazy Habits, així com en pel·lícules com Harry Potter and the Half Blood Prince i en programes de televisió com American Idol, X Factor, i America’s Got Talent.

.

Dani Domínguez és un dels bateries més sol·licitats, creatius i versàtils de l’escena estatal, amb una experiència de més d’1.500 concerts i més de 40 enregistraments.
Amb un llenguatge personal, un compromís amb el groove i un enfocament mancat de prejudicis, no ha tingut problemes a recórrer camins poc transitats des del jazz al hip-hop, del flamenc a l’electrònica,  o del pop a l’avant-garde, sempre amb èxit de públic i crítica.
Mostra  d’aquesta    versatilitat  són  els seus  treballs  en  el jazz (Bill  McHenry, Perico  Sambeat,  Ben  Monder,  Jean  Paul  Bourelly,  Brian  Charette, Guillermo  Klein,  Ernesto  Aurignac,  Chris  Kase,  Llibert  Fortuny…),  el hip-hop (Kase.O  Jazz  Magnetism,  Mala  Rodríguez,  Griffi, deRumba, Elphomega, Dive Dibosso…), el flamenc (Jorge Pardo, Rubem Dantas, Chano  Domínguez,  Javier  Colina,  Dan  Ben  Lior,  Rycardo  Moreno,  José
Manuel  León…),  la improvisació (Agustí Fernández,  Pablo  Rega,  Tom Chant, BIB, …), la música cubana (Miguel Angel “Angá”, Daniel Amat, Iván “Melón”  Lewis, Dany Noel, Carlos Sarduy…),  el pop (Santiago  Auserón, Marc  Parrot,  Antílopez…),  l’electrònica (Velcro,  Arnau  Sala)  o  el rock (Los Suaves, Cornelius). Va ser guardonat com a “Millor  Bateria”  (2004) i ha actuat a nombrosos festivals de jazz estatals i internacionals.

danidominguez.es/

.

Gonzalo del Val Trio, Koiné

ALJAZZIRA JAZZ CLUB

 

presenta

 

Gonzalo del Val Trio

Koiné

Marco Mezquida, piano – David Mengual, contrabaix – Gonzalo del Val, bateria

  

Dissabte, 27 de Maig de 2017

Auditori de la Casa de la Cultura

19:30 hores

Entrada: 3 € (reduïda: 2 €)

.

El bateria mirandés Gonzalo del Val és un dels percussionistes més destacats en l’escena actual del jazz a Espanya. Ha fet sonar la seua bateria al costat dels jazzmen més importants del país i alhora ha sigut líder de projectes propis que sempre han sorprès tant al públic com a la crítica. La seua música ha traspassat fronteres i ha rebut elogis de públics de tots els països. Així mateix, músics d’excepcional talent com Víctor de Diego, Marc Miralta, Jon Robles, Antonio Serrano, David Mengual, Jordi Bonell, Horacio Fumero, Dani Pérez, i fins i tot Joan Albert Amargós, entre molts uns altres, han comptat amb del Val per a l’engegada dels seus propis projectes musicals, la qual cosa l’ha convertit ràpidament en un dels bateries més sol·licitats del panorama jazzístic espanyol.

Amb la presentació del seu primer treball discogràfic tant en festivals com en sales de tota Espanya, va aconseguir un reconeixement general a tots els nivells: la revista francesa Sojazz va incloure una crítica al seu disc en la secció de joves talents, va ser nominat a “Millor nova proposta” del 2009 per la revista de Jazz & Blues de Barcelona, Jaç, i també en 2009 va ser guardonat amb la beca “Joves Excel·lents” per a estudiar en la prestigiosa escola Manhattan School of Music de New York. El seu segon disc ha sigut seleccionat per la revista americana “All About Jazz” com un dels més destacats del mes de Desembre del 2011.

Des del 2005 resideix a Barcelona on exerceix com a professor en l’Aula de Música Moderna i Jazz del Conservatori del Liceu (membre de la Berklee School of Music de Boston), així com en el Conservatori Superior del Liceu. En el 2013 ha sigut nomenat Director Acadèmic de L´AULA de BCN, Grau Professional de Jazz del Conservatori Liceu.

