Jeff Jerolamon Jazz Experience

ALJAZZIRA JAZZ CLUB

presenta

Jeff Jerolamon Jazz Experience

Dissabte, 9 de febrer de 2019
Auditori de la Casa de la Cultura
19:30 hores
Entrada: 3 € (reduïda: 2 €)

.

Jeff Jerolamon, bateria

Jesús Núñez, saxo

Joan Vicens, saxo

Julio Fuster, contrabaix

.

Jeff Jerolamon

 

Reconegut bateria i músic nord-americà que actualment viu a València i treballa com a professor de bateria en el prestigiós Conservatori de València.

Al llarg d’una carrera de quasi 40 anys, Jerolamon ha actuat i/o gravat amb músics de la talla de Júnior Cook, Joe Henderson, Johnny Griffin, Sonny Fortune,  Herb Ellis, Lee Konitz, Lou Donaldson, Tal Farlow, Wallace Roney, George Cables, Jorge Pardo, Tete Montoliu , John Hicks entre altres.

També destaca la seua participació en tres gires amb noms tan importants com la Count Basie Orchestra (sota la direcció de Frank Foster), Louie Bellson i Arthur Taylor, dos dels grans de la història de la bateria.

A més, és autor del mètode internacional “Straight Ahead Jazz Drumming”.

 

 

Jesús Núñez

 

Nascut a San Fernando, Cadis, inicia els seus estudis musicals a primerenca edat, obtenint el Grau Superior de Saxofon Clàssic en el Conservatori Superior de Música de Granada en 2012 sota la tutela del magnífic saxofonista Rogelio Gil.

En finalitzar els seus estudis en el conservatori comença a explorar el Jazz i estudia en diversos seminaris amb Perico Sambeat, Ernesto Aurignac i Iván “Melón” Lewis. En 2014 inicia una nova etapa en el Conservatori Superior de València, aquesta vegada en l’especialitat de Saxofon Jazz sota la batuta de professors de la talla de Toni Belenguer, Jeff Jerolamon, Voro García o Ramon Cardo.

Paral·lelament a la seua formació acadèmica rep classes del gran saxofonista valencià Javier Vercher.

En l’actualitat, continua amb la seua formació i està immers en projectes de diversa magnitud com el Jazz Experience del gran bateria estatunidenc Jeff Jerolamon.

 

Joan Vicens

 

Motivat per Francisco Blanco “Latino” i les jornades de jazz organitzades pel col·lectiu Sedajazz és captivat pel so i la forma d’expressar-se pròpia d’aquest estil, optant per l’especialitat de Jazz, una formació alternativa a la tradicional, en el Conservatori Superior de Música de València. Allí desenvolupa un llenguatge i so ancorat en referents com John Coltrane, Jerry Bergonzi i Mark Turner. Alguns dels docents que calen destacar en la seua formació són Ramón Cardo, Toni Belenguer, Santi Navalón, Javier Feierstein o el mateix Latino; així com altres artistes del panorama estatal com Perico Sambeat i internacional, com Jerry Bergonzi.

Ha compartit escenari amb artistes com Greg Hopkins, Chris Kase, Kirk McDonald, Javier Vercher, Jesus Santandreu, Toni Belenguer, Ximo Tébar, Albert Palau, Mark Nightingale o el mateix Ramón Cardo i l’IVAM Jazz Ensemble.

En l’actualitat realitza nombroses col·laboracions i d’altra banda desenvolupa un projecte com a solista al trio del bateria estatunidenc Jeff Jerolamon, amb Julio Fuster al contrabaix.

 

 

Julio Fuster

 

Músic autodidacta. A la fi dels 80´ presa la mà de Steve Emery (Strech) per als inicis en el blues i el rock; i aquest descobriment li acosta a la professió, la qual cosa desperta interés i passió per la música i el seu estudi en general.

És titulat pel Conservatori Professional José Iturbi de València i posseeix certificacions d’estudis en els Conservatoris Superiors dels Illes Balears i Joaquin Rodrigo de València. Però és de forma extraoficial com més experiència ha adquirit assistint a seminaris, workshops o màsterclass amb alguns dels grans del jazz.

Alliçonat prop de Francisco Lluch, Uli Glaszmann, Mat Penman, Mario Rossy, César Giner i en curtes però intenses trobades amb Carles Benavent, Zé Eduardo, Mat Becker, Paco Charlín, Ben Street, etc.

Destaca la seua impol·luta tècnica clàssica al costat de la seua experiència en jazz.

