Alex Conde és un aclamat pianista nascut a València. Es va graduar en el Conservatori José Iturbi de València abans de graduar-se en Berklee College of Music a mitjan dècada de 2000. Posteriorment va rebre el seu mestratge en Piano de Jazz en el Queens College de la ciutat de Nova York.
Conde s’ha presentat en prestigiosos escenaris als Estats Units i a l’estranger, des del Blue Note a la ciutat de Nova York fins al Festival de Jazz de Panamà. Ha col·laborat amb companyies flamenques com Aspen Santa Fe Ballet, Teatre Flamenc de San Francisco (amb el qual Conde va ser nominat a un premi Isadora Duncan en 2012) i el Festival Flamenc de Nova York, entre altres. És el director del Piano Flamenco Institute de la ciutat de Nova York.
La seua discografia inclou cinc àlbums com a líder: Jazz and Claps [Matt Music 2006], Barrio del Carmen [2013 AC Records], Descarga for Monk (2015, Zoho), Origins (2018, Ropeadope) i ara, Descarga for Bud [2021, Sedajazz Records].
Totes les obres de Conde fusionen jazz i piano flamenc en forma de música original i / o nous arranjaments. Conde ha compost música per a orquestres com la Miami Chamber Orchestra amb el violinista Federico Britos i el guitarrista José Luis de la Paz; l’Orquestra Simfònica d’Oakland a Califòrnia, dirigida per Omid Zoufimony; i els seus arranjaments de Franz Schubert s’han realitzat en el Symphony Space i als Jardins Botànics de San Francisco.
Alex ha compartit escenari amb artistes com Vicente Amigo, John Patitucci, Eddie Palmieri, Tomatito i Diego el Cigala entre altres, en festivals nacionals i internacionals.
Dissabte 28 de gener de 2023 Casa de la Cultura d’Alzira, a les 19:30 h Entrada: 3 € (reduïda: 2 €)
Formació: Javier Vercher: saxo i flauta Carlos Martín: trompeta i percussió Luis Guerra: piano Pablo Martín Caminero: contrabaix Miquel Asensio: bateria
El bateria valencià Miquel Asensio presenta el seu segon disc com a líder: Biotza, un inspirat treball en el qual, a través de les seues pròpies composicions, experimenta amb nous colors i textures musicals des del jazz més pur a l’obertura més conceptual, amb un tractament lliure i orgànic. Per a aquest àlbum ha comptat amb excel•lents músics, un excel•lent grup de recent formació que reuneix grans del panorama nacional i internacional. Miquel Asensio, actualment resident a Madrid, va obtindre el Títol Superior de Jazz pel Conservatori Superior de València en 2012 i va realitzar els seus estudis com Erasmus en el Royal Music School d’Estocolm en 2011. Així mateix, el bateria col•labora amb altres grans músics com Perico Sambeat, Andrea Motis, Javier Vercher, Iván “Melón” Lewis, Mariano Díaz, Jorge Rossy, Voro García, David Pastor, Pablo Martín Caminero, Albert Sanz, Luis Guerra, Ariel Brínguez , Albert Palau, Bob Sands , Román Filiu, Gabriel Peso entre altres i ha participat en les produccions pròpies del festival del Jimmy Glass, The Black Saint & The Sinner Lady (2013), l’ Electric Bath Ensemble / Don Ellis: The Trip of the Sixties (2014) i recentment el Hot Rats Ensemble / Frank Zappa´s Alchemy (2015). Un sorprenent treball, atractiu i modern, amb grans dosis de creativitat.
SONORA – CIRCUIT DE LA MÚSICA VALENCIANA i ALJAZZIRA JAZZ CLUB
presenten
AutòcTone
Dissabte 5 de Novembre de 2022 Casa de la Cultura d’Alzira, a les 19:30 h Entrada: 3 € (reduïda: 2 €)
Autòctone és un mestissatge entre la cultura valenciana, a través de la llengua, i el jazz o la música afroamericana.
És per això que el nom del projecte barreja les dues llengües: Autòc en valencià i Tone en anglés, per simbolitzar aquest mestissatge. La música és totalment original, escrita i arranjada per Pepe Zaragoza i les lletres i els textos són d’autors valencians. Es produeix també una barreja i/o mestissatge entre la recitació de poemes i la música, el que fa d’Autòctone un espectacle singular. Pepe Zaragoza pertany a una nova generació de músics que ja han començat a despuntar en l’actual escena del jazz.
Així ho estima, per exemple, el prestigiós periodista José Miguel López (Discòpolis, de Ràdio 3), que va definir el músic com “un dels millors compositors de jazz de menys de 30 anys”. Començà a estudiar trompeta als nou anys al Conservatori Municipal d’Altea i, després, l’especialitat de jazz al Conservatori Superior de València amb Ramon Cardo, Voro García, Toni Belenguer i Albert Sanz, entre d’altres. Va completar la seua formació al Kugg Jazz Institute de Graz (Àustria), amb el trompetista nord-americà Jim Rotondi.
Un concert d’alta qualitat interpretativa amb una música jazzística que beu de la música i la poesia valenciana, que de ben segur farà les delícies del públic.
.
La cantant Eva Romero és una de les veus de jazz millor valorades de tot l’estat espanyol. Els seus projectes han recorregut les sales més reconegudes de tota la península i ha treballat amb Ramon Cardo, Jeff Jerolamon o Perico Sambeat, entre altres. El seu disc ‘Victor Young Tribute’, a duo amb Manuel Hamerlinck, publicat recentment, ha sigut rebut amb crítiques entusiastes.
Amb dos àlbums publicats al seu nom sota el segell Sedajazz (‘La plaça dels sominis’ i ‘La cala de l’encís’), el trompetista i compositor Pepe Zaragoza és un dels noms més representatius de la nova generació de músics de jazz valencians. Compta amb 3 guardons en tres importants festivals de jazz nacional.
Carlos Sáez és un dels músics amb més rellevància del sud-est de la península. Ha tingut l’oportunitat d’estudiar amb figures destacades del panorama novaiorqués com Bruce Barth o Aaron Golberg. Ha realitzat produccions com ‘La Cabanya del Trio Monk’ i ha tocat amb importants personalitats del jazz.
Becat per la prestigiosa universitat americana Berklee College of Music, Miquel Àlvarez és, sens dubte, un dels baixistes més sol·licitats en l’escena nacional de jazz. És component, entre altres, de formacions de prestigi internacional com Perico Sambeat Flamenco Quartet o Kiko Berenger Group. Enguany ha publicat el seu primer disc com a líder, ‘Martinete a Trane’ (Fresh Sound New Talent).
Tico Porcar és un dels bateries més representatius de l’escena valenciana i estatal. La seua personal manera d’entendre la música ha despertat l’atenció de músics com Albert Sanz, Joan Soler, Voro García o Perico Sambeat, que l’inclouen en les seues formacions.
