Naima

Aljazzira Jazz Club. Temporada 2009-2010

 .

NAIMA – Busques?

Manolo Valls – saxo tenor, Quique Ruiz – piano, Óscar Cuchillo – contrabaix, Luis Torregrosa – bateria

Dissabte 24 d’abril de 2010, a les 20 hores

Auditori de la Casa de la Cultura, Alzira

 .

[video]

.

Naima barreja la complexitat del jazz amb la música popular. Aconseguix apropar al públic una música amb tants matisos com és el jazz, amb ajuda de melodies reconegudes i d’algun èxit del poprock
La formació la conforma un saxo tenor, un piano, un contrabaix i una
bateria; una clàssica formació de quartet modernitzada amb sons electrònics i alguna altra sorpresa.
Naima treballa molt amb les intensitats, fent de cada tema un viatge. Un viatge que de vegades passarà per pobles del mediterrani, com ara Cadaqués o Sidi Bou Said (Tunísia), capgirant de sobte cap al nord en busca de sons que ens abriguen com si estiguérem en una ciutat escandinava.
Naima acaba d’enregistrar el seu segon disc, “¿Buscas?”, que compta amb la col∙laboració de Mario Rossy al contrabaix i Vicente Sabater com a tècnic de so. Naima presentarà el disc i a més tocarà temes del seu disc de debut “Uno”
Formació: MANOLO VALLS – Saxo tenor; QUIQUE RUIZ – Piano, MS-10; LUIS TORREGROSA – Bateria; ÓSCAR CUCHILLO – Contrabaix.

Manolo Valls: Premi Extraordinari de Grau Mitjà en el Conservatori de Llíria, amb el Professor Superior de Saxofó pel Conservatori Superior “Oscar Esplá” de Alicante.
Realitza cursos de perfeccionament i anàlisi musical amb Claude Delangle, Arno Bornkamp, David Alonso, Israel Mira, Adolfo Ventas, Luís Blanes i Roque Baños. Cursos d’improvisació i harmonia amb Ramón Cardo, Agustí Fernández i Daniel Flors.
Ha sigut membre de grups com “Sedajazz Big Band” (LP “Muñequita Linda”), Los
Carrilanos (LP “Por pura casualidad”). “Jazz som ací Big Band”, “What Brown”, “Sixosis”, Big Band de la UJI. Eventualment ha col•laborat amb “Ramón Cardo Big Band”, “Nova Dixieland Jazz Band”, “Castelló Jazz Orquestra”, “Dixieland Band de Castelló”, orquestra de salsa “Gran Caimán” i “Presuntos Implicados”.

Luis Torregrosa: Bateria de formació autodidacta. Ha realizat estudis de Jazz amb Mario Rossy, Jesús Santandreu i Marc Miralta. Ha enregistrat discos amb formacions de diversos estils com ara Ona (jazz fussion), Emma get wild (folk) i Julio Bustamante Lluvia Cascabel (2008) i Carlos Carrasco. És també membre de Niñamala (tangocopla gamberro) “Niña Rociando Gato Con Gasolina”(2006), Asesinos enamorados en serie” (2008) i Han Solo, “HanSolo”(2005), “Malditos delfines”(2008) “Vol3:Eléctrica y de color”(2010). Ha realitzat junt a Niñamala el muntatge teatral “RABIOSO”

Quique Ruiz: De formació autodidacta, completa estudis a València i Barcelona de pianojazz, harmonia, combo i composició amb Perico Sambeat, Jesús Santandreu, Ramón Cardo, Albert Sanz, Santi Navalón, Arturo O’Farill i Daniel Flors. Ha col•laborat en la grabació del disc “Lluvia Cascabel” (2008) de Julio Bustamante como pianista i arreglista. És membre i ha enregistrat amb Han Solo, HanSolo(2005), Malditos delfines(2008), Vol3:Eléctrica y de color(2010) i Niñamala, “Niña Rociando gato con gasolina” (2006) “Asesinos enamorados en serie” (2008). Ha realitzat junt a Niñamala el muntatge teatral “RABIOSO”

Òscar Cuchillo: es gradua en les especialitats de Pedagogia i contrabaix en el Conservatori Superior de València. Estudia en diversos seminaris internacionals tant clàssics com de jazz amb professors com Jeff Bradettich, Wolfang Güttler, Thomas Martin, Mario Rossy, Paco Lluc, Paco Catalá, Javier Colina, Cesar Giner, Chris Higgins, Ze Eduardo, Matt Baker, Steve Rodby, Francois Rabbath..
Col•labora amb diferents agupacions clàssiques: Joven Orquesta de la Comunidad Valenciana, Joven Orquesta Sinfónica de Castellón (J.O.S.C), Grupo Instrumental de Valencia, Grupo Amores, Orquesta de Cámara Puerta de la Xerèa, Orquesta Clásica de Valencia, Orquesta Clásica Cervera Lloret, Sedajazz Orquesta, i ha tocat en agrupacions jazzístiques o de música creativa: Dolçtab Jazz Quintet, Miquel Gil, el grup de flamenc d’Isabel Julve, La Nova Dixieland Band, Valencia Hot Five, Debra Feliu Ensemble, Isla negra, Alberto Sánchez Group, Jaime Pedrós Quartet, Carlos Gonzálbez Trio, Buenaventura Marco Quartet, David Pastor Trio, Amores + Dave Samuels, Victor Mendoza, Kiko Belenguer Quartet, R.S.N, Tritonia, Grup de percusió Repercussió, Enjazzats Big Band.