Ha tocat seguint la batuta de Perico Sambeat, Fco. Blanco “Latino”, Jesús Santandreu, Ramon Cardo, Michael P. Mossman, Greg Hopkins, Bob Mintzer, així com els clàssics Óscar Creus (OSV), Francisco Estévez (OMA), Manuel Galduf (OCSMV), J.M. Moreno Valent (OCSIB), Salvador Chuliá i E.G.Asensio (OCJIV). Pertany al col·lectiu Sedajazz.

Marco Mezquida, crònica d’un concert – Alzira 12 de Gener de 2019 (Xavi Ramírez)


El dissabte 12 de gener els amants del jazz i de la música en general tinguérem l’oportunitat de gaudir d’una experiència musical inoblidable, un regal sensitiu que ens va emocionar fins deixar-nos sense paraules, bocabadats, removent-nos als seients nerviosament o petrificats, no donant crèdit a la profunditat del que ens estava travessant. Marco Mezquida, un músic en plena maduresa i físicament pletòric, es va despullar davant nostre de tot allò terrenal, per fer-nos una ofrena de tot el que sent amb el llenguatge dels sons i dels silencis, de les textures i dels colors que és capaç de extraure del seu vehicle d’expressió, el piano. Com a primer plat ens va oferir una ‘Improvisació Lliure’ de quasi un hora de durada, un viatge que ens mostrà les possibilitats musicals infinites de l’instrument. Li seguiren temes com ‘Lekeitio’, tema composat a la ciutat basca, del seu darrer disc Orrius Concert. Una molt grata sorpresa fou, a continuació, la revisió del clàssic de Nino Bravo ‘Libre’ que, com ens contaria després, es tota una declaracions de principis vitals i musicals que fa seua completament. ‘Joia’ un tema estrenat cap al 2016 dedicat a la seua àvia, tendre i delicat, com la revisió que va fer del meravellós estàndard ‘All of Me’. I per a concloure el ‘Chorinho Paracaidista’ una perleta molt simpàtica a ritme de chorinho dedicada al seu gat, supervivent a la caiguda-planeig des d’un cinqué pis d’alçada. L’eufòria final dels presents, les mirades perdudes que cercaven una explicació al que havien viscut, el somriure que ens aflorava, ho explicava tot: romandrà per sempre a les nostres memòries.

 

Després tinguérem el privilegi de compartir taula amb Marco i Mireia. Ací sabérem moltes més coses i molt interessants, del Marco quotidià, del grandíssim treball i esforç que sustenta la coherència i l’honestedat que ens mostra a l’escenari. Cóm, amb només 31 anys, és capaç de sintetitzar el llenguatge jazzístic, el folklòric, el clàssic, el pop o la improvisació lliure davant de multituds? La resposta és la seua passió per l’expressió musical. Avui no té preferències estilístiques, encara que el jazz el captivara a l’adolescència, totes les formes musicals li son vàlides per poder expressar tot allò que porta dintre. Parlàrem també de la seua tasca docent, dels alumnes que s’espanten al ser sabedors de la disciplina que requereix l’excel·lència. Del martiri que pot ser durant les gires els pianos de baixa qualitat, no ja desafinats, que també, sinó els de teclat molt dur per a un músic que desplega formes percussives esgotadores durant un temps inaudit, com la Suite de 55’ sense interrupció que ens va oferir en obrir el concert. De com de meravellós és compartir la música amb la Sílvia Pérez Cruz pels grans escenaris de tot el món, avançant-nos en primícia que vindran al Palau de la Música de València a l’Octubre, imperdible. De la Rosalía, que va ser alumna seua, i de la seua precoç determinació per a aconseguir arribar al més alt. Parlàrem de jazz, com no, de la seua situació actual i de la necessària tasca promocional a nivell local. De la música, que avui més que mai, depèn de nosaltres, els oients, del nostre suport amb la assistència als concerts. De com es va trobar de còmode i el respecte amb que l’escoltàrem, mèrit aquest de tots els assistents als concerts de jazz dels dissabtes d’Alzira i rodalies als que volem agrair la seua exquisida educació amb els músics. I per suposat, gràcies al bon conversador que demostrà ser, parlàrem del diví i de l’humà, de política i de ficció, arreglant un poc aquest món que no té solució, fins a les dues de la matinada.