SECCIÓ RÍTMICA Peter Connolly – Vocals, Electric & Acoustic Guitars Albert Palau – Piano/Synths Chris Attwell – Electric Bass Joshua Wheatley – Drums Carlos Llidó – Percussion
Ruptura i transformació. Amb el llenguatge de Valmuz, la Sedajazz Big Band realitza un viratge en la seua tendència cap a l’abstracció per a omplir-se de melodia. Una proposta tangencialment popular, animada, filada en la suma d’una multiplicitat rítmica que permet una simbiosi natural entre la nova saba i l’essència d’un forjat caràcter sonor. L’heterogeneïtat del repertori destrona qualsevol latència en l’escolta, coronant el difícil assoliment del plaer d’una lleugera riquesa harmònica. El groove de les composicions de Valmuz circula pel cor d’una Sedajazz Big band en la qual el so original de la màxima expressió del jazz s’enriqueix amb subtils línies electròniques. Així, els beats de diferents estils conviuen amb la imperiosa solemnitat de la secció de vents, màxim distintiu de la identitat d’una big band que suma ara trenta anys de celebració. Les nodrides transicions de ritme al llarg del disc es desenvolupen com un joc de renovació d’accents, pulsacions i distensions que aviven l’ímpetu contingut en la moderació. La llista de temes es desembolica obertament en un diàleg instrumental mediat per un eix vocal seré que deixa la sensualitat i el vigor a la llibertat de les improvisacions. En el seu desplegament, la força de l’enregistrament augmenta pel combustible del directe, ancorant-se en el moment present, per a dotar de veritat i proximitat a música fresca que arriba com una injecció de vitalitat intencionada. Com una necessària aproximació física de la seua volàtil, encisadora i tangible voluntat de creació. D’aquesta nova, pura, sinergia en suspensió. Marta Ramon
Gonzalo del Val Trio amb Benet Palet presentació del disc ‘Cancionero‘ (FSNT)
Dissabte 14 de maig de 2022 Casa de la Cultura, a les 19:30 hores
Entrada: 3 € (reduïda: 2 €)
“El título de Cancionero resulta profundamente descriptivo porque, en efecto, el álbum resulta en un compendio de canciones de autoría diversa. La lista de compositores que forman este cancionero va desde el propio Gonzalo del Val, con ‘Romancero Nº2’, al compositor barroco George Friedrich Händel, pasando por Ornette Coleman, Irving Berlin, Paul Motian, Keith Jarrett, David Mengual, Angel Cabral y el guitarrista Steve Swallow, repertorio del cual ya abordó el batería en The Music of Steve Swallow (Quadrant Records, 2013) con su Gonzalo del Val Electric Quartet.” [https://kakv.com/2021/10/19/gonzalo-del-val-trio-feat-benet-palet-nueva-propuesta-del-club-de-jazz-de-las-mil-pesetas/ ]
El disc ‘Cancionero’ ha estat considerat ‘Millor disc català de l’any de jazz’ per la revista Enderrock i un dels millors discos de l’any 2020 segons els crítics musicals del diari El País, entre d’altres crítiques favorables
Aquesta vesprada acompanyen a Gonzalo del Val el pianista Abe Rábade, el contrabaixista David Mengual i el trompetista Benet Palet.
GONZALO DEL VAL, bateria Nascut a Miranda de Ebro (Burgos), Gonzalo del Val comença els seus estudis musicals als set anys en el Conservatori Municipal de la mateixa ciutat. Més tard es trasllada a Madrid per a estudiar bateria amb Guillermo McGill i composició-arranjament amb Ramón Paús durant dos anys. Posteriorment és becat per a estudiar en el Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, obtenint el Títol Superior de Bateria de Jazz sota la direcció del músic Marc Miralta i amb professors de la talla d’Aldo Caviglia i el reconegut bateria nord-americà Ed Soph. Des del 2005 resideix a Barcelona on exerceix com a professor en el Conservatori Superior del Liceu.
En 2009 va ser guardonat amb la beca “Joves Excel•lents” per a estudiar en la prestigiosa escola Manhattan School of Music de Nova York amb el professor John Riley.
Del 2013 al 2015 ha sigut Director Acadèmic de L´AULA de Música Moderna i Jazz de Barcelona (Berklee School of Music).
Del 2016 al 2019 es va traslladar a Dublín, on va desenvolupar la seua carrera musical tocant amb alguns dels músics més importants de l’escena jazzística irlandesa. Tot això compaginant-ho amb la seua inflada agenda de concerts per diverses ciutats espanyoles així com participant en diversos enregistraments com a acompanyant.
Al juny del 2019 va ser nomenat Cap de Departament de Jazz i Música Moderna del Conservatori Superior del Liceu de Barcelona.
La seua bateria ha sonat al costat dels músics més importants del país; músics d’excepcional talent com Dave Liebman, Marco Mezquida, Marc Miralta, Jon Robles, Albert Bover, David Mengual, Víctor de Diego, Jordi Bonell, Horacio Fumero, Dani Pérez, i fins i tot Joan Albert Amargós, han comptat amb del Val per a la posada en marxa dels seus propis projectes musicals, la qual cosa l’ha convertit ràpidament en un dels músics més valorats i sol•licitats de l’actualitat.
Així mateix, també ha dut a terme projectes propis que han sorprés tant el públic com a la crítica. Ha gravat, com a líder, els discos Gonzalo del Val Project, ‘Seis cuentos musicales’ (Free Code Jazz Records, 2008); Gonzalo del Val Trio, ‘Three Generations’ (Quadrant Records, 2011); Gonzalo del Val Electric Quartet, ‘The Music of Steve Swallow’ (Quadrant Records, 2013); Gonzalo del Val Trio, ‘Koiné’ (FSNT, 2016), que va presentar ací a la Casa de la Cultura fa quasi cinc anys; Gonzalo del Val with Dave Liebman & Ronan Guilfoye, ‘Standards in Dublin’ (Quadrant Records, 2018), i Gonzalo del Val Trio feat. Benet Palet, ‘Cancionero’ (FSNT), que ens presenta esta vesprada a Alzira.
BENET PALET, trompeta
Naix a Ullastrell (Barcelona) al 1964. S’inicia en el món del Jazz al voltant de la Jazz Cava de Terrassa en la seua primera època (c/ Sant Quirze). Participa en Seminaris Internacionals de Jazz amb Thad Jones, Hal Crook, Chuck Israels, Marc Johnson, etc. Ha participat en nombrosos Festivals Internacionals de Jazz: Terrassa, Europa Jazz Festival, Getxo, Madrid, Sevilla, Barcelona, Eivissa, Amberes, Copenhague, etc. Ha col.laborat amb un gran nombre de músics de renom i amb diverses formacions com Joan Munné, Iruña Big Band, Quico Pi de la Serra, Emilio Solla & Afines, Big Band Jazz Terrassa, etc. També ha participat en nombrosos enregistraments amb Hiroshi Kobayashi, Arturo Serra Sextet, Víctor de Diego, Tiempo al Tiempo, Elisabeth Raspall, Ramon Cardó & Joan Soler Quintet, Mikel Andueza, Albert Sanz & David Mengual, Full House, etc.