“…Gonzalo del Val, un bon baterista però també un gran compositor, que ha escrit composicions molt interessants al voltant d’Eric Rohmer… m’encanta el beat que té del Val, molt lleuger, molt aeri i amb molt de swing…”

Juan Claudio Cifuentes “Cifu” – RADIO 3

Koiné (2016, Fresh Sound New Talent)

Després de presentar el seu anterior treball discogràfic en festivals i sales de tota Espanya, i amb el qual va aconseguir un reconeixement nacional i fins i tot internacional, Gonzalo del Val ens presenta ara el segon CD d’aquesta formació, acompanyat d’alguns dels més importants solistes del jazz estatal.

Un trio espectacular que reuneix a algun dels músics més destacats de la seua generació que garanteix una música rica i espontània, basada en la contínua interacció dels seus components.

En l’escenari escoltarem a tres generacions de músics sent tots ells els més sol·licitats del panorama jazzístic. A més del bateria Gonzalo del Val, el trio està format per David Mengual i Marco Mezquida.

David Mengual al contrabaix, base rítmica de luxe, referència de moltes dels grans enregistraments de jazz d’aquest país. En el seu haver-hi compta amb una discografia extensíssima i amb diversos premis al seu nom.

El joveníssim pianista menorquí establit a Barcelona Marco Mezquida, destaca per la seua energia, virtuosisme i imaginació. Malgrat la seua curta edat, avui dia és un dels intèrprets de jazz més prometedors de la seua generació.

Una formació àgil, equilibrada, de sonoritat càlida i sempre suggeridora. Un vehicle perfecte perquè els tres músics s’expressen amb gran comoditat. La proposta estètica del trio és molt variada, condicionada per les inquietuds musicals dels tres intèrprets. Actualment el seu repertori el formen composicions originals amb una especial presència de reinterpretacions, basades en temes del repertori jazzístic.

Música plena de calidesa, intimisme i sensibilitat interpretativa.

Bernat Font Trio

Aljazzira Jazz Club

presenta

Bernat Font Trio

Des de Barcelona, concert únic a Alzira!

Presentació del nou disc, “The Sand – Live” (Swit Records, 2014)

Bernat Font Trio - The Sand - Live - cd

Bernat Font – piano, Joan Motera – contrabaix, Martí Elias – bateria

.

Dissabte, 17 de Gener de 2015

Casa de la Cultura, a les 19:30 hores

Entrades: General 3€ / Reduïda (Carnet Jove i jubilats) 2€

.

Bernat Font Trio ve a Alzira per segona vegada. La primera fou el 2011, a la Plaça de les Germanies, en la 13 Mostra de Jazz al Carrer, on va presentar el seu primer disc “The Shout” (premi Enderrock a la millor nova proposta de jazz 2011). Ens vam quedar bocabadats. I en acabar el concert ja tinguérem clar que l’havíem de tornar a dur.

No vos el podeu perdre!!!

. Continua llegint “Bernat Font Trio”

Picazo – De Lera – Cucciardi Trio

Aljazzira Jazz Club

presenta

Picazo – De Lera – Cucciardi Trio

Presentació del disc Al voltant de Mompou (2012, Blau Records)

.

Dissabte 12 d’abril de 2014

Auditori de la Casa de la Cultura

19:30 hores

Entrada: 3 euros

.

Daniel Picazo, piano

Diego de Lera, contrabaix

Felipe Cucciardi, bateria

.

Cover.

