Marco Mezquida, crònica d’un concert – Alzira 12 de Gener de 2019 (Xavi Ramírez)


El dissabte 12 de gener els amants del jazz i de la música en general tinguérem l’oportunitat de gaudir d’una experiència musical inoblidable, un regal sensitiu que ens va emocionar fins deixar-nos sense paraules, bocabadats, removent-nos als seients nerviosament o petrificats, no donant crèdit a la profunditat del que ens estava travessant. Marco Mezquida, un músic en plena maduresa i físicament pletòric, es va despullar davant nostre de tot allò terrenal, per fer-nos una ofrena de tot el que sent amb el llenguatge dels sons i dels silencis, de les textures i dels colors que és capaç de extraure del seu vehicle d’expressió, el piano. Com a primer plat ens va oferir una ‘Improvisació Lliure’ de quasi un hora de durada, un viatge que ens mostrà les possibilitats musicals infinites de l’instrument. Li seguiren temes com ‘Lekeitio’, tema composat a la ciutat basca, del seu darrer disc Orrius Concert. Una molt grata sorpresa fou, a continuació, la revisió del clàssic de Nino Bravo ‘Libre’ que, com ens contaria després, es tota una declaracions de principis vitals i musicals que fa seua completament. ‘Joia’ un tema estrenat cap al 2016 dedicat a la seua àvia, tendre i delicat, com la revisió que va fer del meravellós estàndard ‘All of Me’. I per a concloure el ‘Chorinho Paracaidista’ una perleta molt simpàtica a ritme de chorinho dedicada al seu gat, supervivent a la caiguda-planeig des d’un cinqué pis d’alçada. L’eufòria final dels presents, les mirades perdudes que cercaven una explicació al que havien viscut, el somriure que ens aflorava, ho explicava tot: romandrà per sempre a les nostres memòries.

 

Després tinguérem el privilegi de compartir taula amb Marco i Mireia. Ací sabérem moltes més coses i molt interessants, del Marco quotidià, del grandíssim treball i esforç que sustenta la coherència i l’honestedat que ens mostra a l’escenari. Cóm, amb només 31 anys, és capaç de sintetitzar el llenguatge jazzístic, el folklòric, el clàssic, el pop o la improvisació lliure davant de multituds? La resposta és la seua passió per l’expressió musical. Avui no té preferències estilístiques, encara que el jazz el captivara a l’adolescència, totes les formes musicals li son vàlides per poder expressar tot allò que porta dintre. Parlàrem també de la seua tasca docent, dels alumnes que s’espanten al ser sabedors de la disciplina que requereix l’excel·lència. Del martiri que pot ser durant les gires els pianos de baixa qualitat, no ja desafinats, que també, sinó els de teclat molt dur per a un músic que desplega formes percussives esgotadores durant un temps inaudit, com la Suite de 55’ sense interrupció que ens va oferir en obrir el concert. De com de meravellós és compartir la música amb la Sílvia Pérez Cruz pels grans escenaris de tot el món, avançant-nos en primícia que vindran al Palau de la Música de València a l’Octubre, imperdible. De la Rosalía, que va ser alumna seua, i de la seua precoç determinació per a aconseguir arribar al més alt. Parlàrem de jazz, com no, de la seua situació actual i de la necessària tasca promocional a nivell local. De la música, que avui més que mai, depèn de nosaltres, els oients, del nostre suport amb la assistència als concerts. De com es va trobar de còmode i el respecte amb que l’escoltàrem, mèrit aquest de tots els assistents als concerts de jazz dels dissabtes d’Alzira i rodalies als que volem agrair la seua exquisida educació amb els músics. I per suposat, gràcies al bon conversador que demostrà ser, parlàrem del diví i de l’humà, de política i de ficció, arreglant un poc aquest món que no té solució, fins a les dues de la matinada.

 

Que la música té poder terapèutic és per tots conegut, però el miracle, l’autèntica màgia, la que ens capgira l’ànima, sorgeix quan eixa bellesa musical és capaç de detindre el pas del temps. I això es el que va passar a l’auditori aquest dissabte passat de les 19:43 fins a les 21:30. Cent persones foren traslladades des d’un seient a un espai paral·lel, on no existia ni el temps ni la forma però on totes poguérem veure, clarament, les entranyes d’un gran comunicador, d’una gran persona, d’un gran músic…. MARCO MEZQUIDA.