ABE RÁBADE, piano
Pianista i compositor nascut a Santiago de Compostela (1977). Compta amb catorze discos com a líder (‘Sorte’, el més recent, editat per Nuba Rècords en 2021), ha estrenat dues composicions simfòniques (‘Tránsitos’ en 2015 i ‘Tempos Velados’ en 2018), altres tres obres poètic-musicals (‘Rosalía 21’ en 2008, ‘Travesía dos Poetas’ en 2010 i ‘Lorca Namorado’ en 2019). És autor de 200 composicions en estils com el jazz, clàssica, experimental i músiques d’arrel. Actua amb nombroses figures de reconegut prestigi internacional en concerts i festivals de tot el món (Miguel Zenón, Bob Mintzer, Jesús Santandreu, Perico Sambeat, Chris Kase, Avishai Cohen, Alan Ferber, Toni Belenguer, Kurt Rosenwinkel, Nuno Ferreira, Antonio Serrano, Albert Sanz, Salvador Sobral, Davide Salvado, Guadi Galego, Carlos Barretto, Paco Charlín, Javier Colina, Terri Lyne Carrington, Bill Goodwin, Jeff Williams, Skip Hadden, Jeff Ballard i Mário Barreiros). Així mateix ofereix múltiples masterclasses en centres especialitzats i ha rebut nombrosos premis. Llicenciat Cum laude en Jazz Composition i Piano Performance per Berklee College of Music (Boston) en 1999, actualment és docent en dos conservatoris superiors de música de Galiza i Portugal. Dirigeix el seu trio de jazz acústic des de 1996, format en l’actualitat per Pablo Martín Caminero al contrabaix i Bruno Pedroso a la bateria. Va formar el grup Nordestin@s en 2006 al costat de les cantants Guadi Galego i Uxía Pedreira. El disc homònim va ser un dels 100 més venuts en l’estat espanyol en el Nadal de 2006. És autor d’unes 200 composicions originals (moltes de tall jazzístic, però també diverses pròximes a la música experimental, a la tradicional gallega, al flamenc o a la clàssica). Des de 2001 és codirector artístic (al costat de Paco Charlín) del Seminari Permanent de Jazz, a la ciutat de Pontevedra. Forma part del cos docent de la ESMAE (Porte, Portugal) des de 2009 i del CSM Galícia, des de 2019.
DAVID MENGUAL, contrabaix
Nascut a Barcelona (1970), David Mengual és un dels creadors més destacats de l’escena del jazz catalana. Al llarg de la seva carrera, les seves col•laboracions amb destacats membres de la comunitat jazzística nacional i internacional inclou noms com els de Barry Harris, George Cables, Kevin Hayes, Steve Wilson, Eric Alexander, Paul Edmonds, Spanky Wilson, Perico Sambeat, Tim Garland, Mike Nielsen, Phillipe Thomas, José Luis Gámez, George Masso, Paul Stocker, Jordi Bonell, Albert Bover, Michelle McCain, Biella da Costa, Fabio Miano, David Sauzay, Gäel Horellau, Bill McHenry, Ben Waltzer, Nat Su, Christine Tobin, Kirk McDonald, Dana Hall, Lluís Vidal, Mark Feldman, Joan Díaz, Xavi Maureta o Llibert Fortuny. Però la faceta en què Mengual està deixant una empremta més visible en el panorama musical són els seus projectes personals, veritables focus de creativitat artística multipersonal on el creador es presenta abans de res com a catalitzador d’idees, sensibilitats i talents davant d’una llarga nòmina de col•laboradors i còmplices. Des del seu primer -i premiat- projecte d’homenatge a Monk (‘Monkiana’, 1997, Millor Disc de l’Any de la revista Cuadernos de Jazz), Mengual ha investigat sense parar en tota classe de formats i registres, la qual cosa ha quedat patent en enregistraments com ‘Des D’Aquí’ (1999), a duo amb Albert Sanz (Millor Disc Espanyol de l’Any de la revista Cuadernos de Jazz) o al díptic ‘Mosaic’ (edició simultània de 2 CD amb els mateixos temes interpretats lliurement a trio, amb Dani Peréz i Jon Robles, i en format de nonet, amb arranjaments de Javier Feierstein). Recentment, David Mengual ha presentat en societat el seu nou Slow Quartet, on s’acompanya d’alguns dels membres que participen també a la Free Spirits Big Band, el més ambiciós dels seus projectes en termes de personal, constància i implicació. Com a docent, Mengual és professor al Conservatori del Liceu i de Conjunt instrumental al Taller de Músics Escola Superior d’Estudis Musicals. https://tallerdemusics.com/ca/professorat/david-mengual/
Auditori de la Casa de la Cultura A les 19:30 hores Entrada: 3 € (reduïda: 2 €)
Just Mates és una formació ideada en Murfreesboro (Nashville, Tennesee) que parteix d’innombrables sessions sobre improvisació dutes a terme en la MTSU (Middle Tennessee State University. Aquestes reunions setmanals entre Jesús Santandreu i Don Aliquo van fructificar en el grup ací presentat, i el consoliden Vicente Espí a la bateria, Joan Codina al contrabaix, Albert Palau al piano, i Don Aliquo i Jesús Santandreu als saxofons tenors.
El saxofonista Don Aliquo és un intèrpret actiu amb una trajectòria discogràfica important assentat en l’àrea de Nashville. Ha gravat o tocat amb destacats artistes com ara Rufus Reid, Gary Burton, Greg Osby, Roger Humphries, Harold Danko, Scott Robinson, Jim McNeely i Obed Calvaire. El seu treball discogràfic més recent (The Innocence of Spring) va ser gravat en directe amb el pianista Michael Jefrey Stevens en l’Hilton Hall en el campus de la Middle Tennesee State University, on Aliquo és profesosr de saxofon i d’estudis jazzístics. Els altres integrants, Santandreu, Espí, Codina i Palau, són músics habituals de l’escena jazzística valenciana i uneixen forces en aquest sòlid grup, JUST MATES, en quintet.
Auditori de la Casa de la Cultura A les 19:30 hores Entrada: 3 € (reduïda: 2 €)
Presentació del disc ‘Suds’ (2021, Neuklang)
Baptiste Bailly, piano
David Gadea, percussió
Al febrer 2020 Baptiste Bailly va decidir gravar a València el seu primer treball sol intitulat «Suds». Un treball pianístic, però també de producció musical. Baptiste Bailly inclou textures electròniques amb l’ús del Moog, sons d’òrgan, de piano preparat així com la seua veu. Una part important en la suite «Suds» fa referència a la seua relació amb la música mediterrània. Per l’altra banda, les pistes «Neiges», «L’eau et le Vent» o «L’arbre au Secrets», estan compostes com a pintures de la seua terra natal, paisatges de la seua infància.
En la presentació del disc a Alzira estarà acompanyat pel percussionista valencià David Gadea.
BAPTISTE BAILLY, piano
Baptiste Bailly va nàixer en 1992 en Montbrison (França). Va començar a estudiar el piano als 16 anys, com a autodidacta al principi, i després en diversos conservatoris (Saint Etienne, Dijon, ESMUC de Barcelona entre 2010 i 2016). Estudià així amb Albert Bover, Eric Moulin, Remi Ploton, però també amb Aaron Parks i Yonathan Avishai que li van donar una visió lliure i oberta de la música. A partir de 2016 s’integra a l’escena espanyola i s’implica en diversos projectes, tocant, cantant, arreglant i component. El trobem en la creació de diversos projectes amb Carles Dénia, Elma Sambeat, Roxane Arnal, David Gadea, Ales Cesarini… En 2016 trau “Diálogo con un Duende” amb el guitarrista David Minguillón i en 2019 “Pensió Almayer” amb el seu propi trio editat per Freshsound New Talent. En 2021 ha publicat els seus dos darrers discs: Elma Sambeat & Baptiste Bailly, ‘Muerto de Amor’, i ‘Suds’, Baptiste Bailly solo.
