Baptiste Bailly Trio, presenta ‘Pensión Almayer’

ALJAZZIRA JAZZ CLUB

presenta

Baptiste Bailly Trio

Pensión Almayer

Dissabte 29 de febrer de 2020
Casa de la Cultura a les 19.30 hores
Entrada: 3 € (reduïda: 2 €)

Baptiste Bailly, piano / teclats
Ales Cesarini, contrabaix
David Gadea, bateria.

 

 

Només combinant la percussió de David Gadea i el contrabaix de Ales Cesarini, Baptiste Bailly obté en el seu trio aquesta alquímia subtil entre impressionisme francés, jazz i world music. Sense por al desconegut, una invitació a un vertader viatge musical a través de les seues composicions de melodies captivadores, impulsades per ritmes embriagadors. Inspirat en les idees de Garcia Lorca des del seu primer disc «Diálogo con un duende», Baptiste cerca amb aquest nou projecte una connexió orgànica entre els músics fins a conéixer el vertigen de lliurar-se, fins a un estat de trànsit, oblidant el terrestre en aquesta boja cerca del duende.

 

 

Baptiste Bailly va nàixer en 1992. D’origen francés, estudia en la seua infància la bateria al conservatori de St. Etienne. Va començar més tard, als 15 anys, a estudiar el piano com a autodidacta. La seua  passió cada vegada mes forta per aquest instrument el duu uns anys després a un Bachelor en Musicologia, un Diploma superior de Pedagogia musical i al Bachelor d’Interpretació en piano Jazz als 23 anys. Durant els seus estudis comença a viatjar per Espanya, gravant en 2016 « Diálogo con un duende» amb el guitarrista David Minguillon. Aquest mateix any guanya el premi de la millor composició al concurs de jazz de Castelló.

Amb els estudis acabats, va continuar desenvolupant les seues relacions musicals a Espanya, pujant a l’escenari, gravant i arreglant amb molts músics residents a València, desenvolupant una visió molt personal dels teclats, mesclant sons acústics, elèctrics i electrònics, en una explosió de dinàmiques i varietat de llenguatges que van del barroc al hard rock.

En 2019 ix el seu primer disc com a leader «Pensión Almayer» (Freshsound New Talent), amb el contrabaixista Ales Cesarini i el percussionista mediterrani David Gadea. I l’hem vist aquests últims anys compartint escenari amb músics de world music, de flamenc i de jazz, com ara Carles Dénia, Pepe Fernández, Pau Figueres, Ales Cesarini, Sergio Pereira… Les seues últimes creacions mesclen altres estils de música com la música barroca, el folk americà i l’electrònica.

És el cas del seu nou projecte amb Matt Baker i Gianluca Tavaroli on explora els seus talents de compositor,  però també de teclista, mesclant piano i síntesi analògica, en un llenguatge molt personal. I també acompanyant a la cantant francesa Roxane Arnal, en el seu treball de creació musical, desenvolupant una musica “folk psicodèlic”.

 

 

Ales Cesarini va nàixer a Roma i, residint a Espanya, comença estudis de contrabaix clàssic amb Francisco Roche en el conservatori de València, i després va estudiar música moderna (baix elèctric i contrabaix) de manera autodidacta. Ha participat en diferents seminaris de jazz des de l’any 2000.

Professionalment ha tocat amb artistes d’estils molt diversos (jazz, música africana, folklore argentí, flamenc, reggae, contemporània, electrònica, latin jazz, bossa nova) com ara Bitty Mclean, Big Youth, Kiddus I, Perico Sambeat, Greg Hopkins, Alpheus, Dave Barker, Spanish Brass Luur Metals, Albert Sanz, i ha gravat discos amb Elma Sambeat, Xperimental Shop, Sedajazz Bigband, Thais Morell, The X, Kontxi Lorente, Nacho Maño, etc.

 

 

David Gadea (València, 1985), percussionista ineludible de l’escena valenciana, ha posat les seues percussions al servei de multitud de formacions locals i artistes de renom internacional com Sole Giménez, Ximo Tébar, Leo Minax, Josemi Carmona, Ignasi Terraza, etc. Aquestes col·laboracions amb grups tan variats l’han portat a tocar en més de 20 països al voltant del món i a participar en innombrables enregistraments de diversos estils musicals diferents ( jazz, flamenc, folk, pop, world music..). L’estil de David és immediatament identificable per la diversitat tan característica de la seua paleta de colors sonors. Aquesta combinació de subtilesa, força i musicalitat, li permeten crear un estil personal de gran riquesa.