Al voltant de Mompou (2012, Blau Records)   A diferència del que succeïa en èpoques passades, marcades per l’autodidactisme i les concepcions romàntiques del jazz, les últimes generacions de jazzistes espanyols han obtingut en els conservatoris una sòlida formació tècnica. La preparació proporciona a aquests músics una visió panoràmica dels mecanismes musicals que els permet moure’s amb soltesa entre gèneres molt diversos. Porten en els seus gens una versatilitat saludable, que no cal confondre amb l’eclecticisme. Daniel Picazo és un exemple perfecte d’açò. Aquest pianista va donar els seus primers passos professionals en l’àmbit de la música clàssica i després va arribar al jazz per la via del acid. En aquest disc de debut —que destil·la ja una gran maduresa— es mostra intrigat per les formes i colors musicals, més interessat pel treball col·lectiu que per l’individualisme. No renuncia a la improvisació, per al que s’envolta d’alguns dels millors vents de l’escena valenciana, però la contrapesa amb una escriptura inspirada i de múltiples registres. Al voltant de Mompou reuneix tres arranjaments sobre temes del compositor català Frederic Mompou amb dos standards i dues composicions originals. El genial Mompou (1893-1987) deu la seua fama a una música etèria, d’arrel impressionista, expressada sobretot a través de petites peces per a piano. Les Impressions íntimes són un cicle de joventut; la «Cançó número 6» és potser la més coneguda del cicle Cançons i danses. Mompou ocupa menys de la primera meitat del disc, però l’atmosfera delicada de la seua música impregna tot el conjunt. No obstant açò Picazo no cau en un respecte excessiu, i gràcies a la seua lectura, «Impressions Íntimes II», per exemple, en origen una melodia intimista, es converteix en un dels temes més potents del conjunt. Els arranjaments de «Over the rainbow», a 5/4, i «Beautiful love», amb una elaborada introducció a la manera de la música barroca, són igualment interessants. L’últim tram queda per als originals: un tango cadenciós —«Nocturna»—, que a poc a poc adquireix intensitat, i una «Nana in minor» amb aire de bachiana brasileira gràcies al bell cant sense paraules de María Velasco. El comiat a càrrec d’un sol de violoncel enllaça d’alguna manera amb les notes del contrabaix que obrien el disc, i deixa en l’oïdor la sensació d’un ple encert. Jorge García, notes al disc.

. Continua llegint “Picazo – De Lera – Cucciardi Trio”

Crònica del concert de Bruce Saunders Trio (2 de febrer de 2013) i fotos

El dissabte 2 de febrer Aljazzira Jazz Club presentà, per primera vegada a Alzira, el Trio del gran guitarrista de Jazz, BRUCE SAUNDERS. L’ocasió fou excepcional per molts motius. Per primera vegada la Societat Musical d’Alzira cedia, molt amablement, les seues instal·lacions i el personal tècnic per poder oferir aquest concert. La resposta massiva del públic es va traduir en una ocupació total de l’aforament disponible per a sorpresa del Club, de la Regidoria de Cultura i, fins i tot, dels mateixos músics. Agraïm expressament des d’ací el patrocini de l’Ajuntament d’Alzira al jazz, expressió musical que cada dia que passa te un paper més rellevant a la nostra terra.

El concert va transcórrer sense estridències, malabarismes gratuïts ni concessions formals o estilístiques. Bruce Saunders és un jazzman posseïdor d’un estil propi i un reputat mestre de guitarra, a més a més, mestre de mestres ja que, a hores d’ara, imparteix les seues classes magistrals a la que es considerada la meca del Jazz docent, la Berklee College of Music a Boston, Massachusetts -USA-, lloc on s’han graduat músics de jazz valencians de categoria internacional com Jesús Santandreu, Albert Sanz, Albert Palau, Voro Garcia, etc…  Bruce Saunders amb la tècnica més subtil i precisa, i mitjançant un fraseig imaginatiu i molt coherent, ens proporcionà accés a un recull de meravelloses històries mínimes en l’espai que trigà en desenvolupar les seues improvisacions; creacions inspirades tant per les melodies de temes propis, com dels standards i que amb la seua predilecció pel compositor i pianista Thelonious Monk (3 temes) deixà patent la vigència que encara avui té l’obra d’aquest geni del Jazz.

En Masa Kamaguchi, ja habitual (per molts anys) de l’escena valenciana, al contrabaix, generà improvisacions tan viscerals com imprevisibles, que sempre hi foren dotades de caràcter, profunditat i la presència justa, virtuts no tan habituals, com de vegades podem comprovar.

A la bateria hi era Ivo Sans, jove músic barceloní foguejat durant huit anys al circuit belga de jazz qui mostrà, amb una veterania insultant, delicades figures i combinacions rítmiques sorprenents, tant per la seua capacitat per a no repetir patrons ritmics, com per arropir a Bruce, amb pulsacions tímbriques i accentuacions que s’encarregaven d’enlairar dolçament cada tema, fins a envair-nos plàcidament a tots els assistents.

Una càlida nit, tres MÚSICS amb majúscules, un lloc acústicament exquisit i un públic molt respectuós, foren els ingredients ideals que arrodoniren una experiència que perdurarà a les nostres memòries.