DAVID GADEA, percussió.
David ha posat les seues percussions al servei d’artistes com Sole Giménez, Ximo Tébar, Josemi Carmona, Thais Morell, Leo Minax, NES i infinitat de formacions de diversos estils de l’escena valenciana. Aquestes col·laboracions amb grups tan variats l’han portat a tocar en més de 25 països al voltant del món i a participar en innombrables enregistraments. L’estil de David és immediatament identificable per la diversitat tan característica de la seua paleta de colors sonors. Aquesta combinació de subtilesa, força i musicalitat, li permeten crear un estil de gran riquesa.
Aljazzira Jazz Club presenta Mayte Alguacil Veu a Trio Dissabte 22 de gener de 2022Auditori de la Casa de la Cultura A les 19:30 hores Entrada: 3 € (reduïda: 2 €)
Formació: Mayte Alguacil, veu
Albert Sanz, piano
Javier Colina, contrabaix
MAYTE ALGUACIL, veu.
Nascuda a Madrid, inicia els seus estudis musicals a l’edat de dotze anys. Després de cursar els seus estudis de flauta travessera es trasllada a Barcelona per a acabar els seus estudis a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMuC) amb Júlia Gallego.
En aqueix mateix centre comença el seu interés pel jazz i es converteix en la seua principal prioritat, i una vegada acabada la carrera de flauta travessera es prepara les proves d’accés en l’especialitat de cant jazz en el mateix centre, obtenint la primera plaça.
Al juny de 2011 acaba els seus estudis en la ESMuC, llicenciant-se en cant jazz, on ha rebut classes de cant amb Carme Canela i Ana Finger i d’altres professors com Joan Monné, Eladio Reinón, Matthew Simon, Agustí Fernández, Mireia Lara, Pep O’Callaghan, Francesc Capella i Lluís Vidal entre altres.
Durant el seu període acadèmic ha rebut masterclasses de David Hoffmann, Dick Oatts, Jerry Bergonzi, Jim Snidero i Chris Cheek.
També ha assistit a diferents seminaris de jazz com el Seminari Internacional de Jazz i Música Llatina de València, on va rebre classes de Jesús Santandreu, Abe Rábade, Toni Belenguer, Terri Lyne Carrington entre altres; i ha participat durant anys en el seminari de Begues Jazz Camp, amb músics com Michael Kanan, Peter Bernstein, Putter Smith, Jimmy Wormworth, Albert “Tootie” Heath, Ben Street i Lage Lund.
Durant la seua estada a Nova York l’any 2016 rep classes particulars de Chris Cheek i Marion Cowings.
Com a docent, Mayte ha treballat des del 2004 en diferents escoles de Barcelona i ha format part del professorat en diferents Seminaris Internacionals de Jazz.
Albert Sanz naix a València, en el si d’una família molt musical. La seua mare és la gran cantant, compositora de cançons i actriu Mamen García, i el seu pare és Josep Sanz, director d’orquestra, pianista clàssic i compositor .
Des d’una primerenca edat (Mamen recorda estar embarassada d’Albert fent molts concerts al piano i cantant) Albert va estar envoltat per la música clàssica del seu pare i el repertori de cançons variat de Mamen. Des de cobles a bossa nova, a boleros cubans, tangos, cançons italianes, franceses, i standards de jazz. Entrant en l’adolescència Albert comença a aprendre cançons amb la guitarra i el baix elèctric fins que decideix estudiar piano clàssic en el conservatori de València. Poc després , el seu pare el porta a un concert de Tete Montoliu on, sense adonar-se, s’enamorarà per sempre de l’esperit d’aquesta música.
En poc temps Albert comença a imitar allò que escolta i comença a tocar amb altres músics a València, compaginant el conservatori amb estudis en el Taller de Músics de Barcelona, concerts i totes les jams possibles. Als 18 anys és seleccionat per a representar a Espanya en l’Orquestra Jove de Jazz Europea (EJYO) viatjant durant tres setmanes per tota Europa i gravant el primer registre de la EJYO.
En 1998 Albert registra el seu primer disc (“Des d’aquí”) com a co-líder amb el baixista català David Mengual. Aquest disc és votat millor disc de jazz espanyol de l’any pels crítics de jazz espanyols (Cuadernos de Jazz). Un any després Albert rep el Premi SGAE per a l’artista revelació de Jazz i un altre premi com a artista revelació per la revista Túria.
Després d’oferir-li una beca completa la prestigiosa escola Berklee College of Music, Albert es trasllada a Boston l’any 2000 on toca amb Robert Stillman, Chris Van Voorst, Kendrick Scott, (formant la banda Kalifactors) i també amb David Doruzka, Jason Palmer, Walter Smith, Lage Lund, Lionel Loueke, Javier Vercher o Ferenc Nemeth entre altres.
Després de llicenciar-se Cum laude en Berklee, Albert es trasllada a Nova York en 2002 on se submergeix en l’escena arribant a tocar amb els grups de Kurt Rosenwinkel, Chris Cheek, Joe Martin i s’estrena com a líder i compositor en el Jazz Gallery amb un grup en el qual destaquen Larry Grenadier, Jeff Ballard i Chris Cheek. Aquest concert va ser registrat i editat amb Fresh Sound Records sota el nom de “Els Guys ” (2003).
En 2004 l’IVM de València li encarrega a Albert gravar un disc i compondre tot el material amb la consegüent edició de “El fabulador”, per Albert Sanz i els onze Dits, on la instrumentació colorista consistia en 8 instruments de vent, a més de la secció de ritme. Aquest disc va ser votat com un dels millors discos de jazz espanyol de l’última dècada pels crítics a Espanya (Cuadernos de Jazz).
Poc després d’aquest enregistrament, Albert es trasllada de tornada a Espanya, on li és oferit un lloc de professor de Jazz en el conservatori superior Musikene del País Basc i posteriorment en el departament de Jazz en el conservatori superior de València. Durant aqueixos anys Albert combina l’ensenyament amb els concerts i llança un disc en viu (“Metamorfosi”) amb el seu trio en aquell moment (amb Massa Kamaguchi i RJ Miller). També col·labora en les bandes i en els enregistraments de la Flamenco Big Band de Perico Sambeat, el trio i quintet de Jorge Rossy (ací com a organista hammond), Jordi Matas i Carme Canela (com a organista també), i el cèlebre projecte Silvia Pérez Cruz i Javier Colina Trio que va donar lloc al disc “En La Imaginación”, per nomenar algunes de les bandes importants de les quals va formar part. Com a productor musical i arranjador grava el disc de Mamen García (“El Cofrecito”) en el qual col·laboren músics com Jorge Rossy, Javier Colina o Antonio Serrano.
L’any 2011 Albert fa un pas cap avant produint el disc “O que serà” a Nova York, un disc amb un trio estel·lar integrat pel gran bateria Al Foster i el contrabaixista Javier Colina.
Com a compositor per a teatre, Albert ha col·laborat amb la premiada i especial companyia “Bambolina teatre practicable”, creant la música per als espectacles “Ulisses”, “Cosmos”, el musical “El Geperut de Notre Dame” i “Petit Pierre”.