Actualment, és percussionista del grup NES amb el qual acaba de gravar disc i realitza gires intenses per Espanya i Europa.

Bernat Font Trio

Aljazzira Jazz Club

presenta

Bernat Font Trio

Des de Barcelona, concert únic a Alzira!

Presentació del nou disc, “The Sand – Live” (Swit Records, 2014)

Bernat Font Trio - The Sand - Live - cd

Bernat Font – piano, Joan Motera – contrabaix, Martí Elias – bateria

.

Dissabte, 17 de Gener de 2015

Casa de la Cultura, a les 19:30 hores

Entrades: General 3€ / Reduïda (Carnet Jove i jubilats) 2€

.

Bernat Font Trio ve a Alzira per segona vegada. La primera fou el 2011, a la Plaça de les Germanies, en la 13 Mostra de Jazz al Carrer, on va presentar el seu primer disc “The Shout” (premi Enderrock a la millor nova proposta de jazz 2011). Ens vam quedar bocabadats. I en acabar el concert ja tinguérem clar que l’havíem de tornar a dur.

No vos el podeu perdre!!!

. Continua llegint “Bernat Font Trio”

Picazo – De Lera – Cucciardi Trio

Aljazzira Jazz Club

presenta

Picazo – De Lera – Cucciardi Trio

Presentació del disc Al voltant de Mompou (2012, Blau Records)

.

Dissabte 12 d’abril de 2014

Auditori de la Casa de la Cultura

19:30 hores

Entrada: 3 euros

.

Daniel Picazo, piano

Diego de Lera, contrabaix

Felipe Cucciardi, bateria

.

Cover  picazzo picazzo2

.

Al voltant de Mompou (2012, Blau Records)   A diferència del que succeïa en èpoques passades, marcades per l’autodidactisme i les concepcions romàntiques del jazz, les últimes generacions de jazzistes espanyols han obtingut en els conservatoris una sòlida formació tècnica. La preparació proporciona a aquests músics una visió panoràmica dels mecanismes musicals que els permet moure’s amb soltesa entre gèneres molt diversos. Porten en els seus gens una versatilitat saludable, que no cal confondre amb l’eclecticisme. Daniel Picazo és un exemple perfecte d’açò. Aquest pianista va donar els seus primers passos professionals en l’àmbit de la música clàssica i després va arribar al jazz per la via del acid. En aquest disc de debut —que destil·la ja una gran maduresa— es mostra intrigat per les formes i colors musicals, més interessat pel treball col·lectiu que per l’individualisme. No renuncia a la improvisació, per al que s’envolta d’alguns dels millors vents de l’escena valenciana, però la contrapesa amb una escriptura inspirada i de múltiples registres. Al voltant de Mompou reuneix tres arranjaments sobre temes del compositor català Frederic Mompou amb dos standards i dues composicions originals. El genial Mompou (1893-1987) deu la seua fama a una música etèria, d’arrel impressionista, expressada sobretot a través de petites peces per a piano. Les Impressions íntimes són un cicle de joventut; la «Cançó número 6» és potser la més coneguda del cicle Cançons i danses. Mompou ocupa menys de la primera meitat del disc, però l’atmosfera delicada de la seua música impregna tot el conjunt. No obstant açò Picazo no cau en un respecte excessiu, i gràcies a la seua lectura, «Impressions Íntimes II», per exemple, en origen una melodia intimista, es converteix en un dels temes més potents del conjunt. Els arranjaments de «Over the rainbow», a 5/4, i «Beautiful love», amb una elaborada introducció a la manera de la música barroca, són igualment interessants. L’últim tram queda per als originals: un tango cadenciós —«Nocturna»—, que a poc a poc adquireix intensitat, i una «Nana in minor» amb aire de bachiana brasileira gràcies al bell cant sense paraules de María Velasco. El comiat a càrrec d’un sol de violoncel enllaça d’alguna manera amb les notes del contrabaix que obrien el disc, i deixa en l’oïdor la sensació d’un ple encert. Jorge García, notes al disc.