 

Que la música té poder terapèutic és per tots conegut, però el miracle, l’autèntica màgia, la que ens capgira l’ànima, sorgeix quan eixa bellesa musical és capaç de detindre el pas del temps. I això es el que va passar a l’auditori aquest dissabte passat de les 19:43 fins a les 21:30. Cent persones foren traslladades des d’un seient a un espai paral·lel, on no existia ni el temps ni la forma però on totes poguérem veure, clarament, les entranyes d’un gran comunicador, d’una gran persona, d’un gran músic…. MARCO MEZQUIDA.

 

Xavi Ramírez

Marco Mezquida, piano sol

ALJAZZIRA JAZZ CLUB

presenta

MARCO MEZQUIDA

piano sol

Dissabte, 12 de gener de 2019

Auditori de la Casa de la Cultura

19:30 hores

Entrada: 3 € (reduïda: 2 € )

.

Comencem l’any amb força!

No és la primera vegada que escoltem en directe a Alzira a Marco Mezquida. Va vindre per primera vegada amb el quartet de Miquel Fernández, el 26 de maig de 2012. Ja el coneixíem d’haver-lo escoltat en gravacions, però va ser espectacular escoltar-lo en directe.

El tornàrem a veure de nou el 12 de juny del 2015, amb una proposta més experimental acompanyant a Julián Sánchez.

I ens va captivar de tal manera la darrera vegada que va actuar amb el trio de Gonzalo del Val, presentat el disc Koiné, el 27 de maig del 2017, que vam tindre ben clar que l’havíem de convidar com a líder, i hem pensat que el major protagonisme que li podem donar és en un concert en format de piano sol, format que té molt rodat (ja en té cinc discos enregistrats a piano sol!).

Aquest és un concert que no vos podeu perdre per res del món!

.

Hi ha consens entre la premsa, programadors, públic i els seus propis col·legues a assenyalar Marco Mezquida Mateos (Maó, 1987) com una de les aparicions més brillants i prometedores en l’escena musical de la península en dècades i un artista destinat a conquerir qualsevol escenari imaginable al món. Ha estat escollit Músic de l’Any per l’Associació de Músics de Jazz i Moderna de Catalunya no una, sinó quatre vegades; ha presentat el seu concert de piano sol al imponent Palau de la Música ‐un privilegi reservat a pianistes de molt recorregut- i ha estat convocat per una interminable llista d’artistes de primer ordre per realitzar gravacions i concerts per tot el món.

Brillant com a compositor, pianista, improvisador, bandleader, eclèctic i camaleònic: Jarrett, Schubert, Ravel, Gesualdo o Bley, per nomenar uns pocs, es fonen exquisidament en l’ADN musical de Marco, que, tot acabats de fer 31 anys, ja té 50 discos gravats al costat dels millors músics del país i en la seva incessant activitat concertística ha realitzat centenars de concerts en importants auditoris, festivals i clubs de 30 països del món per 4 continents.

Nascut l’11 de març de 1987 a Maó, fill de dos professors, als 3 anys ja jugava amb la música i donada la seva facilitat per els ritmes i melodies, als 7 anys els seus pares el van animar a estudiar piano a l’Escola Municipal de Maó amb Tomé Olives i Ricard Ramisa; anys més tard va seguir estudiant piano jazz amb Suso González, piano clàssic amb Isabel Fèlix i orgue amb Tomé Olives. Des que es va llicenciar al 2009 a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) ‐on va estudiar amb mestres com Agustí Fernández, Lluis Vidal, Albert Bover i Luca Chiantore- Mezquida s’ha convertit en un dels músics més valorats i sol·licitats del panorama jazzístic i de les músiques improvisades a Espanya, elogiat per la potent versatilitat, personalitat i magnetisme musicals, convertint‐se en un dels artistes més complets i expressius de la seva generació.

La seua activat creativa no enganya: realitza una mitja de 180 concerts a l’any des de 2015 i ha gravat més de 50 discos amb els millors músics del país: 15 com a líder i colíder de grups gravant la seva pròpia música i 36 com a sideman o col·laborador de projectes diferents.

Destaquen els seus projectes Chicuelo & Marco Mezquida, Marco Mezquida & Els somnis de Ravel, MAP (Mezquida‐Aurignac‐Prats), el seu trio danès Pieris (Mezquida-Bodilsen-Andersen), els seus duets amb Manel Fortià, Pablo Selnik, Albert Bover, Ramon López, Félix Rossy. .. i els seus elogiats concerts a piano sol, un format on ha aconseguit ser anomenat mag del piano i on potencia la seva major llibertat estètica i creativa gràcies al seu bagatge en la música clàssica, contemporània, la música popular, el jazz, la lliure improvisació, el pop  i el flamenc, com demostren els seus ja 5 discos publicats a piano sol entre 2013 i 2018.

