Skip to content

Miguel Fernández Quartet

maig 21, 2012

ALJAZZIRA JAZZ CLUB

presenta

 

MIGUEL FERNÁNDEZ QUARTET

Presentació del disc Transplanet Species 


Miguel Fernández, saxo tenor

Marco Mezquida, piano

Masa Kamaguchi, contrabaix

David Xirgu, bateria

 

AUDITORI DE LA CASA DE LA CULTURA

Dissabte, 26 de maig de 2012

19:30 hores

Entrada: 3 euros
.

Transplanet Species és l’entrada a un planeta sonor on cinc instruments creuen les seues esteles en un colorit teixit musical. Un tapís que, baix el signe de la improvisació, tan prompte palpita i s’expandix, trepidant, com es ralentitza i es contrau fins al més íntim. El quartet va ser creat per iniciativa de Miguel Fernández l’any 2007, i en la seua curta trajectòria ha interpretat repertori original per sales i festivals d’Espanya. Transplanet Species, ha rebut el premi Enderrock 2011 al Millor Disc Català de Jazz.

Miguel Fernández, saxo tenor
http://www.miguelfernandez.net
myspace.com/miguelfernandezmusic

Nascut a Pamplona en 1978. La seua primera influència ve de la música clàssica; obté el Títol de Professor Superior de Saxofon l’any 2000 en el Conservatori Superior Pablo Sarasate de Pamplona. El mateix any aconsegueix una beca per a assistir a la Berklee College of Music de Boston, on es graduarà en “Jazz Performance” amb la qualificació Magna Cum Laude. Durant tres anys de residència a Boston rep classes de Joe Lovano, Hal Crook, Jerry Bergonzi, George Garzone, Ed Tomassi, Bill Pierce, Frank Tiberi, Greg Hopkins o Dave Samuels per destacar les seues majors influències. Rep el “Woodwind Department Achievement Award”, premi a l’instrumentista de vent-fusta més destacat en la Berklee College of Music (Boston) durant el curs 2002/03.
Des de l’any 2004 desenvolupa a Barcelona la seua activitat musical professional. Actualment lidera el seu propi quartet al costat de Dani Pérez (guitarra), Marko Lohikari (contrabaix) i David Xirgu (bateria)
De la seua extensa activitat professional cal assenyalar: “Paquito de Rivera Panamerican Big Band” (2001). Concert i enregistrament editat per Berklee Press. “Joe Lovano’s Twenty first Century Ensemble”, actuant en el Uchida Center, Boston 2002. Banda sonora del segon llargmetratge de Ramón Salazar titulat “20 centímetres” (Cannes 2005). Música composta i arreglada per Pascal Gagne. Festival Internacional de Terrassa amb Albert Marquès Quartet (2006). Festival Internacional de Granollers amb “ Two Tenors: Miguel Fernández meets Miguel Villar” (2007). Gira “Ressons” de Santi Careta Group (2008). “Miguel Fernández Quartet Asian Tour” amb Ted Lo al piano com a músic convidat (2009).
Miguel Fernández Quintet featuring Leo Genovese. Concert i sessió d’enregistrament per a la discogràfica Fresh Sound New Talent (2009).
És triat sponsor de la marca de saxofons PMauriat i gira per Xina i Taiwan per a la promoció d’aquests instruments (2010)
Actualment forma part dels grups MUT, Trio Idíl•lic, Mystic Flugelhorn Band, Nicolás Sánchez Quartet, Santi Careta Group, Miguel Fernández Quartet/Quintet i ha col•laborat amb artistes de la talla de: Joe Lovano, Greg Hopkins, James Genus, Eli Degibri, André Matos, Joe Smith Quartet, Juan Cruz Urquiza, André Fernandes, Leo Genovese, Ted Lo, Demián Cabaud Trio/Quartet, Jesse Chandler, Rai Ferrer, Joan Monnè…
Miguel Fernández ha gravat per a la discogràfica Fresh Sound New Talent: “El Perro”, “Obertura” i “Santi Careta Grup meets Julian Heinemann”; també per a altres discogràfiques com: Whataboutmusic: “1374”, amb MUT Trio; PSM Records: “Symploke Quintet” o “Música per a saxofons (Iñaki Askunze)”.
El seu últim treball,“Transplanet Species”, en formació de quintet amb la col•laboració especial de Leo Genovese per a Fresh Sound New Talent està sent molt bé rebut per les crítiques internacionals, i ha rebut el premi Enderrock 2011 al Millor Disc Català de Jazz.

