Cristina Blasco, ‘Com un gust meu’

Aljazzira Jazz Club

presenta

 

Cristina Blasco

Com un gust meu

Dissabte 18 de gener de 2020
Auditori de la Casa de la Cultura
Hora: 19:30

Entrada: 3 € (reduïda: 2 €)

.

Cristina Blasco, veu

Ricardo Belda, piano

Lucas Ibáñez, guitarra

Lluís Llario, contrabaix

Felipe Cucciardi, bateria

.

Cristina Blasco

presentació del disc

Com un gust meu ( Jazz en valencià)

La cantant valenciana Cristina Blasco porta més de vint anys dedicats al jazz vocal. Per a la gravació d’aquest disc ha comptat amb el seu trio de sempre, el format per: Ricardo Belda al piano, Lluís Llario, al contrabaix i a la bateria Felipe Cucciardi.

El grup es caracteritza per fer adaptacions al valencià de les lletres originals de temes tan coneguts com: Misty (Tot es gris), Autumn Leaves (Les fulles mortes), Cheek to cheek (Ballem juntes), The shadow of your smile (L’ombra del teu somriure), etc.

Les noves versions d’aquests clàssics adquireixen una nova musicalitat contemporània on els arranjaments originals, donen pas a la improvisació que està present en tots els temes del repertori.

Recordem amb “Com un gust meu” cançons tradicionals del gènere jazz, ara actualitzades, cançons que sedueixen a l’oient, interpretades en la nostra llengua.

En aquesta ocasió presentarà el disc en formació de quintet, amb Lucas Ibáñez a la guitarra.

Continua llegint “Cristina Blasco, ‘Com un gust meu’”

Arantxa Domínguez & Ricardo Belda, Sólidos

Aljazzira Jazz Club

presenta el nou projecte de

Arantxa Domínguez & Ricardo Belda

Sólidos

soilidos-dossier-new-foto-2-pdf_pagina_01

Dissabte 28 de Gener de 2017, a les 19:30 hores

Auditori de la Casa de la Cultura, Alzira

Entrada: 3 € (reduïda: 2 €)

Continua llegint “Arantxa Domínguez & Ricardo Belda, Sólidos”

Picazo – De Lera – Cucciardi Trio

Aljazzira Jazz Club

presenta

Picazo – De Lera – Cucciardi Trio

Presentació del disc Al voltant de Mompou (2012, Blau Records)

.

Dissabte 12 d’abril de 2014

Auditori de la Casa de la Cultura

19:30 hores

Entrada: 3 euros

.

Daniel Picazo, piano

Diego de Lera, contrabaix

Felipe Cucciardi, bateria

.

Cover  picazzo picazzo2

.

Al voltant de Mompou (2012, Blau Records)   A diferència del que succeïa en èpoques passades, marcades per l’autodidactisme i les concepcions romàntiques del jazz, les últimes generacions de jazzistes espanyols han obtingut en els conservatoris una sòlida formació tècnica. La preparació proporciona a aquests músics una visió panoràmica dels mecanismes musicals que els permet moure’s amb soltesa entre gèneres molt diversos. Porten en els seus gens una versatilitat saludable, que no cal confondre amb l’eclecticisme. Daniel Picazo és un exemple perfecte d’açò. Aquest pianista va donar els seus primers passos professionals en l’àmbit de la música clàssica i després va arribar al jazz per la via del acid. En aquest disc de debut —que destil·la ja una gran maduresa— es mostra intrigat per les formes i colors musicals, més interessat pel treball col·lectiu que per l’individualisme. No renuncia a la improvisació, per al que s’envolta d’alguns dels millors vents de l’escena valenciana, però la contrapesa amb una escriptura inspirada i de múltiples registres. Al voltant de Mompou reuneix tres arranjaments sobre temes del compositor català Frederic Mompou amb dos standards i dues composicions originals. El genial Mompou (1893-1987) deu la seua fama a una música etèria, d’arrel impressionista, expressada sobretot a través de petites peces per a piano. Les Impressions íntimes són un cicle de joventut; la «Cançó número 6» és potser la més coneguda del cicle Cançons i danses. Mompou ocupa menys de la primera meitat del disc, però l’atmosfera delicada de la seua música impregna tot el conjunt. No obstant açò Picazo no cau en un respecte excessiu, i gràcies a la seua lectura, «Impressions Íntimes II», per exemple, en origen una melodia intimista, es converteix en un dels temes més potents del conjunt. Els arranjaments de «Over the rainbow», a 5/4, i «Beautiful love», amb una elaborada introducció a la manera de la música barroca, són igualment interessants. L’últim tram queda per als originals: un tango cadenciós —«Nocturna»—, que a poc a poc adquireix intensitat, i una «Nana in minor» amb aire de bachiana brasileira gràcies al bell cant sense paraules de María Velasco. El comiat a càrrec d’un sol de violoncel enllaça d’alguna manera amb les notes del contrabaix que obrien el disc, i deixa en l’oïdor la sensació d’un ple encert. Jorge García, notes al disc.

. Continua llegint “Picazo – De Lera – Cucciardi Trio”

Dovrat Levy Quartet

Aljazzira Jazz Club. Temporada 2003-2004

DOVRAT LEVY QUARTET

Dovrat Levy – veu;  Joan Soler – guitarra; Lucho Aguilar – contrabaix; Felipe Cucciardi – bateria

Dijous 27 de novembre de 2003. Auditori de la Casa de la Cultura, Alzira

.

DOVRAT LEVY. Cantant, compositora i arranjadora

Naix a Guivatayim, Israel. Cursa estudis de guitarra i piano al Conservatori de la seua ciutat natal i cant modern, arranjaments i composició a l’Escola Superior de Jazz i Música Contemporània “RIMÓN” (Israel) i al Conservatori Superior de Música de Rótterdam (Holanda), amb professors com ara Gil Dor i Bob Brookmeyer, on va obtindre el títol superior de composició i arranjaments. Continua llegint “Dovrat Levy Quartet”