Xavier Ramírez Puerto

Bruce Saunders Trio

ALJAZZIRA JAZZ CLUB

presenta

BRUCE SAUNDERS TRIO

Bruce Saunders – guitarra

Masa Kamaguchi – contrabaix

Ivo Sans – bateria

.

AULA de CONCERTS de la SOCIETAT MUSICAL D’ALZIRA

C/Hort dels Frares, 60

Dissabte, 2 de Febrer de 2013

19:30 hores

Entrada lliure

 Bruce Saunders

Masa

Ivo Sans

.

Recordeu que el concert tindrà lloc, excepcionalment, a l’Aula de concerts de la Societat Musical d’Alzira, al carret Hort dels Frares, 60.

 .

Bruce Saunders (Miami, Florida) combinà des de la joventut una sòlida formació en guitarra clàssica i un interès autodidacte pel jazz, a partir de la transcripció de guitarristes com Jim Hall, Wes Montgomery o Pat Martino. Actualment és professor d’improvisació i de guitarra al Berklee College of Music (Boston), on ha impartit classes des de 1993, així com també a diferents universitats com la de Texas i la de Nova York.

Pertany a  la comunitat jazzística de Nova York, la ciutat on ha tocat i gravat amb icones del jazz com Jack DeJohnette, Dave Holland, Peter Erskine, Kenny Werner, Ben Monder, Bill Stewart, Scott Colley, Tony Scherr, Bill McHenry i molts més. Té cinc enregistraments com a líder i una quinzena com a co-líder, a més d’haver escrit diversos llibres de guitarra

www.brucesaunders.com/

 .

Masatoshi Kamaguchi, contrabaix. Nascut al nord de Hokkaido, Japó. Massa va començar amb el baix elèctric als 14 anys. En 1985, es va mudar a Tòquio per a assistir a la Universitat Hosei, on va començar a tocar el baix acústic, estudiant amb Yoshio Ikeda, un antic alumne de Gary Peacock. En 1990, Massa es va traslladar a Boston per a assistir al Berklee College of Music, i va procedir a estudiar amb el baterista Joe Hunt. Mentre vivia a Boston, Massa va tocar amb molts dels grans músics de la zona, incloent George Garzone, Hal Crook, i Herb Pomeroy.

En 1994, Massa es va traslladar a Nova York, i va actuar amb músics enlluernadors com Frank Kimbrough, Sonny Simmons, Ben Monder, David Murray, Toots Thielemans,Tony Malaby, Charles Gale i molts altres.

En 2006, Massa es va traslladar a Barcelona. Mentre manté una forta connexió amb músics de Nova York, ha treballat amb molts importants músics europeus, incloent Albert Bover, Perico Sambeat i Albert Sanz.

Massa ha gravat amb molts músics destacats, entre ells Paul Motian, Ron Horton, Dave Douglas, John O’Gallager, Russ Lossing, i Bill Mintz.

 .

Ivo Sans (Barcelona, 1976). Estudia bateria amb Roberto Gamaza i Marc Miralta. També estudia llenguatge musical i harmonia en l’escola Amalgama. Assisteix a masterclasses de Dave Weckl, Stéphane Galland o Bob Moses entre altres. Viu 8 anys a Bèlgica on estudia improvisació en Liège amb Garret List i a Brussel·les amb Michel Massot. Ha sigut membre de diverses formacions tant a Bèlgica com a Catalunya i ha tingut l’oportunitat de col·laborar amb músics com Marc Ribot, Herb Robertson, Zahava Seewald, Erik Vermeulen o Jorge Pardo per citar-ne alguns. En l’actualitat treballa amb diverses formacions com The Zrio amb Albert “Tito” Juan i Massa Kamaguchi o Ivo Sans 4tet amb Erik Vermeulen i Ben Sluijs. També forma part del col·lectiu Free Art Ensemble del qual s’ha publicat recentment el seu primer treball: Free Art Ensemble + Agustí Fernández gravat al juliol de 2012 en la Jazz Cava de Terrassa.

PAUL EVANS/FELIP SANTANDREU/PAU ORTOLA JAZZ TRIO

ALJAZZIRA JAZZ CLUB

presenta

PAUL EVANS/FELIP SANTANDREU/PAU ORTOLA

JAZZ TRIO

 

AUDITORI DE LA CASA DE LA CULTURA

Dissabte, 3 de novembre de 2012

19:30 hores

Entrada: 3 euros
.

