21 Mostra de Jazz al Carrer

Anuncis

Albert Palau UK Quintet

Aljazzira Jazz Club

presenta

Albert Palau UK Quintet

 

Dissabte, 4 de maig de 2019

Auditori de la Casa de la Cultura

19:30 hores

Entrada: 3 € (reduïda: 2 €)

.

Albert Palau, piano
Tom Barford
, saxo tenor
Jonny Mansfield
, vibràfon
Will Sach
, contrabaix
Marc Michel
, bateria

.

Albert Palau presenta el seu projecte més recent en el qual participen alguns dels músics amb més talent de l’escena britànica. Havent tingut el Royal Academy of Music londinenc com a lloc de trobada, tots ells comparteixen un entusiasme per la improvisació i la interacció energètica. Els guanyadors del premi Kenny Wheeler, Tom Barford (Tenor Sax) i Jonny Mansfield (Vibes), comparteixen la primera línia. La secció rítmica es completa amb  Will Sach en el contrabaix i amb Marc Michel en la bateria, un dels tàndems més sol·licitats en la capital britànica.

En aquest projecte, Albert presenta un set de composicions originals que han sigut escrites des que va canviar la seua residència a Londres després de passar per Boston, Nova York i València. Aquest repertori és una exploració de les experiències i influències que Albert ha adquirit al llarg dels anys, mesclant en el programa les arrels i energia del jazz estatunidenc amb la tradició folk britànica. El resultat és un recorregut que es mou des de sons eteris com en “Northern Journey” a temes energètics com “Ken’s Suite” i a intricades melodies rítmiques com “Cloud 9”.

Albert Palau és un músic valencià que s’ha consolidat com un dels pianistes més sol·licitats per algunes de les figures internacionals més importants del jazz. Recentment, ha estat de gira per Europa amb projectes liderats per músics com Peter Bernstein, Charles McPherson o Dick Oatts. També ha liderat els seus propis projectes, com l’Albert Palau Octet en el seu tribut a la música cinematogràfica del compositor espanyol Miguel Asins Arbó.

Continua llegint “Albert Palau UK Quintet”

That Old Feeling

ALJAZZIRA JAZZ CLUB

presenta

That Old Feeling

 

Dissabte, 30 de març de 2019
Auditori de la Casa de la Cultura
19:30 hores
Entrada: 3 € (reduïda: 2 €)

.

Òscar Briz, veu

Borja Baixauli, saxo tenor

Lucas Ibáñez, guitarra

Amadeu Adell, contrabaix

Felip Santandreu, bateria

.

THAT OLD FEELING és un quintet que interpreta un exquisit repertori basat en la gran època de la cançó jazz, a l’estil “crooner” i amb la particularitat de presentar una veu solista masculina en una escena, la valenciana del jazz, en què pràcticament la totalitat d’intèrprets vocals són femenines. Estem parlant de cançó popular nordamericana de la primera meitat del segle XX, amb autors cabdals del gènere com Cole Porter, Rodgers & Hart, Warren & Dubin, etc. i les referències interpretatives de Chet Baker, Nat King Cole, Frank Sinatra, Tony Bennet,… N’incorporen també d’altres parts del món on la influència del jazz va reverberar amb força; noms icònics de la cultura francòfona com Ives Montand i Charles Trenet i també de la brasileira, amb Antonio Carlos Jobim com a gran referent .
Amb Lucas Ibáñez com a guitarrista, Felip Santandreu, baterista, Amadeu Adell, contrabaixista, Borja Baixauli, saxofonista i Òscar Briz a la veu. Músics de contrastada qualitat, gran versatilitat, “savoir-faire” i àmplia experiència en diversos camps de la música popular.

Jeff Jerolamon Jazz Experience

ALJAZZIRA JAZZ CLUB

presenta

Jeff Jerolamon Jazz Experience

Dissabte, 9 de febrer de 2019
Auditori de la Casa de la Cultura
19:30 hores
Entrada: 3 € (reduïda: 2 €)

.

Jeff Jerolamon, bateria

Jesús Núñez, saxo

Joan Vicens, saxo

Julio Fuster, contrabaix

.

Jeff Jerolamon

 

Reconegut bateria i músic nord-americà que actualment viu a València i treballa com a professor de bateria en el prestigiós Conservatori de València.