En 2014 les seues últimes col·laboracions importants són en la seua majoria duos, el disc “Mahalo” amb el virtuós armonicista Antonio Serrano i “Dolphin´s Blues”, vinil gravat en directe amb el jove geni de la trompeta Félix Rossy.
Actualment Albert se centra més que mai en la composició de cançons i el seu pròxim projecte és per a una gran bigband.
És considerat un dels millors contrabaixistes de l’escena del contrabaix actual. Els seus camins musicals l’han portat a tocar al costat de músics consagrats en el món del jazz com, Tete Montoliu, Al Foster, Chucho Valdés, Jerry González.
Fora del panorama jazzístic ha col·laborat amb músics de flamenc, Tomatito, Pepe Habichuela, Diego El Cigala o Enrique Morente, i ha experimentat amb el so cubà, tocant el contrabaix entre altres amb Pancho Amat, Compay Segundo o Bebo Valdés i El Cigala en el seu treball “Lágrimas Negras”.
Amb Bebo Valdés protagonitza una setmana d’actuacions a Nova York i graven en directe el disc Bebo Valdés i Javier Colina live at the Village Vanguard.
A més ha realitzat col·laboracions puntuals amb Hank Jones, Pat Metheny, Brad Meldhau , Michel Camilo, Toumani Diabaté i Abdulah El Gourd entre altres.
Ha compartit projectes amb Marc Miralta i Perico Sambeat, amb Antonio Serrano, Algeria Fragoso, Agustín Carbonell “El Bola” i Santiago Auserón entre altres.
Grava amb Silvia Pérez Cruz el seu projecte més lluminós, “En la imaginación“, temes del filin cubà, jazzejats pel trio i renovats amb la veu de la meravellosa cantant catalana.
El seu penúltim treball és amb el seu propi quartet de jazz, grup amb el qual grava un disc publicat per la fundació BBK. I el projecte més recent és compartit també amb el gran guitarrista flamenc Josemi Carmona. Aquest treball, “De cerca” ha sigut gravat i editat pel segell Universal i ja ha sigut presentat ja en diferents festivals (Madrid, Washington, Nova York, Barcelona, Chicago, etc.)
Formació: Joan Benavent, saxo tenor Pep Zaragoza, trompeta Carlos Martín, trombó Alex Conde, piano Matt Baker, baix Eric Ineke, bateria
Frescor musical i exquisitat interpretativa.
Amb una formació de trompeta, saxo, trombó i secció rítmica interpreten jazz d’estil hard-bop, expressant les inquietuds artístiques dels seus components per mitjà d’un repertori de peces originals. La seua música, extremadament rica en matisos, oferix un viatge sonor a les arrels del jazz modern que et farà sentir coses plaenteres. Els músics que formen el grup han participat en projectes guardonats amb premis Grammy, i han col·laborat amb artistes com Dexter Gordon, Branford Marsalis, Peter Bernstein, Deborah Brown o Dizzy Gillespie.
Lluís és l’ambaixador del Blues & Boogie Woogie a Espanya, i és reconegut a Europa i Àsia com un virtuós del piano en aquests estils. La seua música és única, amb un especial toc personal que el converteix en un excepcional pianista i compositor, combinant el Blues i el Jazz amb les seues influències musicals catalanes i espanyoles.
El nou CD PIANO SOLO de Lluís Coloma ens presenta una vessant més profunda d’aquest virtuós i reconegut pianista barceloní. Amb el pas dels anys, per a Lluís, el piano s’ha convertit en una extensió del seu propi cos, l’instrument perfecte per a expressar-se d’una forma natural, espontània i única. Ell sol davant el piano crea composicions pròpies, interpreta personals versions i dibuixa sorprenents textures, tot això sempre impregnat de Blues i Boogie Woogie, que són les arrels de les seves molt variades influències. Un còctel d’estils que amb el temps ha esdevingut un so i segell propis, on cada tema és un paisatge sonor dins del seu univers musical.
Lluís viu tan plenament l’alegria de tocar que aquesta es transmet ràpidament. En un format íntim i despullat d’artificis, la llibertat creativa d’aquest original pianista queda totalment exposada, no té límits i transporta a l’oient cap a ambients hipnòtics, màgics, plens de frescor, emoció, ritme i energia.
.
Nascut a Barcelona en 1973, Lluís Coloma és un dels pianistes de blues actuals més actius i reconeguts de l’escena europea en el gènere del Blues i el Boogie Woogie. Influenciat des de molt jove pels discos de Jerry Lee Lewis, Roosevelt Sykes i Alan Price, Lluís s’allunya a poc a poc dels estudis de piano clàssic per a dedicar-se, de manera autodidacta, exclusivament al Rock & Roll. Molt prompte mostra la sorprenent habilitat per al Blues i el Boogie Woogie que li ha portat a ser un dels pianistes de blues més coneguts a Europa.
Guardonat amb els premis “Músic de l’any 2003” i “Artista BluesCat 2006”, Lluís és convidat habitualment a festivals de Blues & Boogie Woogie de tota Europa, on destaca per ser un músic virtuós i original en les seues composicions i execució. Com a pianista internacional, Lluís ha sigut convidat a nombrosos festivals de tot el món, on les seues actuacions són acollides amb una gran ovació per part d’un públic en peus. Com a compositor i autor, Lluís comparteix la seua música per tota Espanya en festivals i locals tan coneguts i emblemàtics com el Café Central de Madrid, Jamboree de Barcelona, en el Festival de Jazz de San Javier, Festival de Jazz de Barcelona, ViJazz Penedès, Festival de Blues de Cerdanyola, Festival de Jazz de Madrid, entre altres i en països d’Europa i Àsia com França, Gran Bretanya, Alemanya, Itàlia, Suïssa, Sèrbia, Hongria i Malàisia,… per nomenar alguns.
Des dels seus inicis aquest famós pianista actual, valorat per la seua visió innovadora i la seua sorprenent energia, ha anat desenvolupant la seua trajectòria com a compositor musical amb un toc personal en la interpretació d’aquests estils que es fa evident en la creació de les seues pròpies composicions de piano, recollides en els seus discos. En format trio, piano sol, amb el seu septet o a duo amb grans pianistes de Boogie Woogie & Blues com Carl Sonny Leyland, Barrelhouse Chuck, Mitch Woods, Bob Seeley, Mark “Mr B” Braun, Frank Muschalle… recentment col•labora amb el gran saxofonista de Blues & Rhythm & Blues de Boston, Sax Gordon, un dels millors saxofonistes del panorama actual, i amb la llegenda del Boogie Woogie, Bob Seeley.
Al marge de la seua activitat com a músic de jazz, Lluís està plenament dedicat a la difusió del Blues i el Boogie Woogie a Espanya impartint classes magistrals i organitzant diversos esdeveniments dedicats al piano, entre els quals les trobades internacionals anuals Campi Qui Boogie!. (www.boogiewoogie.es) i Blues & Boogie Reunion a Terrassa (www.bluesboogiespain.com), així com les Nits de Boogie Woogie de Sabadell i Llinars del Vallès. Ha estat Director Artístic del Festival de Blues de Barcelona (2003-2011) i col·labora en l’organització anual de la Boogie Woogie Jubilee des de 2006, on ha compartit escenari amb famosos pianistes de la talla de Rob Rio, Ben Waters, Steve Big Man Clayton, Jean-Pierre Bertrand, Christian Willisohn, Christoph Steinbach…
Durant la seua carrera com a músic professional també ha tingut l’oportunitat de tocar amb músics de blues famosos com Axel Zwingenberger, Erwin Helfer, Mike Sanchez, Jean-Jacques Milteau, Sax Gordon, Kenny “Blues Boss” Wayne, James Harman, Corey Harris, Phil Upchurch, Manu Dibango, Sharon Jones, Loti Lewis, Joja Wendt, entre altres.