Paul Evans (trompeta), Felip Santandreu, (bateria) i Pau Ortolà (orgue Hammond) són reconeguts músics de jazz residents a València. Les seues trajectòries professionals han coincidit a multitud de projectes; Ortolà i Santandreu a Enclave Latin Jazz, banda amb què van guanyar el 2on premi a millor disc de jazz de l’any (Revista JAÇ, 2006), actuant a Calle 54 (Madrid), RTVE, Festival Internacional de Alentejo (Portugal, 2006), La Paz (Bolívia, 2008) i acompanyant grans solistes com Jesús Santandreu, David Pastor, Toni Belenguer, Víctor Mendoza (Berklee School of Music), etc. També son habituals del col·lectiu Sedajazz, on van coincidir amb Paul Evans, trompetista originari de Kent, format amb grans mestres de trompeta com Ray Simmons i Ray Allen, i a institucions com Ghildhall School of Music i la Royal Academy of London. Eventualment col·labora amb grans orquestres de Londres, i al mateix temps ha anat integrant-se per complet a l’ escena jazzística, actuant a més de 30 països amb multitud de formacions diferents. Com a exemple, recentment va actuar al festival internacional de jazz de Donosti amb la Perico Sambeat Flamenco Big Band, presentant una gravació al mític segell americà Blue Note.

 

Per a aquesta ocasió, composen un trio de jazz en el qual, com es feia habitualment al jazz dels anys 50 i 60, l’orgue hammond substitueix el contrabaix creant noves sonoritats que interactuen amb bateria i trompeta. El repertori repassa melodies i temes de diferents estils del jazz, amb grans parts d’improvisació i interacció.

 

Eri Yamomoto Trio

.

Aljazzira Jazz Club. Temporada 2011-2012

ERI YAMAMOTO TRIO

Eri Yamamoto, piano

Masa Kamaguchi, contrabaix

David Xirgu, bateria

Dissabte, 24 de març de 2012. Casa de la Cultura, Alzira.

.

Fotos: Vicent Esteve.

Eri Yamamoto està de gira per Espanya durant el mes de març amb una edició especial del seu trio. Es reuneix amb Masa Kamaguchi, el creatiu contrabaixista amb qui ha anat de viatge per Espanya i Japó, i amb qui ha col•laborat a la ciutat de Nova York durant molts anys. Estan acompanyats pel bateria David Xirgu, un dels músics destacats en l’escena musical espanyola i internacional.

Eri ha desenvolupat una veu personal com a pianista i compositora, i el trio interpretarà les seues coloristes i evocatives cançons, moltes del seu nou disc, “The Next Page”.

.

Eri Yamamoto, piano

La pianista japonesa Eri Yamamoto es va traslladar a Nova York en 1995 i des de llavors ha adquirit una gran reputació com a instrumentista i compositora. Herbie Hancock ha afirmat que es lleva el barret per ella i que és una artista que ja ha trobat la seua pròpia veu en el jazz actual. Ha realitzat reeixides gires pel Regne Unit, Estats Units i Japó entre altres països. Ha publicat alguns discos al seu nom, el més recent dels quals és “Cobalt *Blue”, editat pel segell Thirsty Ear.

Eri va nàixer en Osaka, Japó, i a l’edat de tres anys va començar a tocar piano clàssic. Els seus inicis com a compositora es remunten a l’edat de vuit anys. També ha estudiat cant, viola i composició. La seua primera visita a Nova York va tenir lloc en 1995. Allí va tenir l’oportunitat d’escoltar en directe a Tommy Flanagan. Aquesta experiència davant un gran trio de piano la va decidir a traslladar-se a la capital del jazz i dedicar-se professionalment a la música.
Sent encara estudiant va tindre l’oportunitat de donar alguns concerts en el circuit novaiorqués, aconseguint freqüents actuacions a l’East Village i una intensa relació professional amb el també pianista Mathew Shipp.
Toca regularment al capdavant del seu trio i com a acompanyant de William Parker i Daniel Carter, havent gravat amb tots dos. Altres músics amb els quals treballa regularment són Ron McClure, Andy McKee, Hamid Drake, Lewis Barns, Rob Brown, Leena Conquest, Christopher Dean i Michael T.A.Thompson.

http://www.eriyamamoto.com/

.