Víctor Llombart Quartet: Somnis d’un viatge

Aljazzira Jazz Club. Temporada 2010-2011

VÍCTOR LLOMBART QUARTET

Presentació del disc Somnis d’un viatge

Víctor Llombart – guitarra; Xavi Feltrer – saxo alt, saxo soprano; Alfred Lorente – baix elèctric; Igor Tavam – bateria

Dissabte 26 de març de 2011, a les 20  hores. Auditori de la Casa de la Cultura, Alzira

.

.

Víctor Llombart Quartet naix a principis de l’any 2006, per la iniciativa de Victor Llombart de fer el seu propi grup per a interpretar les seues composicions. Encara que es una formació recent ja ofereix música de gran qualitat que de segur agrada al públic interessat amb la música jazz-fusió.

Amb una formació de quatre components, l’espectacle sonor és de gran potència i qualitat musical, aplaudit per la crítica local en un programa de música de jazz a la televisió de Sueca.

Han actuat al festival de “Sueca Sona” en l’edició 2006 i a diferents pubs de València com ara Black Note.

Finalistes de l’edició 2008 del Festival Novembre Jazz (UPV) de la Universitat Politècnica de València, i finalistes del concurs de jazz de la Universitat de Castelló.

.

L’any 2010 han publicat el disc Somnis d’un viatge (Nat Team), del qua la crítica ha dit:

Somnis d’un viatge es un treball de gran qualitat amb melodies envolpants i tocs jazzy, bluesy, pop, etc. Un cedé ple de ritmes vanguardistes i personalitat que farà gaudir l’oient des de la primera escolta” (Ximo Tebar).

Esta grabación supone, sin pretenderlo, un hermoso golpe de autoridad que pone en negro sobre blanco el talento de un guitarrista en este mundo del jazz. Victor LLombart reúne su música en su primer trabajo discográfico, lleno de magia y ritmos vanguardistas. En él, Victor traza una nítida línea expresiva que luego transita sin desviaciones a lo largo de toda la grabación: sencillez emocional, claridad, gravedad sonora… el jazz juega al escondite con el oyente aunque se lo adivina siempre, agazapado tras las todas sus notas.

El disco abre con un potente tema con unos ritmos del baterista Victor Traves para lanzarse a continuación por una variedad exquisita de registros del saxofonista Xavi Feltrer ,que invitan a las mas relajadas melodías. Juegan con disonancias, tejen homenajes o se impregnan de gravedad con unas líneas de bajo por parte de Xavi Alaman, que sorprenden a la creatividad. Jazz hecho de magia y sueños.

Cristina Blasco Quintet

Aljazzira Jazz Club. Temporada 2010-2011

CRISTINA BLASCO QUINTET

Cristina Blasco – veu; Joan Soler – guitarra; Ricardo Belda – piano; Lluis Llario – contrabaix; Felipe Cucciardi – bateria

Dissabte 8 de gener de 2011, a les 20 hores. Auditori de la Casa de la Cultura, Alzira

.

CRISTINA BLASCO

La cantant Cristina Blasco naix a Cullera (La Ribera Baixa) l’any 1970.
Durant la seua formació, actua en diferents grups com a veu solista: Sedajazz Big Band, Nova Dixieland , Sonora Latina, Bolerando, etc…
El 1999 decideix formar el seu propi grup, Cristina Blasco Quintet, format pels més prestigiosos músics del panorama del jazz valencià: Ricardo Belda, Luis Llario, Felipe Cucciardi i Joan Soler. Amb ells es professionalitza i grava el seu primer CD l’any 2001, La vida es un sueño, de so latin-jazz, en què també participen David Pastor i Toni Belenguer.
Continua la seua formació amb Sheila Jordan, Deborah Carter, Jeanne Lee, Michael Mossman, i realitza un munt de seminaris orientats cap a la veu en el jazz. En aquests anys de formació presenta el programa Sí al jazz de SI RADIO i rep el premi de millor cantant de blues valenciana. Al seu torn, col•labora amb formacions com Vent de Llevant, Quam Libett, Raíles Blues Band, Ximo Tebar, Ramon Cardo, etc….
L’any 2003 grava el seu segon CD, Dona´m jazz, amb Pepa Blasco, Ester Andujar i Arantxa Domínguez.
Participa habitualment amb el seu quintet a festivals de jazz, gires de concerts i clubs; ha compartit escenari amb Joao Bosco, Celia Cruz, Perico Sambeat, Maite Martin, entre d’altres.
A principis de l’any 2010 treu nou disc, amb el títol Hotel Paraiso, amb el reconegut cantautor Oscar Briz.
En l’actualitat es troba gravant una altre disc amb la seua formació habitual de jazz, que sortirà a la llum el 2011.
DISCOGRAFIA