Las Vegas Jazz Band arrossega al públic amb l’esperit d’entreteniment de l’època daurada dels anys 60 de Las Vegas. La banda deixa l’audiència amb els records de quan aquesta famosa ciutat era la capital del show business. En aquell moment, qualsevol nit, podies veure actuar al millor dels millors. Artistes com Nancy Wilson, Peggy Lee, Shirley Bassey, Lena Horne, Carol Lawrence, Eydie Gormé, Bobby Darin, Frank Sinatra, Jack Jones, Dean Martin, Mel Tormé, Sammy Davis Jr. i molts més.
Amb un septet que a vegades sona com una Big band, liderats per Jeff Jerolamon, reconegut bateria a nivell internacional que ha col·laborat amb Junior Cook, Joe Henderson, Johnny Griffin, Sonny Fortune, Herb Ellis, Lee Konitz, Lou Donaldson, Tal Farlow, Wallace Roney, George Cables, Jorge Pardo, Tete Montoliu , John Hicks… al costat d’Eva Romero, una de les cantants amb més projecció en el panorama jazzístic valencià, Las Vegas Jazz Band assegura un fantàstic concert, en clau de swing, amb l’autèntic esperit vintage dels 60.
Dissabte 14 de març de 2020
Casa de la Cultura a les 19.30 hores
Entrada: 3 € (reduïda: 2 €)
El quintet format per cinc músics valencians de llarga trajectòria, Vicente Espí a la bateria, Jesús Santandreu saxòfon, Joan Soler guitarra, Voro García trompeta i Miquel Alvarez contrabaix, es proposa un gran repte: la interpretació de l’obra de Thelonious Monk en línia contemporània, demostrant d’ aqueixa manera la indiscutible continuïtat de la seua música en el jazz modern i contemporani.
El projecte del jove contrabaixista estatunidenc Max Ridley, establit a Boston, i un dels mes sol·licitats de la seua generació, investiga sobre la contemporaneïtat i els mecanismes de resposta.
Juntament amb tres músics emblemàtics de València, pertanyents a tres generacions del jazz, el bateria pioner i sempre imprevisible Vicente Espí, el saxofonista Jesús Santandreu i el trompetista Voro García, músics involucrats en una multitud de projectes, investiga sobre la interculturalitat amb els mitjans del jazz modern i contemporani.
Mesclant les influències dels seus orígens irlandesos, la vida a Boston, la seua interacció amb la cultura espanyola amb una història personal i lletres influenciades d’un univers punk, Max Ridley aconsegueix expressar la seua energia en una oscil·lació entre rural i urbà, en un intent de contestar a la provocació diària del seu voltant.
[fotografia del quartet: Nicoleta Papp]
.
Max Ridley és un músic, compositor i professor amb seu a Boston. Li atorgaren beques de matrícula completa per a estudiar en Berklee College of Music, tant per a pregrau com per a postgrau. Va obtindre el seu títol de postgrau del Global Jazz Institute de Berklee sota la direcció del pianista i educador Danilo Perez.
Ha compartit escenari amb músics de renom com Kenny Werner, Jeff Coffin, Terri Lyne Carrington, Donny McCaslin, Jerry Bergonzi, Ingrid Jensen i Rakalam Bob Moses. Ha actuat en llocs com el Blue Note, el Boston Symphony Hall, el Kennedy Center i el Umbria Jazz Festival. Ha realitzat gires nacionals i internacionals i també ha passat algun temps vivint a València, que considera la seua segona llar i l’altra comunitat artística a la qual pertany. Actualment, està actiu en la comunitat musical com a acompanyant, líder i colíder de grups a Boston i els seus voltants.
Jesús Santandreu és saxofonista, arranjador i compositor expert en diferents gèneres com ara música de cambra, big band, orquestra simfònica i orquestra de vents. Saxofonista de jazz. Peces simfòniques estrenades o interpretades al Brasil, els EUA, Portugal, Alemanya, Colòmbia i Espanya. Experiència com a docent en diverses universitats europees, nordamericanes i llatinoamericanes.
Actualment resideix de nou en la seua terra natal, València, on treballa en el Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València, en les especialitats d’harmonia, arranjaments, bigband, auditiva i composició per al grau superior de jazz.
“Reconegut compositor, virtuós del seu instrument i sempre disposat a aventures musicals de qualsevol tipus, Jesús viu el Jazz com ho van fer els seus grans referents americans”.
Voro Garcia. Comença a tocar la trompeta als 8 anys en la banda de música del seu poble natal, Sueca. Continua els seus estudis en el Conservatori Luís Milà de Xàtiva on obté el títol de grau mitjà. L’any 2005 li concedeixen una beca per a estudiar Jazz i música moderna en Berklee College of Music (Boston), on es graduaria magna cum laude en el 2007. L’any 2008 va guanyar el II Concurs de Joves Músics de la UPV de València al millor solista. Actualment viu a València.
Ha actuat en importants festivals amb diferents projectes com Montreaux Jazz Festival (Suïssa), Copenhagen Jazz Festival, Festival de Jazz de Sàsser (Itàlia), Festival de Jazz de Campeche (Mèxic), Manila Jazz Festival (Filipines), Festival d’Amersfoort (Holanda); festivals de jazz nacionals com Terrassa, Sant Sebastià, Barcelona, Madrid, València, A Coruña, Vigo, etc. Ha col·laborat amb músics com Peter Bernstein, Dave Kikoski, Bob Gullotti, Greg Hopkins, Dave Douglas, Bill McHenry, George Garzone, Perico Sambeat, Lee Konitz, Jorge Rossy, Eric Alexandre, Rich Perry, entre altres.
Forma part de diverses agrupacions nacionals i internacionals com Perico Sambeat Flamenco Big band, Sedajazz Big band, Carlos Lopez and the Last Minute Experience, Clasijazz big band d’Almeria, Sergi Sirvent and the Octopussy, Creative Ensemble Collective, Dave Kikoski European Quartet. Ha col·laborat nombroses vegades amb Miguel Poveda, on cal destacar l’últim treball d’aquest “Las coplas del querer” al costat de Joan Albert Amargós i Juan Gómez ‘Chicuelo’.
Actualment és professor de trompeta jazz i improvisació en el Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de València.