Masatoshi Kamaguchi, contrabaix

Nascut al nord de Hokkaido, Japó. Massa va començar amb el baix elèctric als 14 anys. En 1985, es va mudar a Tòquio per a assistir a la Universitat Hosei, on va començar a tocar el baix acústic, estudiant amb Yoshio Ikeda, un antic alumne de Gary Peacock. En 1990, Massa es va traslladar a Boston per a assistir al Berklee College of Music, i va procedir a estudiar amb el baterista Joe Hunt. Mentre vivia a Boston, Massa va tocar amb molts dels grans músics de la zona, incloent George Garzone, Hal Crook, i Herb Pomeroy.
En 1994, Massa es va traslladar a Nova York, i va actuar amb músics enlluernadors com Frank Kimbrough, Sonny Simmons, Ben Monder, David Murray, Toots Thielemans,Tony Malaby, Charles Gale i molts altres.
En 2006, Massa es va traslladar a Barcelona. Mentre manté una forta connexió amb músics de Nova York, ha treballat amb molts importants músics europeus, incloent Albertover, Perico Sambeat i Albert Sanz.
Massa ha gravat amb molts músics destacats, entre ells Paul Motian, Ron Horton, Dave Douglas, John O’Gallager, Russ Lossing, i Bill Mintz.

.

David Xirgu, bateria

Nascut a Badalona. La música que escoltava a casa de xicotet era, per part del pare, el jazz (Art Blakey, Thelonious Monk, Max Roach, Miles Davis, Modern Jazz Quartet…); per part de les germanes, el soul i funk (Sly & The Family Stone, James Brown, Ottis Redding, Aretha Franklin…); i per part de la mare: sarsuela, cobla i folklore català.
Entre els 10 i els 15 anys va estudiar piano i solfeig en el Conservatori Superior de Música del Liceu. La bateria era el seu instrument des de sempre, però la tocava de forma autodidacta. Als 18 comença els seus estudis en escoles de música moderna (l’Aula i el Taller de Músics.)
A partir de 1985 ha sigut membre i fundador de gran nombre de grups musicals, entre els quals cal destacar la llarga col•laboració amb Lluís Vidal trio, amb Carmen Canela, Iñaki Salvador, Joan Monné i amb l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure.
També lidera el seu propi quartet des de finals de 1995.
Així mateix, ha tingut el plaer de tocar amb músics d’un reconegut prestigi com John Abercrombie, Dave Douglas, Vince Mendoza, Dave Liebman, Fred Hersch, Mark Feldman, Norma Winstone, Kurt Rosenwinkel, Ingrid Jensen, Ben Monder, Guillermo Klein, Art Farmer, Charles Tolliver, Dave Schnitter, Mulgrew Miller, etc.
És professor de l’Esmuc des de la seua fundació i a partir de 2008 també forma part del quadre de professors del Conservatori Superior del Liceu.

http://www.davidxirgu.com

Bernat Font Trio

13 Mostra de Jazz al Carrer

BERNAT FONT TRIO

Bernat Font – piano,   Ivan Kovacevic – Contrabaix,   Martí Elias – bateria

Dissabte 25 de juny de 2011, a la plaça de Germanies

 

[video]

SAO – Jazzconceptrio

Aljazzira Jazz Club. Temporada 2009-2010

SAO – Jazzconceptrio

Felip Santandreu – bateria

Ivan Albuixech – saxo tenor

Pau Ortolà – piano

Dissabte 13 de febrer de 2010, a les 20 hores

Auditori de la Casa de la Cultura, Alzira

.