 

Xavi Ramírez

Marco Mezquida, piano sol

ALJAZZIRA JAZZ CLUB

presenta

MARCO MEZQUIDA

piano sol

Dissabte, 12 de gener de 2019

Auditori de la Casa de la Cultura

19:30 hores

Entrada: 3 € (reduïda: 2 € )

.

Comencem l’any amb força!

No és la primera vegada que escoltem en directe a Alzira a Marco Mezquida. Va vindre per primera vegada amb el quartet de Miquel Fernández, el 26 de maig de 2012. Ja el coneixíem d’haver-lo escoltat en gravacions, però va ser espectacular escoltar-lo en directe.

El tornàrem a veure de nou el 12 de juny del 2015, amb una proposta més experimental acompanyant a Julián Sánchez.

I ens va captivar de tal manera la darrera vegada que va actuar amb el trio de Gonzalo del Val, presentat el disc Koiné, el 27 de maig del 2017, que vam tindre ben clar que l’havíem de convidar com a líder, i hem pensat que el major protagonisme que li podem donar és en un concert en format de piano sol, format que té molt rodat (ja en té cinc discos enregistrats a piano sol!).

Aquest és un concert que no vos podeu perdre per res del món!

.

Hi ha consens entre la premsa, programadors, públic i els seus propis col·legues a assenyalar Marco Mezquida Mateos (Maó, 1987) com una de les aparicions més brillants i prometedores en l’escena musical de la península en dècades i un artista destinat a conquerir qualsevol escenari imaginable al món. Ha estat escollit Músic de l’Any per l’Associació de Músics de Jazz i Moderna de Catalunya no una, sinó quatre vegades; ha presentat el seu concert de piano sol al imponent Palau de la Música ‐un privilegi reservat a pianistes de molt recorregut- i ha estat convocat per una interminable llista d’artistes de primer ordre per realitzar gravacions i concerts per tot el món.

Brillant com a compositor, pianista, improvisador, bandleader, eclèctic i camaleònic: Jarrett, Schubert, Ravel, Gesualdo o Bley, per nomenar uns pocs, es fonen exquisidament en l’ADN musical de Marco, que, tot acabats de fer 31 anys, ja té 50 discos gravats al costat dels millors músics del país i en la seva incessant activitat concertística ha realitzat centenars de concerts en importants auditoris, festivals i clubs de 30 països del món per 4 continents.

Nascut l’11 de març de 1987 a Maó, fill de dos professors, als 3 anys ja jugava amb la música i donada la seva facilitat per els ritmes i melodies, als 7 anys els seus pares el van animar a estudiar piano a l’Escola Municipal de Maó amb Tomé Olives i Ricard Ramisa; anys més tard va seguir estudiant piano jazz amb Suso González, piano clàssic amb Isabel Fèlix i orgue amb Tomé Olives. Des que es va llicenciar al 2009 a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) ‐on va estudiar amb mestres com Agustí Fernández, Lluis Vidal, Albert Bover i Luca Chiantore- Mezquida s’ha convertit en un dels músics més valorats i sol·licitats del panorama jazzístic i de les músiques improvisades a Espanya, elogiat per la potent versatilitat, personalitat i magnetisme musicals, convertint‐se en un dels artistes més complets i expressius de la seva generació.

La seua activat creativa no enganya: realitza una mitja de 180 concerts a l’any des de 2015 i ha gravat més de 50 discos amb els millors músics del país: 15 com a líder i colíder de grups gravant la seva pròpia música i 36 com a sideman o col·laborador de projectes diferents.

Destaquen els seus projectes Chicuelo & Marco Mezquida, Marco Mezquida & Els somnis de Ravel, MAP (Mezquida‐Aurignac‐Prats), el seu trio danès Pieris (Mezquida-Bodilsen-Andersen), els seus duets amb Manel Fortià, Pablo Selnik, Albert Bover, Ramon López, Félix Rossy. .. i els seus elogiats concerts a piano sol, un format on ha aconseguit ser anomenat mag del piano i on potencia la seva major llibertat estètica i creativa gràcies al seu bagatge en la música clàssica, contemporània, la música popular, el jazz, la lliure improvisació, el pop  i el flamenc, com demostren els seus ja 5 discos publicats a piano sol entre 2013 i 2018.