Vicente Espí és un bateria, percussionista i compositor nascut a València que va estudiar en el Conservatori Superior de Issy-Les-Molineaux (París). El seu primer grup amb N’Guyen Lee, arriba a la final del Concurs Internacional de Joves Intèrprets de la Défense en la referida ciutat. A França rep classes del percussionista Daniel Humair, arribant a col·laborar amb músics de la categoria de David Rose i Stefan Persiani. Al seu retorn a València colabora amb grups i músics com ara Carlos Gonzálbez Trio, Monty Waters, Ramón Cardo, Jorge Pardo o Dave Schnitter (saxofonista dels Jazz Messengers d’Art Blakey). De tornada a França, imparteix classes a Montpeller i treballa amb el seu propi trio. Torna a traslladar-se de nou a Espanya, el que permet col·laborar amb els músics més prestigiosos com ara Avishai Cohen, Perico Sambeat, Albert Bover, Jesús Santandreu, Paco Charlín, Abe Rabade, Kirk McDonald, Fabio Miano, Joan Soler, Jordi Vila, Mario Rossy, Santi Navalón, Albert Sanz, Vicente Macián, Toni Belenguer, Amadeu Adell o Voro Garcia.
A part de participar en un bon nombre de projectes com a sideman la seua trajectòria discogràfica com a líder presenta els projectes d’Espiral (SedaJazz, 2018), Dog sounds (RZF, Discmedi, 2012) i Tras Coltrane (Fresh Sound New Records, 2008). El seu més recent enregistrament Espiral, realitzada per al col·lectiu valencià de Sedajazz és executada i desenvolupada en formació de quartet.
“Naturalitat i potència són els trets distintius de la seua interpretació. Les seues composicions revelen un profund coneixement de la història del Jazz i una visió precisa de l’actualitat jazzística i de la música contemporània”.
Dissabte 18 de gener de 2020
Auditori de la Casa de la Cultura
Hora: 19:30
Entrada: 3 € (reduïda: 2 €)
.
Cristina Blasco, veu
Ricardo Belda, piano
Lucas Ibáñez, guitarra
Lluís Llario, contrabaix
Felipe Cucciardi, bateria
.
Cristina Blasco
presentació del disc
Com un gust meu ( Jazz en valencià)
La cantant valenciana Cristina Blasco porta més de vint anys dedicats al jazz vocal. Per a la gravació d’aquest disc ha comptat amb el seu trio de sempre, el format per: Ricardo Belda al piano, Lluís Llario, al contrabaix i a la bateria Felipe Cucciardi.
El grup es caracteritza per fer adaptacions al valencià de les lletres originals de temes tan coneguts com: Misty (Tot es gris), Autumn Leaves (Les fulles mortes), Cheek to cheek (Ballem juntes), The shadow of your smile (L’ombra del teu somriure), etc.
Les noves versions d’aquests clàssics adquireixen una nova musicalitat contemporània on els arranjaments originals, donen pas a la improvisació que està present en tots els temes del repertori.
Recordem amb “Com un gust meu” cançons tradicionals del gènere jazz, ara actualitzades, cançons que sedueixen a l’oient, interpretades en la nostra llengua.
En aquesta ocasió presentarà el disc en formació de quintet, amb Lucas Ibáñez a la guitarra.
Alexey León, saxo alt, flauta, veu, percussió – Carlos Sarduy, trompeta, fiscorn – Javier Massó “Caramelo de Cuba”, piano/teclats – Dany Noel, contrabaix/baix elèctric – Marc Miralta, bateria
.
Mestissatge és el que defineix el jazz des del seu naixement. Música carregada d’ingredients de Nova Orleans, Cuba, Àfrica, Espanya mesclades en un cresol.
Alexey León Quintet proposa un directe emocionant amb un so modern, negre, blanc, flamenc, mestís i crioll. Conjumina elements de blues, timba cubana, son, rumba i buleria flamenques, ritmes africans, samba del Brasil, bugalú i funky jazz.
¡Cuban Connection!
La “connexió cubana” és un tribut a Cuba, un tribut a la meua cultura nativa. És una col·lecció de música que vaig escriure per al grup amb un so molt especial basat en la tradició musical cubana i el llenguatge del jazz contemporani. En aquestes composicions he mesclat elements d’estils com Second line de Nova Orleans, el Changüí de Cuba, el Bolero tradicional, el son o la rumba Cubana. Realment el projecte s’ha convertit en una connexió musical entre Cuba i Espanya. He tingut el privilegi de col·laborar en aquest treball amb Perico Sambeat, Carlos Sarduy, Iván Melón Lewis, Marc Miralta, Frank Durand, Dany Noel, MC Kumar Sublevao, Ivan Cebrian, Matt Baker. Estic molt emocionat de poder compartir-ho amb tots vostés! Aquestes composicions són un reflex del que he viscut i el que he aprés durant aquests últims anys en llocs molt diferents. Des de Manzanillo, una xicoteta ciutat a Orient (Cuba), on vaig nàixer fins a Moscou (Rússia) on vaig estudiar o Barcelona, Madrid i València a Espanya, on visc actualment. Cadascun em va donar una cosa única i em va ajudar a arribar on estic ara. Allà on vages, sempre t’emportes amb tu una mica d’aqueix lloc i amb aquest àlbum vull compartir amb tots vostés les experiències musicals i existencials que he viscut. (Alexey León)
Els músics…
Alexey León Reyes (saxofon alt, flauta, veu, percussió)
Saxofonista nascut en Manzanillo, Cuba. Amb cinc anys comença a tocar la flauta i el piano. Després que la seua família es traslladara a Rússia comença a tocar el saxofon i contínua la seua educació musical a Moscou en el prestigiós col·legi musical Estatal Gnesin. Al juliol de 2012 dins de l’All Russian Big Band dirigida per Matthew Herbert representa l’Acadèmia Russa en el festival BT River of Music a Londres durant els jocs Olímpics en 2012.
En 2013 és guardonat amb una beca de Michel Camilo per a cursar el programa Màster en Berklee College of Music (València Campus) per a estudiar amb Perico Sambeat i Alain Pérez entre altres grans músics. En 2015 es llicencia amb la qualificació Cum laude. Durant els seus estudis en Berklee grava el seu primer treball discogràfic “Cuba meets Russia” que és seleccionat per a la mostra nacional del Jazz Espanyol – Jazz eñe. Amb aquest disc fa una gira per Espanya i Rússia. En el mateix any guanya el premi de Juan Claudio Cifuentes “Millor Solista” en el concurs de Jazz de la Universitat Jaume I. Al novembre del 2017 guanya el premi “Millor Solista” en el concurs de joves jazzistes JoJazz en l’Havana, Cuba. El seu segon treball discogràfic Alexey León Quintet “Cuban Connection” publicat en 2018 compta amb les col·laboracions de Perico Sambeat, Marc Miralta, Iván “Melón” Lewis, Carlos Sarduy. Ha col·laborat amb músics internacionals com Eddie Gómez, Danilo Pérez and Berklee Global Jazz Institute, Perico Sambeat, Jorge Pardo, Alain Pérez, Javier “Caramelo” Masso, Israel Suárez “Piraña”, etc.