. Continua llegint “Picazo – De Lera – Cucciardi Trio”

Lluís Coloma Trio, Boogielogy

Aljazzira Jazz Club. Temporada 2006-2007

LLUÍS COLOMA TRIO

Boogielogy

Lluís Coloma – piano; Manolo Germán – contrabaix; Marc Ruiz – bateria

Dijous 15 de febrer de 2007, a  les 22:30 hores. Auditori de la Casa de la Cultura, Alzira

.

Lluís Coloma

Nascut a Barcelona (1973), Coloma és un dels pianistes més actius i reconeguts a l’escena estatal en el camp del Blues i del Boogie Woogie. Ha estat guardonat amb el premi ‘Músic de l’any 2003’ per l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya.

La doble faceta com a pianista i organista de Hammond B3, amb el qual ha desenvolupat la tècnica del pedalier, la seva excepcional mà esquerra i el seu virtuosisme creatiu i interpretatiu, fan que Coloma es guanye a cada actuació l’admiració tant del públic com de la crítica especialitzada.

Des dels seus inicis Coloma ha anat creant un toc personal en la interpretació d’aquest estil, recreant composicions pròpies, algunes de las quals es recullen en el seus discos com a líder, Remember (Omix Records 2002), Boogieology (Rosazul, 2005) i el seu nou disc Lonely Avenue (Swing Alley 2006).

Ha actuat al Festival de Blues de Cerdanyola, Festival de Jazz de Terrassa, Festival de Blues de Viana do Castelo, (Portugal), Festival de Jazz de Milán (Itàlia), Festival de Jazz de Toledo, Festival de Blues de Roses, Festival de Jazz de Cádiz, Festival de Jazz de Tiana, Festival de Jazz de Orense, al Miri Jazz Festival de Malàsia, així com al Café Central de Madrid, Black Note de València, la Bilbaina del Jazz a Bilbao o la sala Jamboree de Barcelona, entre d’altres espais. Al Juliol del 2007 actuarà al Festival de Jazz de San Javier.

Durant les seves actuacions a festivals internacionals ha tocat amb Koko Taylor, James Cotton, Axel Zwingenberger, Manu Dibango, Jimmy Rogers, Corey Harris, Tom Principato, Bob Kirkpatrick i Big Time Sarah.

Ha col•laborat amb bandes i músics com Amadeu Casas, Tandoori Lenoir, Ximo Tébar, August Tharrats, Steve de Swardt, Julian Vaughn, Javier Mas, Dana Leese Routh, Jordi Bonell, Felipe Cucciardi, Loti Lewis, aconseguint gran reconeixement per part del públic a les seves actuacions als clubs de blues i jazz més importants del país.

José Reinoso Quintet: Candombe influenciado

Aljazzira Jazz Club. Temporada 2005-2006

JOSÉ REINOSO QUINTET

Candombe influenciado

José Reinoso – piano; Raynald Colom – trompeta; Hernán Flores – baix; Salvador Toscano – bateria; Nicolás Arnicho – percussió

Dijosu 6 d’abril de 2006, a  les 22:30 hores. Auditori de la Casa de la Cultura, Alzira