Felip Santandreu (bateria)
Natural de Carcaixent, és membre fundador dels grups Jove Jazz Band, Intocablues Band i d´ Enclave Latin Jazz, presentant el seu disc a Radio 3 TVE (2005) i premiat per la revista JAÇ (Enderrock) amb el 2º premi a millor disc de Jazz de 2006. Ha format part a concerts i gravacions amb els grups Sedajazz Latin Ensemble i Big Band, Nova Dixieland Band, María Pía de Vito, Horacio “El Negro”, Daniel Flors, Víctor Mendoza, Bruce Barth, Mario Rossi, Perico Sambeat, M. Ph. Mossman, Abe Rábade, Ximo Tébar, Jesús Santandreu, “Angá”, Víctor Mendoza, Fabio Miano, Jordi Vila, etc… Actualment és artista de MAPEX DRUMS, MEINL CYMBALS i REMO.
Iván Albuixech (saxo)
Saxofonista de la escena actual del Jazz, natural d’Ontinyent va crear les seues arrels en les bandes de música com a clarinetista, uns anys després aprén a tocar el saxo de forma autodidacta, instrument que toca actualment.
Ha col•laborat amb músics i grups com: Perico Sambeat Flamenco Big Band, Sedajazz Big Band i Ensemble, Ramon Cardo Big Band, Fco Angel Blanco Latino, BOS, etc. dels quals es partícep en innumerables projectes i gravacions.
Ha actuat als clubs i festivals més importants del territori espanyol i a l’estranger .
Pau Ortolà (piano)
Pianista de jazz de Xàtiva, ha col•laborat amb grups i solistes com: Enclave Latin Jazz, Sedajazz Latin Ensemble, Jesús Santandreu, Perico Sambeat, Victor Mendoza, Orquesta Sinfónica Ciudad de Granada, Donald Edwards, Bobby Martinez, Toni Belenguer, Mario Rossy, M. Ph. Mossman, Vicente Macián, Mark Nightingale, F. Blanco “Latino”, Jeff Jerolamon, etc. Ha actuat a importants festivals de jazz internacionals com ara Jazz Alenteixo (Portugal, 2006), Festijazz La Paz (Bolívia, 2008), Palau de la Música de València (2007), etc.

Lluís Coloma Trio, Boogielogy

Aljazzira Jazz Club. Temporada 2006-2007

LLUÍS COLOMA TRIO

Boogielogy

Lluís Coloma – piano; Manolo Germán – contrabaix; Marc Ruiz – bateria

Dijous 15 de febrer de 2007, a  les 22:30 hores. Auditori de la Casa de la Cultura, Alzira

.

Lluís Coloma

Nascut a Barcelona (1973), Coloma és un dels pianistes més actius i reconeguts a l’escena estatal en el camp del Blues i del Boogie Woogie. Ha estat guardonat amb el premi ‘Músic de l’any 2003’ per l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya.

La doble faceta com a pianista i organista de Hammond B3, amb el qual ha desenvolupat la tècnica del pedalier, la seva excepcional mà esquerra i el seu virtuosisme creatiu i interpretatiu, fan que Coloma es guanye a cada actuació l’admiració tant del públic com de la crítica especialitzada.

Des dels seus inicis Coloma ha anat creant un toc personal en la interpretació d’aquest estil, recreant composicions pròpies, algunes de las quals es recullen en el seus discos com a líder, Remember (Omix Records 2002), Boogieology (Rosazul, 2005) i el seu nou disc Lonely Avenue (Swing Alley 2006).

Ha actuat al Festival de Blues de Cerdanyola, Festival de Jazz de Terrassa, Festival de Blues de Viana do Castelo, (Portugal), Festival de Jazz de Milán (Itàlia), Festival de Jazz de Toledo, Festival de Blues de Roses, Festival de Jazz de Cádiz, Festival de Jazz de Tiana, Festival de Jazz de Orense, al Miri Jazz Festival de Malàsia, així com al Café Central de Madrid, Black Note de València, la Bilbaina del Jazz a Bilbao o la sala Jamboree de Barcelona, entre d’altres espais. Al Juliol del 2007 actuarà al Festival de Jazz de San Javier.

Durant les seves actuacions a festivals internacionals ha tocat amb Koko Taylor, James Cotton, Axel Zwingenberger, Manu Dibango, Jimmy Rogers, Corey Harris, Tom Principato, Bob Kirkpatrick i Big Time Sarah.

Ha col•laborat amb bandes i músics com Amadeu Casas, Tandoori Lenoir, Ximo Tébar, August Tharrats, Steve de Swardt, Julian Vaughn, Javier Mas, Dana Leese Routh, Jordi Bonell, Felipe Cucciardi, Loti Lewis, aconseguint gran reconeixement per part del públic a les seves actuacions als clubs de blues i jazz més importants del país.