Carlos Sarduy (trompeta, fiscorn, percussió)
El trompetista Carlos Sarduy, guanyador d’un Grammy llatí. Als 16 anys va guanyar el prestigiós concurs Jojazz en l’Havana, Cuba i als 21 va presentar el CD Charly a l’Havana, una excel·lent òpera prima en la qual van col·laborar, entre altres, Chucho i Amadito Valdés. Dotat d’un so “net i compacte”, la seua manera de tocar deixa traslluir el llegat del bebop, juntament amb una depurada formació acadèmica i la influència de la rumba de les comparses havaneres. Sarduy ha treballat amb Bebo Valdés, David Murray, Esperanza Spalding, Ojos de Brujo (amb qui va obtindre un Grammy llatí), Julio Barreto o Román Filiú. Amb el quintet d’aquest últim va gravar ‘Blowin Reflections’ (2005). El trompetista destaca també com a músic de sessió en enregistraments d’artistes d’altres estils com Lenine, Ainhoa Arteta, Mariza o Concha Buika, i en pel·lícules com ‘La piel que habito’ de Pedro Almodóvar o ‘Chico i Rita’ de Fernando Trueba. Carlos Sarduy acompanya a Chucho Valdés amb la formació “Irakere 40” banda que ha marcat un abans i un després en la història del latin jazz.
Javier “Caramelo de Cuba” Massó (piano/teclats)
És originari de l’Havana on va realitzar la seua formació en el Conservatori Alejandro García Caturla, el Conservatori Provincial de Música Amadeo Roldán i l’Escola Nacional d’Art (ENA). Al llarg de la seua carrera ha compartit escenari amb grans estreles de la música cubana i internacional com Celia Cruz, Omara Portuondo, Paquito D’Rivera, Arturo Sandoval, “Xocolate” Armenteros, Israel López “Cachao”, Tata Güines, Guillermo Barreto, José Luis Quintana “Changuito”, Orlando Valle “Maraca”, Miguel “Angá” Díaz, Horacio “El Negro”, Debora Carter, Johnny Griffin, Richie Cole, James Carter, Dave Valentin, Jerry González, Andy González, i molts més. Des de l’any 1992 resideix a Espanya on ha fusionat el món del flamenc amb el jazz al costat de Paco de Lucía, Enrique Morente, Diego “El Cigala”, Estrella Morente, Concha Buika, Antonio Serrano, Jorge Pardo, “Tomatito” o “El Niño Josele”. Ha sigut nominat al Latin Grammy al costat de Jerry González y Los Piratas del flamenco en 2004 i com a millor pianista de jazz en 2005 i 2006. La seua participació en el disc Jerry González i El Comando de la Clave (editat a Espanya amb el nom “Avísale a mi contrario que aquí estoy yo”), li va portar la nominació als Grammy Llatins 2012 en la categoria de Millor Disc de Jazz. Ha tocat en les principals places de jazz del món tals com Jazzhus Montmartre, Copenhagen, Festival de Jazz de Campeche, Mèxic, Kriol Jazz Festival de Cap Verd, etc.
Marc Miralta (bateria)
Naix a Barcelona i comença a tocar la bateria als set anys; als dotze rep la primera classe, del bateria Pau Bombardó. Ha estudiat percussió clàssica i també toca taules hindús, caixó flamenc i vibràfon.
Ha estudiat a l’Escola de Música Zeleste (CDMBR) de Barcelona (1980-1984), en el Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona (1982-1989), en el Taller de Músics de Barcelona (1984-90) i en la Berklee College of Music de Boston (als EUA) (1990-1993). Ha actuat en festivals i clubs de jazz d’Europa, Nord Amèrica, Centre Amèrica, Sud Amèrica, Àsia, Orient Mitjà i Àfrica, amb músics de la talla de Pat Metheny, Gary Burton, Wynton Marsalis, Steve Lacy, Paquito D’Rivera, Tete Montoliu, Art Farmer, George Garzone, Jerry Bergonzi, Mark Turner, Joshua Redman, Perico Sambeat, Chano Domínguez, Gerardo Núñez i Esperanza Fernández, La Companyia de Flamenc de Carmen Cortés, Israel Galván, Jorge Pardo, entre altres. Ha gravat més de seixanta CD’s amb diverses formacions. Com a líder, el New York Flamenco Reunion (Nuevos Medios, 15774) i Flamenco Reunion (Karonte-Contrabaix). “Dreams” de Marc Miralta Quartet (FSNT) amb composicions pròpies, amb Seamus Blake, Ed Simon i Omer Avital. Lidera l’ OAM TRIO amb Aaron Goldberg i Omer Avital amb quatre cds, i CMS TRIO amb Javier Colina i Perico Sambeat amb tres cds en el mercat.
Dany Noel (Baix elèctric/Contrabaix)
Naix en l’Havana, Cuba. Comença els seus estudis musicals a l’edat de 10 anys. Ja com a professional comença a tocar el baix i el contrabaix amb moltes orquestres i artistes cubans de reconeixement nacional i internacional com Pio Leiva i Omara Portuondo, integrants del “Buena Vista Social Club”, al seu torn grava discos amb Angel Bonnet, Eddy Gaitan.
Participa en els millors festivals de Jazz del món. Des de 2007 ha estat col·laborant amb diferents figures com Roy Hargrove, Luis Salinas, Bebo Valdés, Chucho Valdés, Changuito, Giovanni Hidalgo, Richie Flores, Dave Valentin, Jerry González, Ivan Lins, entre altres. Recentment s’ha endinsat en l’escena del pop i en el propi flamenc, gravant discos amb cantants com Concha Buika i el conegut productor i guitarrista Javier Limón.
El seu treball es troba en els CD d’artistes tals com Luz Casal, Victoria Abril, Lolita Flores, Ainhoa Arteta, Mariza, Fito Páez, Ojos de Brujo. Ha treballat amb José Luis Perales en el seu recent DVD com a arranjador musical. Va col·laborar amb el director de cinema Fernando Trueba en una de les seues pel·lícules (Chico i Rita). En 2019 guanya el prestigiós premi Cuba Disc en diverses nominacions amb el treball discogràfic “Italuba” juntament amb Horacio “El Negro” Hernández.
Albert Palau, piano
Tom Barford, saxo tenor
Jonny Mansfield, vibràfon
Will Sach, contrabaix
Marc Michel, bateria
.
Albert Palau presenta el seu projecte més recent en el qual participen alguns dels músics amb més talent de l’escena britànica. Havent tingut el Royal Academy of Music londinenc com a lloc de trobada, tots ells comparteixen un entusiasme per la improvisació i la interacció energètica. Els guanyadors del premi Kenny Wheeler, Tom Barford (Tenor Sax) i Jonny Mansfield (Vibes), comparteixen la primera línia. La secció rítmica es completa amb Will Sach en el contrabaix i amb Marc Michel en la bateria, un dels tàndems més sol·licitats en la capital britànica.
En aquest projecte, Albert presenta un set de composicions originals que han sigut escrites des que va canviar la seua residència a Londres després de passar per Boston, Nova York i València. Aquest repertori és una exploració de les experiències i influències que Albert ha adquirit al llarg dels anys, mesclant en el programa les arrels i energia del jazz estatunidenc amb la tradició folk britànica. El resultat és un recorregut que es mou des de sons eteris com en “Northern Journey” a temes energètics com “Ken’s Suite” i a intricades melodies rítmiques com “Cloud 9”.
Albert Palau és un músic valencià que s’ha consolidat com un dels pianistes més sol·licitats per algunes de les figures internacionals més importants del jazz. Recentment, ha estat de gira per Europa amb projectes liderats per músics com Peter Bernstein, Charles McPherson o Dick Oatts. També ha liderat els seus propis projectes, com l’Albert Palau Octet en el seu tribut a la música cinematogràfica del compositor espanyol Miguel Asins Arbó.
aljazzirajazzclub.wordpress.com 