La seva devoció pel món de la cançó popular es demostra en els seus duets estables amb grans cantants: destaca l’aclamat duet amb l’artista Sílvia Pérez Cruz; el duet que forma des de fa més de 10 anys amb la cantant Celeste Alías i el que té amb el compositor i cantant Alfonso de Vilallonga on ret tribut a la chanson.

Ha actuat i gravat al costat de grans figures llegendes del jazz com Lee Konitz, Bill McHenry, Carme Canela, Gorka Benítez, Jordi Rossy, etc i forma part d’una dotzena de grups més com sideman: Giulia Valle Trio, Michael Olivera Group, Albert Cirera i Tres Tambors, Guillermo McGill, Joan Vidal Sextet, Gonzalo del Val Trio, Marc Miralta Quartet. També ha potenciat la connexió amb la dansa, actuant habitualment a duo al costat de grans ballarins com Sol Picó (Premi Nacional de Dansa), Laia Molins i Joan Taltavull.

Ha actuat presentant els seus projectes en importants auditoris i festivals de 30 països en 4 continents. Destaquen els seus concerts en els Festivals de jazz de Tòquio, Jazzaldia de Sant Sebastià, Madrid, Montreal, Barcelona, Sao Paolo, Londres, Buenos Aires… així com les actuacions en importants auditoris com la Filharmònica de Colònia, el Palau de la Música de Barcelona, el Guggenheim de Bilbao, el Castell de Peralada, l’Auditori Nacional de la Ràdio d’Àustria… Ha actuat també en alguns dels clubs de jazz més emblemàtics del món com són el Blue Note de Nova York, SF Jazz de Sant Francisco, Unterfarht de Munic, Bimhuis d’Amsterdam, Pizza Express de Londres, Sunside de París, Moods de Zurich, Porgy and Bess de Viena, Jamboree de Barcelona, BMC de Budapest, Montmartre de Copenhague, Cafè Central de Madrid i el Sometime de Tòquio.

Ha composat i gravat la música per a 4 produccions teatrals entre 2015-2017): dues reeixides i premiades produccions dirigides per Julio Manrique: “El curiós incident del gos a mitjanit” en 2015, produïda pel Teatre Lliure; EVA de la companyia T de Teatre; una adaptació d’El Petit Príncep, etc. Ha enregistrat dos programes per a la televisió catalana (Jazz a l’Estudi). Ha tocat música de Chopin, Gershwin, Mingus, Amargós, etc amb varies orquestes de clàssica i big bands de jazz: la Simfònica de Balears dirigida per S. Brotons, l’Orquestra del Penedès dirigida per M. McGuiness, l’OCIM de Menorca, big band de Classijazz dirigida per Ramon Cardo, la big band de l’ESMUC dirigida per J.A. Amargós, etc.

Una desena de premis (Altaveu 2015, 2 premis Enderrock, 4 anys Músic de l’Any per l’AMJM de Catalunya, etc) jalonen la seva fulgurant carrera musical que combina amb la docència al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona i a l’Escola Superior d’Estudis Musicals.

https://marcomezquida.com/curriculum/

Gonzalo del Val Trio, Koiné

ALJAZZIRA JAZZ CLUB

 

presenta


Gonzalo del Val Trio

Koiné

Marco Mezquida, piano – David Mengual, contrabaix – Gonzalo del Val, bateria

  

Dissabte, 27 de Maig de 2017

Auditori de la Casa de la Cultura

19:30 hores

Entrada: 3 € (reduïda: 2 €)

.