Marco Mezquida, piano
marcomezquida.wordpress.com/

Nascut a Menorca l’11 de març de 1987, comença els seus estudis a l’illa amb Tomé Olives, Suso González i Isabel Fèlix, fins el 2005 quan entra a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), on obté plaça de piano clàssic i de jazz. Al 2009 finalitza la llicenciatura amb excel•lents qualificacions en l’especialitat de jazz, músiques modernes i improvisació, on va estudiar amb Albert Bover, Lluís Vidal i Agustí Fernández i Joan Díaz, i on continuà els estudis de piano clàssic i orgue amb Ramon Coll i Juan de la Rubia.
Des de fa 3 anys Mezquida és un dels pianistes més actius de l’escena del jazz català. Establert a Barcelona, amb 25 anys Mezquida ha actuat en més de 20 països en 4 continents (per tota la geografia espanyola, per Europa, Sud America, Àsia i nord-Àfrica) en formacions diverses, de les quals destaca: el seu trio My Friend Marko (guanyador de la segona edició del Concurs de Jazz de Palma 2009 i del Concurs de jazz de Barcelona 2008 i amb el que va enregistrar un programa de Jazz a l’estudi al 2011 per Tv3), Marc Miralta Quartet (gira Ressons 2011 per Catalunya i un programa de Jazz a l’Estudi 2010), Giulia Valle Group (millor grup de l’any 2010, gires per Europa, enregistrament del disc Berenice (Fresh Sound new Talent 2010), Celeste-Mezquida duo (disc Two Lonely People, del 2012, finalistes del concurs de jazz barcelona 2010), Selnik/Mezquida duo, Nuno Campos Trio, Gonzalo del Val trio, Dácil, Albert Cirera & Tres Tambors, Gabriel Amargant Quartet, Marina Vallet Sextet, Juan Pablo Balcázar trio.
També ha col•laborat amb els quartets de Carme Canela, Raynald Colom, Víctor de Diego, etc.
Ha enregistrat 13 cds com a sideman, 4 d’ells per a la discogràfica Fresh Sound New Talent i dos com a líder.
El 2011 Mezquida va ser premiat per l’Associació de Músics de Catalunya com a millor music de l’any, només uns mesos després d’haver inaugurat l’11é Festival de Jazz de Vic amb un concert a piano sol titolat Oroborus, després d’haver realitzat una gira pel Japó i Korea del Sud amb el quartet del baterista Marc Miralta, i d’haver participat en una important trobada d’improvisadors d’arreu del món a la ciutat mexicana de Monterrey.
Marco ha col•laborat com a pianista solista amb la Simfònica de Baleares (dirigida per S. Brotons); a l’homenatge a Tete Montoliu, amb la Big Band del Taller de Músics, i amb la Big Band de l’ESMUC dirigida per J.A. Amargós. També ha tocat en diferents festivals internacionals de jazz europeus (Vitòria, Vilnius, Londres, Cannes, Brussel•les, Dusseldorf, Barcelona, Reus, Menorca, Terrassa, Grenoble, Orleans, Vic, Granollers, Xàbia, San Javier…) i ha actuat en clubs emblemàtics com el A Trane de Berlín, Unterfarht de Munich, el Porgy and Bess de Viena, el JKF de Sant Petersburg, el Blue Train d’Osaka i és un habitual del Jamboree de Barcelona.
Ha rebut classes en seminaris i masterclasses de reconeguts músics com Fred Hersch, Dave Kikosky, John Taylor, Juan de la Rubia, Wolfgang Horlin i Aaron Goldberg.
Dedica part del seu temps a la docència, a l’Escola de Músics Juan Pedro Carrero de Barcelona, i també ha estat professor del Taller de Músics, de l’Aula de Música Moderna de Barcelona i de l’Escola de Badalona.

Masatoshi Kamaguchi, contrabaix

Nascut al nord de Hokkaido, Japó. Massa va començar amb el baix elèctric als 14 anys. En 1985, es va mudar a Tòquio per a assistir a la Universitat Hosei, on va començar a tocar el baix acústic, estudiant amb Yoshio Ikeda, un antic alumne de Gary Peacock. En 1990, Massa es va traslladar a Boston per a assistir al Berklee College of Music, i va procedir a estudiar amb el baterista Joe Hunt. Mentre vivia a Boston, Massa va tocar amb molts dels grans músics de la zona, incloent George Garzone, Hal Crook, i Herb Pomeroy.
En 1994, Massa es va traslladar a Nova York, i va actuar amb músics enlluernadors com Frank Kimbrough, Sonny Simmons, Ben Monder, David Murray, Toots Thielemans,Tony Malaby, Charles Gale i molts altres.
En 2006, Massa es va traslladar a Barcelona. Mentre manté una forta connexió amb músics de Nova York, ha treballat amb molts importants músics europeus, incloent Albertover, Perico Sambeat i Albert Sanz.
Massa ha gravat amb molts músics destacats, entre ells Paul Motian, Ron Horton, Dave Douglas, John O’Gallager, Russ Lossing, i Bill Mintz.