Ximo Tébar + Fourlights

Aljazzira Jazz Club. Temporada 2005-2006

XIMO TÉBAR & FOURLIGHTS

Ximo Tébar – guitarra; Rob Bargad – orgue; Donald Edwards – bateria

Dijous 24 de novembre de 2005, a  les 22:30 hores. Auditori de la Casa de la Cultura, Alzira

XIMO TEBAR

Naix a València l’any 1963, comença a tocar la guitarra als set anys i als dèsset es decideix a dedicar-se professionalment a la música. D’aleshores ençà, ha realitzat gires i gravacions per Espanya, Europa i Amèrica liderant el seu propi grup Ximo Tebar Band o al costat de prestigiosos músics com ara Johnny Griffin, Benny Golson, Tete Montoliu, Lou Bennett, Pedro Iturralde, Lou Donaldson, Dr. Lonnie Smith, Louie Bellson, Jorge Pardo, Joey DeFrancesco, Mike Mossman, Jan Ackerman, etc. Continua llegint “Ximo Tébar + Fourlights”

Fast 3

Aljazzira Jazz Club. Temporada 2004-2005

FAST 3

Dave Wilkinson – guitarra;  Arecio Smith – orgue;  Caspar St Charles – bateria

Dijous 5 de maig de 2005, a les 22:30 hores

Auditori de la Casa de la Cultura, Alzira

[fotos]

Fast 3 és un trio experimentat que basa el seu directe en l’estil Soul-Jazz dels anys ’60 amb un repertori on interpreten des d’un estàndard de jazz tocat amb un swing irresistible fins a un funky (Old Skool) que mou fins el més quiet! Temes que inclouen estàndards com ara “What’s new ” i “Monk’s Mood” i temes emblemàtics de l’època del guitarrista Grant Green com “Grantstand ” i ” Sookie-Sookie”. Apart de les com a Fast 3, el trio també ha acompanyat a artistes com el legendari saxofonista George Braith i el hard-bopper italià Renato D’Aiello. Fast 3 ha tocat al festival de jazz de Terrassa d’enguany.

Fast 3 està format per Dave Wilkinson (guitarra), Arecio Smith (orgue) i Caspar St Charles (bateria).

Dave Wilkinson va nàixer a Nottingham (Anglaterra). Estudià trompeta als 8 anys fins als 14. Va aprendre a tocar la guitarra als 14 i començà a actuar semiprofessionalment als 15. A l’escena del jazz de Londres ha tocat amb Damon Brown i Peter King. Arribà a Espanya el 2001 instal•lant-se a Barcelona. Allí ha tocat entre d’altres amb Dave Mitchel, Nono Fernandez, Hook Herrera, Alvin “Youngblood” Hart,…

Arecio Smith va nàixer a Santander. Començà a tocar piano molt prompte i acabà graduant-se a l’Aula de Música Moderna de Barcelona, ciutat on resideix actualment. Formà part de la Fundación Tony Manero culminant en la gravació del seu disc d’or “Fiesta”. Liderant el seu grup Groove Station guanyà el concurs INJUVE 2003 a Eivissa. Ha tocat amb músics com ara Gorka Benitez, LLibert Fortuny i Raynald Colom. També ha rodat pel circuit World Music d’Europa amb el grup La Kinky Beat. També lidera el trio ASS Trio.

Caspar St Charles va nàixer a Anglaterra, però ha viscut pràcticament sempre a Espanya. Es va graduar a la Guildhall School of Music and Drama a Londres. Músic versàtil, ha tocat amb artistes de gèneres diferents com Eddie Bo, Jackson Browne, Lou Bennet, Sharon Jones, George Braith, Johnny Mars, Steve D’Swardt, Gorka Benitez, Charlie Wood, Kiko Veneno i molts més. Actualment resideix a Barcelona on actua habitualment com a sideman.

Amadeo Adell Jazz Trio (25 de novembre de 1999)

Aljazzira Jazz Club. Temporada 1999-2000

AMADEU ADELL JAZZ TRIO

Ricardo Belda – piano;  Amadeu Adell – contrabaix;  Paco Aranda – bateria

Dijous 25 de novembre, a les 23 h.

Auditori de la Casa de la Cultura, Alzira