1998 – David Civera, Ayer como hoy.
2000 – Cristina Blasco Quartet, Músicas del Carmen. Rocko 083 CD.
2001 – Dolçaina en concert, Vent de Llevant.
2003 – Cristina Blasco Septeto, La vida es un sueño.
2003 – CD Sampler Promusics Cristina Blasco Quartet.
2003 – Ximo Tebar, Homenaje a Lou Bennet
2003 – Óscar Briz i els cors d’Aram, El temps ja ha arribat. La destilería
2003 – Dona’m Jazz. E. G. Tabalet
2007 – Pepa Blasco & Sweet Jazz, Casino nights
2010 – Cristina Blasco y Óscar Briz, Hotel Paraíso. Picap

http://www.cristinablasco.com/
CRISTINA BLASCO QUINTET

Després de 10 anys com a quintet, la formació compta amb un so propi ben característic i uns arranjaments genuïns. El seu repertori es compon d’estàndards de jazz, que s’apropen al be-bop dels anys quaranta, els boleros jazzístics i la bossa nova. És, al capdavall, un repertori molt complet i variat que permet el públic gaudir, durant una bona estona, de música de primera qualitat. I no només el públic, perquè també per als músics és un autèntic plaer pujar a l’escenari i tocar plegats.
REPERTORI

DRAO
CHEEK TO CHEEK
MY FAVORITE THINGS
FEVER
MY ONE AND ONLY LOVE
ALGO CONTIGO
LA VIDA ES UN SUE¥O
CORCOVADO
GAROTA DE IPANEMA
ORFEO NEGRO
SOME OF THE BLUES

Antonio Mesa

Aljazzira Jazz Club. Temporada 2011-2012

Antonio Mesa

Antonio Mesa (saxo tenor, flauta i veu), Carlos Ródenas (baix elèctric), Bernardo Escribà (bateria), i com a convidat, Rafa Abolafio (percussió)

Dijous 9 de febrer, a les 23 hores, al Pub Malpaso, Alzira

Nasty Boogie

Aljazzira Jazz Club. Temporada 2011-2012

NASTY BOOGIE

DANIEL “HOODOO MAN” TENA, veu i harmònica; RAÚL RABADÁN “T-BONSKI”, guitarra; EDU MOTA, baix; JUANJO INIESTA “MALASIDEAS”, bateria

Dissabte 11 de febrer de 2012, a les 19:30 hores

Auditori Casa de la Cultura, Alzira.

vídeos:

http://www.youtube.com/watch?v=bUvpW51esN4

 http://www.youtube.com/watch?v=rmpVVqeCLVU&feature=relmfu

http://www.youtube.com/watch?v=abLXEceyGPg&feature=relmfu

http://www.youtube.com/watch?v=SMllE1uJ458

http://www.youtube.com/watch?v=EWIf9zRxefI

Lidia Arquellada Quartet

Aljazzira Jazz Club. Temporada 2010-2011

LIDIA ARQUELLADA QUARTET

Women’s Tales (Contes de dones)

Lidia Arquellada – veu; Pablo Mercader – guitarra; Amadeu Adell – contrabaix; Pep Mira – bateria

Dissabte 21 de maig de 2011, a les 20  hores. Auditori de la Casa de la Cultura, Alzira

.

   

.

Lidia Arquellada és d’origen italià i andalús. Amb una formació clàssica, també assisteix a les classes de l’EJMA  (Escola de Jazz i Música Actual a Lausanne,

Suïssa), és cantant del grup “Jens de Jazzar”, i corista del grup “Realce”. Amb aquest darrer grup té l’oportunitat de cantar al festival jazz off de Montreaux (Suïssa) i al festival jazz de Ascona (Suïssa). En arribar a Espanya, comença a treballar a l’orquestra La Noche de Alcoy, i el 2008 l’AIE li concedeix una beca per a estudiar cant amb la cantant de jazz Celia Mur. Ha compartit escenari amb Felip Santandreu, Pau Ortolá, Amadeu Adell i el grupo Dolç Tab.

 

D’ella han dit:

“[…]Y la propia Lidia, la Voz. Así es; su voz sonaba a verdadero jazz. En ella está, como en la cantante que toma por modelo, Ella Fitzgerald, el compendio de los diversos estilos de las buenas cantantes de jazz. Lidia hizo skat, como ella, y Ella, saben hacerlo; cantó con swing; melancólica en la canción de antorcha o de barra “Black Coffee”; zumbadora, muy Dizzy, con “A Night in Tunisia”, su canción fetiche, donde, como ella misma dijo, “todo comenzó…” y algunos sabemos por qué. Una estupenda versión de la preciosa canción de Jacques Brel “Ne me quitte pas”, emocionante hasta las lágrimas. Todo ello nos hizo sentirnos como en un teatro de New York, en el Birdland, en el Preservation Hall de Nueva Orleans, en una cave parisina… “. J.L Seguí, periòdic Ciutat de Alcoy