Al llarg d’una carrera de quasi 40 anys, Jerolamon ha actuat i/o gravat amb músics de la talla de Júnior Cook, Joe Henderson, Johnny Griffin, Sonny Fortune,  Herb Ellis, Lee Konitz, Lou Donaldson, Tal Farlow, Wallace Roney, George Cables, Jorge Pardo, Tete Montoliu , John Hicks entre altres.

També destaca la seua participació en tres gires amb noms tan importants com la Count Basie Orchestra (sota la direcció de Frank Foster), Louie Bellson i Arthur Taylor, dos dels grans de la història de la bateria.

A més, és autor del mètode internacional “Straight Ahead Jazz Drumming”.

 

 

Jesús Núñez

 

Nascut a San Fernando, Cadis, inicia els seus estudis musicals a primerenca edat, obtenint el Grau Superior de Saxofon Clàssic en el Conservatori Superior de Música de Granada en 2012 sota la tutela del magnífic saxofonista Rogelio Gil.

En finalitzar els seus estudis en el conservatori comença a explorar el Jazz i estudia en diversos seminaris amb Perico Sambeat, Ernesto Aurignac i Iván “Melón” Lewis. En 2014 inicia una nova etapa en el Conservatori Superior de València, aquesta vegada en l’especialitat de Saxofon Jazz sota la batuta de professors de la talla de Toni Belenguer, Jeff Jerolamon, Voro García o Ramon Cardo.

Paral·lelament a la seua formació acadèmica rep classes del gran saxofonista valencià Javier Vercher.

En l’actualitat, continua amb la seua formació i està immers en projectes de diversa magnitud com el Jazz Experience del gran bateria estatunidenc Jeff Jerolamon.

 

Joan Vicens

 

Motivat per Francisco Blanco “Latino” i les jornades de jazz organitzades pel col·lectiu Sedajazz és captivat pel so i la forma d’expressar-se pròpia d’aquest estil, optant per l’especialitat de Jazz, una formació alternativa a la tradicional, en el Conservatori Superior de Música de València. Allí desenvolupa un llenguatge i so ancorat en referents com John Coltrane, Jerry Bergonzi i Mark Turner. Alguns dels docents que calen destacar en la seua formació són Ramón Cardo, Toni Belenguer, Santi Navalón, Javier Feierstein o el mateix Latino; així com altres artistes del panorama estatal com Perico Sambeat i internacional, com Jerry Bergonzi.

Ha compartit escenari amb artistes com Greg Hopkins, Chris Kase, Kirk McDonald, Javier Vercher, Jesus Santandreu, Toni Belenguer, Ximo Tébar, Albert Palau, Mark Nightingale o el mateix Ramón Cardo i l’IVAM Jazz Ensemble.

En l’actualitat realitza nombroses col·laboracions i d’altra banda desenvolupa un projecte com a solista al trio del bateria estatunidenc Jeff Jerolamon, amb Julio Fuster al contrabaix.

 

 

Julio Fuster

 

Músic autodidacta. A la fi dels 80´ presa la mà de Steve Emery (Strech) per als inicis en el blues i el rock; i aquest descobriment li acosta a la professió, la qual cosa desperta interés i passió per la música i el seu estudi en general.

És titulat pel Conservatori Professional José Iturbi de València i posseeix certificacions d’estudis en els Conservatoris Superiors dels Illes Balears i Joaquin Rodrigo de València. Però és de forma extraoficial com més experiència ha adquirit assistint a seminaris, workshops o màsterclass amb alguns dels grans del jazz.

Alliçonat prop de Francisco Lluch, Uli Glaszmann, Mat Penman, Mario Rossy, César Giner i en curtes però intenses trobades amb Carles Benavent, Zé Eduardo, Mat Becker, Paco Charlín, Ben Street, etc.

Destaca la seua impol·luta tècnica clàssica al costat de la seua experiència en jazz.

Ha tocat seguint la batuta de Perico Sambeat, Fco. Blanco “Latino”, Jesús Santandreu, Ramon Cardo, Michael P. Mossman, Greg Hopkins, Bob Mintzer, així com els clàssics Óscar Creus (OSV), Francisco Estévez (OMA), Manuel Galduf (OCSMV), J.M. Moreno Valent (OCSIB), Salvador Chuliá i E.G.Asensio (OCJIV). Pertany al col·lectiu Sedajazz.

Marco Mezquida, crònica d’un concert – Alzira 12 de Gener de 2019 (Xavi Ramírez)


El dissabte 12 de gener els amants del jazz i de la música en general tinguérem l’oportunitat de gaudir d’una experiència musical inoblidable, un regal sensitiu que ens va emocionar fins deixar-nos sense paraules, bocabadats, removent-nos als seients nerviosament o petrificats, no donant crèdit a la profunditat del que ens estava travessant. Marco Mezquida, un músic en plena maduresa i físicament pletòric, es va despullar davant nostre de tot allò terrenal, per fer-nos una ofrena de tot el que sent amb el llenguatge dels sons i dels silencis, de les textures i dels colors que és capaç de extraure del seu vehicle d’expressió, el piano. Com a primer plat ens va oferir una ‘Improvisació Lliure’ de quasi un hora de durada, un viatge que ens mostrà les possibilitats musicals infinites de l’instrument. Li seguiren temes com ‘Lekeitio’, tema composat a la ciutat basca, del seu darrer disc Orrius Concert. Una molt grata sorpresa fou, a continuació, la revisió del clàssic de Nino Bravo ‘Libre’ que, com ens contaria després, es tota una declaracions de principis vitals i musicals que fa seua completament. ‘Joia’ un tema estrenat cap al 2016 dedicat a la seua àvia, tendre i delicat, com la revisió que va fer del meravellós estàndard ‘All of Me’. I per a concloure el ‘Chorinho Paracaidista’ una perleta molt simpàtica a ritme de chorinho dedicada al seu gat, supervivent a la caiguda-planeig des d’un cinqué pis d’alçada. L’eufòria final dels presents, les mirades perdudes que cercaven una explicació al que havien viscut, el somriure que ens aflorava, ho explicava tot: romandrà per sempre a les nostres memòries.

 

Després tinguérem el privilegi de compartir taula amb Marco i Mireia. Ací sabérem moltes més coses i molt interessants, del Marco quotidià, del grandíssim treball i esforç que sustenta la coherència i l’honestedat que ens mostra a l’escenari. Cóm, amb només 31 anys, és capaç de sintetitzar el llenguatge jazzístic, el folklòric, el clàssic, el pop o la improvisació lliure davant de multituds? La resposta és la seua passió per l’expressió musical. Avui no té preferències estilístiques, encara que el jazz el captivara a l’adolescència, totes les formes musicals li son vàlides per poder expressar tot allò que porta dintre. Parlàrem també de la seua tasca docent, dels alumnes que s’espanten al ser sabedors de la disciplina que requereix l’excel·lència. Del martiri que pot ser durant les gires els pianos de baixa qualitat, no ja desafinats, que també, sinó els de teclat molt dur per a un músic que desplega formes percussives esgotadores durant un temps inaudit, com la Suite de 55’ sense interrupció que ens va oferir en obrir el concert. De com de meravellós és compartir la música amb la Sílvia Pérez Cruz pels grans escenaris de tot el món, avançant-nos en primícia que vindran al Palau de la Música de València a l’Octubre, imperdible. De la Rosalía, que va ser alumna seua, i de la seua precoç determinació per a aconseguir arribar al més alt. Parlàrem de jazz, com no, de la seua situació actual i de la necessària tasca promocional a nivell local. De la música, que avui més que mai, depèn de nosaltres, els oients, del nostre suport amb la assistència als concerts. De com es va trobar de còmode i el respecte amb que l’escoltàrem, mèrit aquest de tots els assistents als concerts de jazz dels dissabtes d’Alzira i rodalies als que volem agrair la seua exquisida educació amb els músics. I per suposat, gràcies al bon conversador que demostrà ser, parlàrem del diví i de l’humà, de política i de ficció, arreglant un poc aquest món que no té solució, fins a les dues de la matinada.

 

Que la música té poder terapèutic és per tots conegut, però el miracle, l’autèntica màgia, la que ens capgira l’ànima, sorgeix quan eixa bellesa musical és capaç de detindre el pas del temps. I això es el que va passar a l’auditori aquest dissabte passat de les 19:43 fins a les 21:30. Cent persones foren traslladades des d’un seient a un espai paral·lel, on no existia ni el temps ni la forma però on totes poguérem veure, clarament, les entranyes d’un gran comunicador, d’una gran persona, d’un gran músic…. MARCO MEZQUIDA.

 

Xavi Ramírez