JOSÉ REINOSO

Pianista nascut a Carmelo, Uruguay, el 1971. Aprén música de forma autodidacta començant la seua activitat professional als 14 anys com a teclista en bandes de rock de la seua ciutat natal.
Als 20 anys comença a estudiar música formalment, rebent classes de piano clàssic del professor Pablo Rilla (Montevideo).
El 1994 és becat per Berklee College of Music (Boston, U.S.A.). A Boston rep classes de Hal Crook, Ray Santisi, Joane Brackeen, Ed Bedner, Charlie Banacos, Alon Yavnai, fins el 1996.
Durant la seua estada a USA, la seua activitat com a pianista fou molt variada, formant part de grups de latin jazz, fusion i big bands.
El 1997 torna al seu país on treballa amb artistes de la talla de Nicolás Reinoso, Osvaldo Fatorusso, Héctor Bingert, Juan Cruz de Urquiza, Facundo Bergalli, Chico Novarro, entre d’altres. També des d’allí fa algunes gires a Argentina, Brasil i Europa, actuant a importants festivals amb el Meier Group (Montreaux Jazz Festival, Jazz a Vienne, Joan Les Pins Jazz Festival). Amb aquest grup grava tres discs amb la col•laboració del saxofonista Bill Evans.
El 1999 es trasllada a Barcelona, on resideix actualment. D’aleshores ençà ha tocat i/o gravat amb Perico Sambeat, Mike Mossman, Javier Limón, Luz Casal, Andrés Calamaro, Luis Salinas, Rosa Passos, Victoria Abril, Gustavo Bergalli, Horacio Fumero, Antonio Serrano, Raynald Colom, Marc Ayza, John Nugent, Terrassa Big Band, Mayte Martín, Miguel Poveda, Amelita Baltar. Ha participat en festivals a Suïssa, França, Itàlia, Malta, Grècia, Turquia, Suècia, Dinamarca, Marroc, Portugal, Brasil, Argentina, Uruguay i, per descomptat, a Espanya.
L’any 2002 rep el premi al “Millor Grup de Jazz 2002”, de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, pel seu projecte d’aleshores José Reinoso & Repique (South American Jazz) (Fresh Sound World Jazz). Amb aquest grup va participar el mateix any al Montreux Jazz Festival.
Des del 2003 és co-líder d’un projecte de “jazz sudamericà” amb l’harmonicista Antonio Serrano, amb qui ha gravat el cd El corazón del sur (New Mood Jazz)
El 2004 grava Candombe influenciado. Aquest àlbum és el debut discogràfic de José Reinoso com a líder, contant per a l’ocasió amb la participació de grans músics com ara Luis Salinas, Perico Sambeat, Raynald Colom i Antonio Serrano.
Aquest projecte de Candombe influenciado és un dels més interessants en l’àmbit musical del jazz a l’Estat espanyol. José Reinoso és un gran coneixedor de la tradició jazzística i de la música sudamericana, principalment d’Uruguay, l’Argentina i Brazil. El repertori del grup es conforma de peces originals de Reinoso, així com també de standards sudamericans de compositors com Piazzola, Gardel, Jobim, Troilo i Djavan.

José Reinoso Grupo està format per: JOSE REINOSO (piano) RAYNALD COLOM (trompeta) HERNÁN FLORES (baix) SALVADOR TOSCANO (bateria) NICOLÁS ARNICHO (percussió) Continua llegint “José Reinoso Quintet: Candombe influenciado”

Fabio Miano Septet, “Pearsonally Speaking”

Aljazzira Jazz Club. Temporada 2001-2002

FABIO MIANO SEPTET

Pearsonally speaking. Un homenatge a Duke Pearson

David Pastor – trompeta;  Perico Sambeat – saxo alt;  Jesús Santandreu – saxo tenor;  Carlos Gonzálbez – guitarra;  Fabio Miano – piano;  Mario Rossy – contrabaix;  Esteve Pi – bateria

Dijous 21 de febrer de 2002, a les 22:3o hores. Auditori de la Casa de la Cultura, Alzira. Entrada lliure

.

Aquest projecte té el seu origen en la primera edició del festival internacional Xàbia Jazz, organitzat per l’Ajuntament de Xàbia i l’Institut Valencià de la Música. Per tal de destacar el bon treball dels músics valencians, Xàbia Jazz encarrega cada any a un d’ells un projecte especial que s’estrena durant el festival i, posteriorment, es grava en disc. El projecte de l’any 2001 va estar encarregat al pianista Fabio Miano, qui va reunir alguns dels millors músics valencians i presentà un programa monogràfic dedicat a les composicions de Duke Pearson, director musical durant uns quants anys del mític segell de Nova York Blue Note i un dels principals creadors de l’estil hard bop. Continua llegint “Fabio Miano Septet, “Pearsonally Speaking””

Albert Sanz – Antonio Serrano Duo

14a Mostra de Jazz al Carrer

Albert Sanz – Antonio Serrano Duo

Divendres 15 de juny de 2012, a les 23 hores
Claustre de la Casa de la Cultura, d’Alzira
Entrada lliure


   

Continua llegint “Albert Sanz – Antonio Serrano Duo”

Ricardo Belda Cuarteto: El principio

Aljazzira Jazz Club. Temporada 2008-2009

RICARDO BELDA CUARTETO

Presentació del nou disc El principio

Ricardo Belda – piano;  Joan Soler – guitarra;  Lluís Llario – contrabaix;  Felip Santandreu – bateria

Dissabte 24 de gener de 2009, a les 20 hores

Auditori de la Casa de la Cultura, Alzira

[video]

Bernat Font Trio

13 Mostra de Jazz al Carrer

BERNAT FONT TRIO

Bernat Font – piano,   Ivan Kovacevic – Contrabaix,   Martí Elias – bateria

Dissabte 25 de juny de 2011, a la plaça de Germanies

 

[video]

Irene Aranda Quinteto

Aljazzira Jazz Club. Temporada 2009-2010

IRENE ARANDA QUINTETO

 Irene Aranda – piano,   Paul Evans – trompeta,   Juan Ull – saxo tenor,   Javier Escamilla – contrabaix,   Miquel Asensio – bateria

Dissabte 5 de desembre de 2009, a les 20  hores

Auditori de la Casa de la Cultura, Alzira

[video]

.