El bateria mirandés Gonzalo del Val és un dels percussionistes més destacats en l’escena actual del jazz a Espanya. Ha fet sonar la seua bateria al costat dels jazzmen més importants del país i alhora ha sigut líder de projectes propis que sempre han sorprès tant al públic com a la crítica. La seua música ha traspassat fronteres i ha rebut elogis de públics de tots els països. Així mateix, músics d’excepcional talent com Víctor de Diego, Marc Miralta, Jon Robles, Antonio Serrano, David Mengual, Jordi Bonell, Horacio Fumero, Dani Pérez, i fins i tot Joan Albert Amargós, entre molts uns altres, han comptat amb del Val per a l’engegada dels seus propis projectes musicals, la qual cosa l’ha convertit ràpidament en un dels bateries més sol·licitats del panorama jazzístic espanyol.

 

Amb la presentació del seu primer treball discogràfic tant en festivals com en sales de tota Espanya, va aconseguir un reconeixement general a tots els nivells: la revista francesa Sojazz va incloure una crítica al seu disc en la secció de joves talents, va ser nominat a “Millor nova proposta” del 2009 per la revista de Jazz & Blues de Barcelona, Jaç, i també en 2009 va ser guardonat amb la beca “Joves Excel·lents” per a estudiar en la prestigiosa escola Manhattan School of Music de New York. El seu segon disc ha sigut seleccionat per la revista americana “All About Jazz” com un dels més destacats del mes de Desembre del 2011.

 

Des del 2005 resideix a Barcelona on exerceix com a professor en l’Aula de Música Moderna i Jazz del Conservatori del Liceu (membre de la Berklee School of Music de Boston), així com en el Conservatori Superior del Liceu. En el 2013 ha sigut nomenat Director Acadèmic de L´AULA de BCN, Grau Professional de Jazz del Conservatori Liceu.

 

“…Gonzalo del Val, un bon baterista però també un gran compositor, que ha escrit composicions molt interessants al voltant d’Eric Rohmer… m’encanta el beat que té del Val, molt lleuger, molt aeri i amb molt de swing…”

Juan Claudio Cifuentes “Cifu” – RADIO 3

 

 

 

 

Koiné (2016, Fresh Sound New Talent)

 

Després de presentar el seu anterior treball discogràfic en festivals i sales de tota Espanya, i amb el qual va aconseguir un reconeixement nacional i fins i tot internacional, Gonzalo del Val ens presenta ara el segon CD d’aquesta formació, acompanyat d’alguns dels més importants solistes del jazz estatal.

 

Un trio espectacular que reuneix a algun dels músics més destacats de la seua generació que garanteix una música rica i espontània, basada en la contínua interacció dels seus components.

 

En l’escenari escoltarem a tres generacions de músics sent tots ells els més sol·licitats del panorama jazzístic. A més del bateria Gonzalo del Val, el trio està format per David Mengual i Marco Mezquida.

 

David Mengual al contrabaix, base rítmica de luxe, referència de moltes dels grans enregistraments de jazz d’aquest país. En el seu haver-hi compta amb una discografia extensíssima i amb diversos premis al seu nom.

 

El joveníssim pianista menorquí establit a Barcelona Marco Mezquida, destaca per la seua energia, virtuosisme i imaginació. Malgrat la seua curta edat, avui dia és un dels intèrprets de jazz més prometedors de la seua generació.

 

Una formació àgil, equilibrada, de sonoritat càlida i sempre suggeridora. Un vehicle perfecte perquè els tres músics s’expressen amb gran comoditat. La proposta estètica del trio és molt variada, condicionada per les inquietuds musicals dels tres intèrprets. Actualment el seu repertori el formen composicions originals amb una especial presència de reinterpretacions, basades en temes del repertori jazzístic.

 

Música plena de calidesa, intimisme i sensibilitat interpretativa.

 

 

 

 

17 Mostra de Jazz al Carrer, Alzira, del 9 al 13 de juny

Divendres, 12 de juny

Cloenda de la temporada de Jazz i Cinema

A les 20 hores, projecció de la pel·lícula de Francis F. Coppola, “Cotton Club”.

En acabar la pel·lícula, se servirà un vi d’honor al claustre.

A continuació, a les 23 hores, concert de Julián Sánchez New Quartet, amb Julián Sánchez (trompeta), Marco Mezquida (piano), Bori Albero (contrabaix) i Ivo Sans (bateria)

.

Continua llegint “17 Mostra de Jazz al Carrer, Alzira, del 9 al 13 de juny”