La seva devoció pel món de la cançó popular es demostra en els seus duets estables amb grans cantants: destaca l’aclamat duet amb l’artista Sílvia Pérez Cruz; el duet que forma des de fa més de 10 anys amb la cantant Celeste Alías i el que té amb el compositor i cantant Alfonso de Vilallonga on ret tribut a la chanson.

Ha actuat i gravat al costat de grans figures llegendes del jazz com Lee Konitz, Bill McHenry, Carme Canela, Gorka Benítez, Jordi Rossy, etc i forma part d’una dotzena de grups més com sideman: Giulia Valle Trio, Michael Olivera Group, Albert Cirera i Tres Tambors, Guillermo McGill, Joan Vidal Sextet, Gonzalo del Val Trio, Marc Miralta Quartet. També ha potenciat la connexió amb la dansa, actuant habitualment a duo al costat de grans ballarins com Sol Picó (Premi Nacional de Dansa), Laia Molins i Joan Taltavull.

Ha actuat presentant els seus projectes en importants auditoris i festivals de 30 països en 4 continents. Destaquen els seus concerts en els Festivals de jazz de Tòquio, Jazzaldia de Sant Sebastià, Madrid, Montreal, Barcelona, Sao Paolo, Londres, Buenos Aires… així com les actuacions en importants auditoris com la Filharmònica de Colònia, el Palau de la Música de Barcelona, el Guggenheim de Bilbao, el Castell de Peralada, l’Auditori Nacional de la Ràdio d’Àustria… Ha actuat també en alguns dels clubs de jazz més emblemàtics del món com són el Blue Note de Nova York, SF Jazz de Sant Francisco, Unterfarht de Munic, Bimhuis d’Amsterdam, Pizza Express de Londres, Sunside de París, Moods de Zurich, Porgy and Bess de Viena, Jamboree de Barcelona, BMC de Budapest, Montmartre de Copenhague, Cafè Central de Madrid i el Sometime de Tòquio.

Ha composat i gravat la música per a 4 produccions teatrals entre 2015-2017): dues reeixides i premiades produccions dirigides per Julio Manrique: “El curiós incident del gos a mitjanit” en 2015, produïda pel Teatre Lliure; EVA de la companyia T de Teatre; una adaptació d’El Petit Príncep, etc. Ha enregistrat dos programes per a la televisió catalana (Jazz a l’Estudi). Ha tocat música de Chopin, Gershwin, Mingus, Amargós, etc amb varies orquestes de clàssica i big bands de jazz: la Simfònica de Balears dirigida per S. Brotons, l’Orquestra del Penedès dirigida per M. McGuiness, l’OCIM de Menorca, big band de Classijazz dirigida per Ramon Cardo, la big band de l’ESMUC dirigida per J.A. Amargós, etc.

Una desena de premis (Altaveu 2015, 2 premis Enderrock, 4 anys Músic de l’Any per l’AMJM de Catalunya, etc) jalonen la seva fulgurant carrera musical que combina amb la docència al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona i a l’Escola Superior d’Estudis Musicals.

https://marcomezquida.com/curriculum/

Manolo Valls Quartet presenta el disc República Cromàtica

ALJAZZIRA JAZZ CLUB

presenta

MANOLO VALLS QUARTET

presentació del disc

República Cromàtica

Sedajazz Records, 2017

.

Dissabte, 17 de novembre de 2018

Auditori de la Casa de la Cultura

19:30 hores

Entrada: 3 € (reduïda: 2 € )

.

Manolo Valls – saxo tenor

Iván Cebrián – guitarra

Óscar Cuchillo – contrabaix

Rubén Díaz – bateria


.

 

Després de diversos anys dedicats a tocar i aprendre música amb grups tan diversos com Sedajazz Big Band, Saxaes o Naima, presente el meu primer treball com a compositor liderant aquest magnífic quartet: República Cromática (Sedajazz Records, 2017).

És la millor mostra de la meua manera de fer música, del meu món sonor particular. Sense cercar massa es poden intuir en ell diferents influències musicals: melodies que recorden a Monk i Mingus, alguna sonoritat de pop “naimiana”, molt blues, algun toc free —em naix, i Lloyd em motiva, sons propers a Satie i a Davis, una mica de bossa, i també tradició jazzística transmesa per Parker, Coltrane —o directament per Cardo (Manolo Valls).

 

 

MANOLO VALLS, saxo tenor i composició

 

Professor Superior de Saxofon pel Conservatori “Oscar Esplá” d’Alacant. Ha realitzat cursos de saxofon i anàlisi musical amb Claude Delangle, Arno Bornkamp, David Alonso, Israel Mira, Adolfo Vendes, Luis Blanes i Roque Baños. En el camp del jazz i la improvisació, amb Ramón Cardo, Jesús Santandreu, Perico Sambeat, José Luis Granell, Daniel Flors, Agustí Fernández i Josep Lluís Galiana.

Durant la seua trajectòria professional ha format part de grups com Orquestra Carrusel, Sedajazz Big Band (LP “Muñequita Linda”), Big Band de la Universitat Jaume I de Castelló (LP “5 Anys de Big Band UJI”), València Big Band, Saxaes (LP “Saxaes & Amics”), Naima (LP “Naima UN0”, LP “Buscas?”) i Mike McKoy & Friends.

Eventualment ha col·laborat amb Ramón Cardo Big Band, Enjazzats Big Band, Nova Dixieland Jazz Band, orquestra de salsa Gran Caiman, Duende y Aire, 40 de Fiebre, Los Carrilanos (LP “Por pura casualidad) i Carlos Carrasco (LP “Cuentos de Papel”).

Actualment compagina la seua labor docent, en l’Escola de Música del Casino Musical i en el Conservatori Professional “Pintor Pinazo” de Godella, amb la seua faceta com a intèrpret i compositor, liderant el seu quartet de jazz, i com a director de la Big Band Casino Musical de Godella.

IVÁN CEBRIÁN, guitarra

Llicenciat en la Royal School of Music, i posteriorment mudat a Los Angeles, Califòrnia, on estudia en diversos seminaris i classes particulars amb grans músics reconeguts internacionalment. Ha format part d’importants formacions de Jazz com Perico Sambeat Hot Rats Ensemble, Perico Sambeat Big Band, Perico Sambeat Trio, Albert Sanz Playground Trio, Javier Vercher Quintet, Gabriel Schwartz Brasiliana, Ramón Cardo Quartet, Sedajazz Big Band, Soul Tubes, Sole Giménez, Astrid Asher, Alexei Leon Quintet, Santi Navalon Elektrik Jazz Mantra, entre uns altres. Actualment dirigeix el seu projecte personal Iván Cebrián Quintet i Iván Cebrián Trio.

 

 

OSCAR CUCHILLO, contrabaix

Llicenciat com a Professor Superior en Contrabaix, Pedagogia del Contrabaix i Jazz. Estudia en diversos seminaris internacionals tant clàssics com de Jazz amb professors com: Jeff Bradettich, Wolfang Güttler, Paco Lluch, Javier Pujol, Mario Rossi, Matt Baker, Joaquin Hernández, César Giner, Chris Higgins, Zé Eduardo, Lila Horovitz, Paco Catalá, Emilio Meravella, Thomas Martin, Steve Rodby, Francois Rabbath, Darryl Hall… Després de la seua dilatada experiència com a docent, actualment és professor en Sedajazz impartint diverses assignatures i al seu torn és professor de Contrabaix en l’especialitat de Jazz en el Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo”, compaginant aquesta activitat amb la de músic “freelance” tocant el baix elèctric i el contrabaix.

 

 

RUBÉN DÍAZ, bateria

Comença els seus estudis en el conservatori d’Almansa cursant piano i percussió clàssica. Simultàniament rep formació privada amb bateristes de renom i també en el col·lectiu de músics de Sedajazz amb Francisco Blanco (Latino).

Forma part de diverses agrupacions com “Babalu Swing Band”, “Ivan Cebrián Quintet”, l’ “Orquestra à base de sopro” de Sedajazz, dirigida per Gabriel Swartz, amb l’enregistrament del disc “Brasiliana” -presentant-ho en el festival de jazz de València en el Palau de la Música- o la “Big Band del Taller de Sedajazz” dirigida per “Latino” -gravant el disc “Amingus”. Participa en festivals de jazz com el festival de jazz de Ceuta, el festival de jazz de Rojales, o “Gothejazz”, compartint escenari amb músics com Santi Navalon, Jesús Santandreu, Toni Belenguer o David Pastor.

Actualment compagina actuacions amb diverses formacions valencianes amb els seus estudis en el Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de València, en l’especialitat de Jazz.