Picazo – De Lera – Cucciardi Trio

Aljazzira Jazz Club

presenta

Picazo – De Lera – Cucciardi Trio

Presentació del disc Al voltant de Mompou (2012, Blau Records)

.

Dissabte 12 d’abril de 2014

Auditori de la Casa de la Cultura

19:30 hores

Entrada: 3 euros

.

Daniel Picazo, piano

Diego de Lera, contrabaix

Felipe Cucciardi, bateria

.

Cover  picazzo picazzo2

.

Al voltant de Mompou (2012, Blau Records)   A diferència del que succeïa en èpoques passades, marcades per l’autodidactisme i les concepcions romàntiques del jazz, les últimes generacions de jazzistes espanyols han obtingut en els conservatoris una sòlida formació tècnica. La preparació proporciona a aquests músics una visió panoràmica dels mecanismes musicals que els permet moure’s amb soltesa entre gèneres molt diversos. Porten en els seus gens una versatilitat saludable, que no cal confondre amb l’eclecticisme. Daniel Picazo és un exemple perfecte d’açò. Aquest pianista va donar els seus primers passos professionals en l’àmbit de la música clàssica i després va arribar al jazz per la via del acid. En aquest disc de debut —que destil·la ja una gran maduresa— es mostra intrigat per les formes i colors musicals, més interessat pel treball col·lectiu que per l’individualisme. No renuncia a la improvisació, per al que s’envolta d’alguns dels millors vents de l’escena valenciana, però la contrapesa amb una escriptura inspirada i de múltiples registres. Al voltant de Mompou reuneix tres arranjaments sobre temes del compositor català Frederic Mompou amb dos standards i dues composicions originals. El genial Mompou (1893-1987) deu la seua fama a una música etèria, d’arrel impressionista, expressada sobretot a través de petites peces per a piano. Les Impressions íntimes són un cicle de joventut; la «Cançó número 6» és potser la més coneguda del cicle Cançons i danses. Mompou ocupa menys de la primera meitat del disc, però l’atmosfera delicada de la seua música impregna tot el conjunt. No obstant açò Picazo no cau en un respecte excessiu, i gràcies a la seua lectura, «Impressions Íntimes II», per exemple, en origen una melodia intimista, es converteix en un dels temes més potents del conjunt. Els arranjaments de «Over the rainbow», a 5/4, i «Beautiful love», amb una elaborada introducció a la manera de la música barroca, són igualment interessants. L’últim tram queda per als originals: un tango cadenciós —«Nocturna»—, que a poc a poc adquireix intensitat, i una «Nana in minor» amb aire de bachiana brasileira gràcies al bell cant sense paraules de María Velasco. El comiat a càrrec d’un sol de violoncel enllaça d’alguna manera amb les notes del contrabaix que obrien el disc, i deixa en l’oïdor la sensació d’un ple encert. Jorge García, notes al disc.

. Continua llegint “Picazo – De Lera – Cucciardi Trio”

Anuncis