Irene Aranda naix a Jaén en una família de músics, mostrant les seues aptituds musicals a molt primerenca edat. Comença la seua formació musical a l’edat de set anys de mà dels seus avis materns, la qual continua en el Conservatori Professional de Música de Jaén. Allí acaba els seus estudis de grau mitjà optant al premi de Fi de Grau; més tard obté el títol superior de piano i solfeig, pel conservatori Superior de Música de Granada. Com a complement a la seua formació clàssica, Irene Aranda assisteix a classes d’interpretació pianística i composició amb Gerardo López Laguna, Guillermo González, Fernando Puchol, Pilar Bilbao, Antonio J. Flores i Javier Darías, entre els més destacables. Irene s’inicia en el jazz de manera autodidacta; les seues investigacions en aquest camp la duen a formar part de la Big Band del Conservatori Professional de Música de Jaén, on col•labora durant quatre anys. Paral•lelament assisteix a màster classes i seminaris en els quals estudia amb Peter Zack, Eduard Simons, Chano Domínguez, Nikky Illes, Mike Ph. Mosman, Greg Hopkins, David Pastor, Jordi Farrés Tomás, Pete Churchill, Nya Linn, Perico Sambeat, Tony Reedus, etc. Ha col•laborat amb Paolo Fresu, Toots Thielemans , Maria Pia De Vito , Baldo Martínez i Bojan Z (entre altres) en el llibre de Fabio Ciminiera “Le rotte della música” ( Ianieri Edizioni ).
A l’abril de 2008 veu la llum Interfrequency 23 7, el primer treball discogràfic d’Irene Aranda. Interfrequency 23 7 naix impulsat per la curiositat , experimentant amb elements de diferents cultures a través d’un repertori quasi exclusivament original. Les composicions que integren aquest projecte són el vehicle que permet la connexió sonora per la qual unes músiques entren dins d’unes altres. Per a això la pianista ha contat amb la col•laboració de Paul Evans, Vicente Macián, Matt Baker, Jeff Jerolamon, Vicente Espí y Lozanito.

En record de Bernardo Sassetti (1970 – 2012)

Pianista i fotògraf. http://www.bernardosassetti.com/

En directe al Teatro Gil Vicente, Coimbra 2004, interpretant a piano sol “In Walked Bud”, de Thelonious Monk. http://www.youtube.com/watch?v=4_qfwUQamP4

Del disc de Perico Sambeat, “Baladas”, amb Bernardo Sassetti, Javier Colina i Borja Barrueta. http://www.youtube.com/watch?v=vVteKhOkob8

Eri Yamomoto Trio

.

Aljazzira Jazz Club. Temporada 2011-2012

ERI YAMAMOTO TRIO

Eri Yamamoto, piano

Masa Kamaguchi, contrabaix

David Xirgu, bateria

Dissabte, 24 de març de 2012. Casa de la Cultura, Alzira.

.

[foto-video de Juanito][fotos de Vicent Esteve]

.

Eri Yamamoto està de gira per Espanya durant el mes de març amb una edició especial del seu trio. Es reuneix amb Masa Kamaguchi, el creatiu contrabaixista amb qui ha anat de viatge per Espanya i Japó, i amb qui ha col•laborat a la ciutat de Nova York durant molts anys. Estan acompanyats pel bateria David Xirgu, un dels músics destacats en l’escena musical espanyola i internacional.

Eri ha desenvolupat una veu personal com a pianista i compositora, i el trio interpretarà les seues coloristes i evocatives cançons, moltes del seu nou disc, “The Next Page”.

.