David Xirgu, bateria
http://www.davidxirgu.com

Nascut a Badalona. La música que va escoltar en la seua casa des de xiquet fou, per part de pare, el jazz (Art Blakey, Monk, Max Roach, Miles Davis, Modern Jazz Quartet, Dave Brubeck); per part de les seues germanes el soul i el funk (James Brown, Ottis Redding, Sly & The Family Stone, Aretha Franklin); i per part de la seua mare la sarsuela i el folclor català.
Des dels 10 anys estudia piano i solfeig en el Conservatori del Liceu de Barcelona, però la bateria, el seu instrument de tota la vida, la toca de forma autodidacta. Als 18 anys comença a estudiar en les acabades de crear escoles de música moderna (l’Aula i El Taller)
Des de l’any 1985 ha sigut membre i/o fundador d’un gran nombre de grups musicals, dels quals cal destacar la seua dilatada col•laboració amb Lluis Vidal Trio, Carme Canela, Iñaki Salvador i amb l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure.
També lidera el seu propi quartet des de finals de 1995 amb el qual publica dos cedés, Ugrix i Indolents.
Al seu torn ha tingut l’oportunitat de tocar amb músics de la talla de John Abercrombie, Dave Douglass, Vince Mendoza, Dave Liebman, Fred Hersch, Norma Winstone, Mark Feldman, Kurt Rosenwinkel, Ben Monder, Art Farmer, Charles Tolliver, Dave Schnitter, Mulgrew Miller, Eri Yamamoto, etc.
La discografia de David Xirgu, supera els cinquanta títols.

Comentaris:

“Con algunos –muy pocos años de vida y una larga ambición que le lleva a interpretar su música por los circuitos del Lejano Oriente con alguna asiduidad, Miguel Fernández, saxofonista, se descuelga con un jazz soñado de factura enteramente personal y maneras propias de quien está al loro con cuanto dictaminan quienes marcan tendencia en esto del jazz; bien entendido que la suya es una música para ser oída y no descrita, como que el “jazz soñado” de Miguel Fernández atrapa a la primera escucha esta es una virtud a no desdeñar en un género demasiado dado a los esoterismos sin fundamento ni sustancia”
Chema García Martínez (El País, 09/2010)

“La música del pamplonés Miguel Fernández está escrita e interpretada con un marcado sentido de grupo, dando importancia sobre todo a la creación de ambientes mediante la exploración de las calidades tímbricas de la banda. De este modo, las aportaciones de los solistas tienen una razón de ser dentro de cada tema. También es de agradecer que el disco presente una unidad expresiva, en este caso un aire relajado y meditativo que se presta muy bien a los juegos con los motivos melódicos y las progresiones armónicas inusuales, como en la brillante A Call for Arms.En suma, la vocación experimental de Fernández no impide que su música resulte atractiva incluso más allá de los círculos del jazz contemporáneo, un logro nada desdeñable.”
Leo Sánchez (Cuadernos de jazz, 05/2009)

“A pesar de su corta trayectoria, Miguel Fernández irrumpe con fuerza con este disco, en el que se ha rodeado de músicos de contrastada calidad, curtidos la mayoría en la escena barcelonesa. Fernández es un joven saxofonista navarro de nueva hornada, graduado en Berklee y afincado recientemente en Barcelona.
Después de tres años de rodaje, este proyecto supone una puesta en escaparate del material trabajado en vivo por su grupo. Hay por tanto la sensación de que la interacción entre los músicos funciona con naturalidad.
De entrada, decir que estamos ante un gran trabajo en todos los sentidos. Fernández sabe hacer acopio de su gran bagaje y buena técnica. Con solvencia es capaz de crear variadas sensaciones y emociones con el tenor. Los nueve temas que componen Transplanet Species están muy bien estructurados, conformando una obra conceptual y de difícil catalogación. Si fuera una obra narrativa tendría una primera parte introductoria, una parte álgida y un final a modo de despedida, manteniendo siempre el hilo conductor y la tensión precisa en cada pieza, lo que demuestra una lograda complicidad entre todos los músicos.
En Transplanet Species encontramos detalles que van de la mano de la experimentación y otros que caen de lleno en la improvisación. El trabajo de Miguel Fernández, tanto a nivel de composición como de arreglos, muestra una gran densidad creativa. La interpretación de los músicos es precisa y en conjunto consiguen una interpretación en la que los sonidos elegantes enlazan muy bien con un jazz que se puede definir de absolutamente contemporáneo, sin apenas clasicismos. Especial mención merecen el guitarrista Dani Pérez y el teclista Leo Genovese. Lo mismo aparecen guitarras distorsionadas a cargo de Dani Pérez, con una sonoridad por momentos algo roquera, como se dispara la precisión del Fender Rhodes de Leo Genovese. Ambos aportan un elemento de contemporaneidad decisivo en el disco. Miguel Fernández tiene un fraseo limpio, claro y, en verdad, emociona en muchos momentos. Estamos ante un trabajo que gana con sucesivas escuchas, una propuesta valiente, que aporta elementos nuevos y diferentes. En general el sonido está muy cuidado y la producción es notable. Miguel Fernández es un descubrimiento interesante al que merece la pena seguir la pista”.
Carlos Lara – Discos Tomajazz

Advertisements
Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: