Picazo – De Lera – Cucciardi Trio

Aljazzira Jazz Club

presenta

Picazo – De Lera – Cucciardi Trio

Presentació del disc Al voltant de Mompou (2012, Blau Records)

.

Dissabte 12 d’abril de 2014

Auditori de la Casa de la Cultura

19:30 hores

Entrada: 3 euros

.

Daniel Picazo, piano

Diego de Lera, contrabaix

Felipe Cucciardi, bateria

.

Cover  picazzo picazzo2

.

Al voltant de Mompou (2012, Blau Records)   A diferència del que succeïa en èpoques passades, marcades per l’autodidactisme i les concepcions romàntiques del jazz, les últimes generacions de jazzistes espanyols han obtingut en els conservatoris una sòlida formació tècnica. La preparació proporciona a aquests músics una visió panoràmica dels mecanismes musicals que els permet moure’s amb soltesa entre gèneres molt diversos. Porten en els seus gens una versatilitat saludable, que no cal confondre amb l’eclecticisme. Daniel Picazo és un exemple perfecte d’açò. Aquest pianista va donar els seus primers passos professionals en l’àmbit de la música clàssica i després va arribar al jazz per la via del acid. En aquest disc de debut —que destil·la ja una gran maduresa— es mostra intrigat per les formes i colors musicals, més interessat pel treball col·lectiu que per l’individualisme. No renuncia a la improvisació, per al que s’envolta d’alguns dels millors vents de l’escena valenciana, però la contrapesa amb una escriptura inspirada i de múltiples registres. Al voltant de Mompou reuneix tres arranjaments sobre temes del compositor català Frederic Mompou amb dos standards i dues composicions originals. El genial Mompou (1893-1987) deu la seua fama a una música etèria, d’arrel impressionista, expressada sobretot a través de petites peces per a piano. Les Impressions íntimes són un cicle de joventut; la «Cançó número 6» és potser la més coneguda del cicle Cançons i danses. Mompou ocupa menys de la primera meitat del disc, però l’atmosfera delicada de la seua música impregna tot el conjunt. No obstant açò Picazo no cau en un respecte excessiu, i gràcies a la seua lectura, «Impressions Íntimes II», per exemple, en origen una melodia intimista, es converteix en un dels temes més potents del conjunt. Els arranjaments de «Over the rainbow», a 5/4, i «Beautiful love», amb una elaborada introducció a la manera de la música barroca, són igualment interessants. L’últim tram queda per als originals: un tango cadenciós —«Nocturna»—, que a poc a poc adquireix intensitat, i una «Nana in minor» amb aire de bachiana brasileira gràcies al bell cant sense paraules de María Velasco. El comiat a càrrec d’un sol de violoncel enllaça d’alguna manera amb les notes del contrabaix que obrien el disc, i deixa en l’oïdor la sensació d’un ple encert. Jorge García, notes al disc.

. Continua llegint “Picazo – De Lera – Cucciardi Trio”

Pau Viguer, piano sol

Aljazzira Jazz Club

presenta

Pau Viguer

Concert a piano sol

Interpretació de temes del darrer disc Implosión (Millenia, 2013) i de discs anteriors
.

29

.

Dissabte 1 de Març de 2014

Auditori de la Casa de la Cultura

19:30 hores

Entrada: 3 euros

.

Pau Viguer, pianista i compositor de jazz nascut a València. Va començar a estudiar piano als 7 anys. Va obtenir el grau superior de piano en el Conservatori Superior de València. Va estudiar música clàssica amb Margarita Conté, Concha Sánchez Ocaña, Jesús Debón i Miguel A. Herranz i jazz amb els pianistes Ricardo Belda, Donato Marot i John Serry.

També ha realitzat cursos amb Xavi Folch, Ximo Tébar, Robert Rodríguez , Jorge Pardo, etc. Ha pertangut a nombrosos grups de música moderna, com Fernando Poo, Mala Fama, Controversia o Brooklyn, guanyant diversos premis a la Comunitat Valenciana. Va realitzar gires per Espanya amb el grup Revólver. Actualment realitza concerts amb el grup So Cubano, Elena Martín Trio i lidera el grup Pau Viguer Trio, formació que inclou temes compostos per ell mateix, i que ha editat tres treballs discogràfics: “Paseo por la vida” (Millenia, 2008), “Arena” (Comboi Records, 2011) i “Implosión” (Millenia, 2013).

També és pianista acompanyant de diversos cantants i instrumentistes com Cristina Blasco, Katy Rodríguez, Elena Martín o Mac Mckoy.

Actualment treballa com a mestre especialista de música en Educació Primària alhora que imparteix classes de piano clàssic i modern i segueix component i realitzant concerts en directe.

http://www.pauviguer.com/

Carlos Martín “The Journey Project” featuring Perico Sambeat

Aljazzira Jazz Club

presenta

Carlos Martín Sextet featuring Perico Sambeat

Presentació del disc “The Journey” (2013, Sedajazz Records)

Carlos Martín Sextet The Journey

Dissabte 18 de Gener de 2014

Auditori de la Casa de la Cultura

19:30 hores

Entrada: 3 euros

.

Formació:

Carlos Martín_Trombó, Congues, Trompeta i Caixó
Vicent Macián_Saxo Tenor
Perico Sambeat_Saxo Alt
Alberto Palau_Piano
Alessandro Cesarini_Contrabaix
Miquel Asensi “Roget”_Bateria

.

Escoltes la veu d’aire d’un trombó, percussió bategant, la subtilesa i atreviment d’una trompeta. I veus a la mateixa persona. Un escenari amb Carlos Martín és ritmes i metall a la recerca d’una expressió personal a través de la fusió: la llibertat del llenguatge del jazz amb unes mans que senten i enllacen alhora sentits llatins i flamencs.

Aquest domini de variats estils i la seua assentada faceta com a multiinstrumentista l’han portat a gaudir de col·laboracions amb importants formacions a nivell internacional com la Mingus Big Band, i a tocar en companyia de músics de la talla de de Bebo Valdés, Carla Bley, David Foster, Steve Swallow, Luis Perdomo, Perico Sambeat, Chano Domínguez i Jordy Rossy, entre d’altres. La capacitat de Carlos Martín per a entendre les necessitats de la música en qualsevol dels seus àmbits i la seua versatilitat li han permès també formar part de les bandes d’artistes de remarcada influència i reconeixement per part del gran públic com Alejandro Sanz, Andrea Bocelli, Alicia Keys, Jorge Drexler, Niña Pastori, Juan Perro o Ana Belén.

Un caràcter que s’entén en l’espill de totes les ciutats en les quals Carlos Martín es mira. Una forma de vida que el dirigeix a l’obertura i el canvi com a parpelleig fan que la seua rutina siga la riquesa de les cultures que omplen les seues interpretacions i composicions. Centenars d’escenaris cada any li permeten aprendre com de nit naix la música per a poder alimentar el seu treball en l’àmbit de l’ensenyament en Musikene.

La relació contínua amb diferents estímuls musicals és la font de recursos que fan del discurs d’aquest compositor i multiinstrumentista una oportunitat de trobada de diferents músiques que s’enllacen sense disparitat. Així, jazz de caràcter avantguardista flueix amb Carlos Martín a través de ritmes afro-cubans i porto-riquenys o d’arrel flamenca.

El seu món d’expressió mostra el diàleg de la fusió dels diferents gèneres que han traçat la seua consciència harmònica al llarg de la dedicació en un camí assenyalat per les llums guia de mestres, companys i admirades influències. La vida música, mitjà primer de Carlos Martín per a comprendre’s a si mateix i que els altres l’entenguen escoltant a tres mirant només a un.

Marta Ramón

http://www.carlosmartin.net/es/biography/

.

“El latin jazz i el flamenc són els dos pilars sobre els quals s’assenta ‘The Journey’ (Sedajazz Records), l’excel·lent debut del multiinstrumentista Carlos Martín.
Aquest jove valencià ha tardat a editar el seu primer disc, malgrat portar més de vint anys de professió i d’haver tocat una mica de tot; des del swing i el dixieland a un jazz més compromès amb la modernitat. Però les seues inclinacions són els esmentats latin jazz i el flamenc.
Excepte el tema que tanca el disc, ‘Vuelo a Valencia’ que està signat per Perico Sambeat, els altres dotze temes són obra de Martín i en ells ha deixat fluir tota la música que li agrada i que porta dins. Mereix la pena parar esment a l’arrencada del disc, amb el potent ‘La perla’, o a la sentida ‘Camino a la soleá’, el tema més intensament flamenc de l’àlbum, sense oblidar ‘Díceselo’ o ‘Far de Creus’, la peça més lenta d’aquest molt recomanable disc.
Encara que queda molt temps, es pot aventurar ja que aquest inici discogràfic de Carlos Martín estarà entre el millor d’aquest 2013 pel que fa al jazz espanyol. Segur.”

 Distrito Jazz

Un disc enlluernador, una mescla màgica de latin jazz amb ressons flamencs … mestissatge, unió de músiques racials. Improvisació, vida, expressivitat, alguna cosa que no és fàcil d’explicar … n’hi ha prou amb sentir-ho.

Maria Lazcano (Zona de Jazz)

http://www.carlosmartin.net/es/the-journey/

Joan Soler presenta “Escoltar cinema”

ALJAZZIRA JAZZ CLUB

 

presenta

 

Joan Soler

Escoltar cinema

Joan Soler Escoltar Cinema

Dissabte, 30 de novembre de 2013

Auditori de la Casa de la Cultura

19:30 hores

.

JOAN SOLER presenta ESCOLTAR CINEMA

Joan Soler ens ofereix en aquesta xarrada-concert, Escoltar Cine,  el seu peculiar punt de vista (com a músic, musicòleg i aficionat) sobre la relació de la música amb la imatge.

Joan ens proposa una interessant i divertida visió de les relacions i les funcions de la música en el cine i, ens mostrarà  la capacitat de la música per a adaptar-se a tot tipus de generes i situacions dramàtiques.

Amb projecció d’escenes, anècdotes, històries  i temes de pel·lícules en directe.

.

Continua llegint “Joan Soler presenta “Escoltar cinema””

Vicente Espí Dog Sounds Quintet

ALJAZZIRA JAZZ CLUB

 

presenta

 

Vicente Espí Quintet

Presentació del seu darrer disc Dog Sounds (2012, Discmedi)

 

Vicente_Espi-Dog_Sounds-Frontal 

Dissabte, 26 d’octubre de 2013

Auditori de la Casa de la Cultura

19:30 hores

Entrada: 3 euros

.

VICENTE ESPÍ DOG SOUNDS QUINTET

L’experimentat drummer valencià lidera aquest projecte composat per temes propis que arrepleguen tot allò que l’ànima i el saber escoltar d’Espí ha anat guardant tot al llarg de la seua trajectòria musical.

L’obra destil·la acuradament anys d’experiència i investiga noves sonoritats i paisatges rítmics. Espí ens fa transitar per territoris en els quals ressonen els ressons de grans mestres com Coltrane, Hancock i Ornette Coleman, en un exercici de pur romanticisme que ens allunya de tòpics i absurds encasellaments. Els músics es deixen portar per harmonies obertes i ritmes compostos, es lliuren en sonoritats íntimes i delicades i ataquen lliurement peces d’una força sorprenent.

Amb el seu anterior disc com a líder (Tras Coltrane, Fresh Sound Records), Espí va aconseguir el quart lloc del Top 10s 2006 de la Jazz Journalists Association (www.jazzhouse.org).

.

DOG SOUNDS QUINTET

Vicente Espí, bateria

Toni Belenguer, trombó

Vicent Macián, saxo tenor i soprano

Albert Palau, piano

Max Ridley, contrabaix

. Continua llegint “Vicente Espí Dog Sounds Quintet”