Eri Yamamoto, piano

La pianista japonesa Eri Yamamoto es va traslladar a Nova York en 1995 i des de llavors ha adquirit una gran reputació com a instrumentista i compositora. Herbie Hancock ha afirmat que es lleva el barret per ella i que és una artista que ja ha trobat la seua pròpia veu en el jazz actual. Ha realitzat reeixides gires pel Regne Unit, Estats Units i Japó entre altres països. Ha publicat alguns discos al seu nom, el més recent dels quals és “Cobalt *Blue”, editat pel segell Thirsty Ear.

Eri va nàixer en Osaka, Japó, i a l’edat de tres anys va començar a tocar piano clàssic. Els seus inicis com a compositora es remunten a l’edat de vuit anys. També ha estudiat cant, viola i composició. La seua primera visita a Nova York va tenir lloc en 1995. Allí va tenir l’oportunitat d’escoltar en directe a Tommy Flanagan. Aquesta experiència davant un gran trio de piano la va decidir a traslladar-se a la capital del jazz i dedicar-se professionalment a la música.
Sent encara estudiant va tindre l’oportunitat de donar alguns concerts en el circuit novaiorqués, aconseguint freqüents actuacions a l’East Village i una intensa relació professional amb el també pianista Mathew Shipp.
Toca regularment al capdavant del seu trio i com a acompanyant de William Parker i Daniel Carter, havent gravat amb tots dos. Altres músics amb els quals treballa regularment són Ron McClure, Andy McKee, Hamid Drake, Lewis Barns, Rob Brown, Leena Conquest, Christopher Dean i Michael T.A.Thompson.

http://www.eriyamamoto.com/

.

Masatoshi Kamaguchi, contrabaix

Nascut al nord de Hokkaido, Japó. Massa va començar amb el baix elèctric als 14 anys. En 1985, es va mudar a Tòquio per a assistir a la Universitat Hosei, on va començar a tocar el baix acústic, estudiant amb Yoshio Ikeda, un antic alumne de Gary Peacock. En 1990, Massa es va traslladar a Boston per a assistir al Berklee College of Music, i va procedir a estudiar amb el baterista Joe Hunt. Mentre vivia a Boston, Massa va tocar amb molts dels grans músics de la zona, incloent George Garzone, Hal Crook, i Herb Pomeroy.
En 1994, Massa es va traslladar a Nova York, i va actuar amb músics enlluernadors com Frank Kimbrough, Sonny Simmons, Ben Monder, David Murray, Toots Thielemans,Tony Malaby, Charles Gale i molts altres.
En 2006, Massa es va traslladar a Barcelona. Mentre manté una forta connexió amb músics de Nova York, ha treballat amb molts importants músics europeus, incloent Albertover, Perico Sambeat i Albert Sanz.
Massa ha gravat amb molts músics destacats, entre ells Paul Motian, Ron Horton, Dave Douglas, John O’Gallager, Russ Lossing, i Bill Mintz.

.

David Xirgu, bateria

Nascut a Badalona. La música que escoltava a casa de xicotet era, per part del pare, el jazz (Art Blakey, Thelonious Monk, Max Roach, Miles Davis, Modern Jazz Quartet…); per part de les germanes, el soul i funk (Sly & The Family Stone, James Brown, Ottis Redding, Aretha Franklin…); i per part de la mare: sarsuela, cobla i folklore català.
Entre els 10 i els 15 anys va estudiar piano i solfeig en el Conservatori Superior de Música del Liceu. La bateria era el seu instrument des de sempre, però la tocava de forma autodidacta. Als 18 comença els seus estudis en escoles de música moderna (l’Aula i el Taller de Músics.)
A partir de 1985 ha sigut membre i fundador de gran nombre de grups musicals, entre els quals cal destacar la llarga col•laboració amb Lluís Vidal trio, amb Carmen Canela, Iñaki Salvador, Joan Monné i amb l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure.
També lidera el seu propi quartet des de finals de 1995.
Així mateix, ha tingut el plaer de tocar amb músics d’un reconegut prestigi com John Abercrombie, Dave Douglas, Vince Mendoza, Dave Liebman, Fred Hersch, Mark Feldman, Norma Winstone, Kurt Rosenwinkel, Ingrid Jensen, Ben Monder, Guillermo Klein, Art Farmer, Charles Tolliver, Dave Schnitter, Mulgrew Miller, etc.
És professor de l’Esmuc des de la seua fundació i a partir de 2008 també forma part del quadre de professors del Conservatori Superior del Liceu.

http://www.davidxirgu.com